Castell de Beaufort
 | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Dades | |||||
| Tipus | Fortalesa croada  | ||||
| Part de | Mount Amel Castles (en)  | ||||
| Construcció | segle XII | ||||
| Característiques | |||||
| Altitud | 717 m | ||||
| Ubicació geogràfica | |||||
| Entitat territorial administrativa | Arnoun (Líban) (en) | ||||
| |||||
| Candidat a Patrimoni de la Humanitat | |||||
| Data | 2024 | ||||
| Identificador | 6900 | ||||
Patrimoni de la Humanitat  | |||||
| Tipus | Patrimoni cultural → Països àrabs | ||||
| Data | ?, Criteris PH: (ii) i (iv) | ||||
| Identificador | 1810-001 | ||||
| Plànol | |||||
 | |||||
El castell de Beaufort (en àrab قلعة الشقيف, qalʿat ax-Xaqīf; en hebreu מבצר הבופור, Mivtsār hāBōfōr)— és una antiga fortalesa avui en ruïnes al Líban, a la governació de Nabatiye, al costat de la població d'Arnoun. El nom franc significa «bella fortalesa» i de vegades en àrab fou anomenat també amb el nom francès: قصر البوفورت, qasr al-Būfūrt. Ja hi va haver un establiment romà a la rodalia, prop del riu Leuctrum (Litani); en aquest punt el Litani gira a l'oest sent anomenat nahr al-Kasimiyya, separant la muntanya libanesa de la plana de Galilea.
Ja era una fortalesa de la província de Damasc quan fou ocupat pels croats el 1139. La seva situació a 670 metres el feia considerar molt difícil de conquerir. Folc V d'Anjou, rei de Jerusalem la va ocupar i la va cedir a Renaud de Sagette, senyor de Sidó, en feu. El castell de Beaufort fou un dels pocs reductes que van mantenir els croats després de la derrota a la batalla de Hattin el 1187, i Saladí la va assetjar el quatre mesos en 1189 però Renaud de Sagette va obtenir una treva de tres mesos que aprofitar per posar la fortalesa en estat de defensa; l'agost el setge es va reprendre, però el va aixecar per dirigir-se a Acre, que els croats assetjaven en la Tercera Croada.[1] El castell va cedir finalment a la gana i es va rendir a Saladí el 22 d'abril de 1190. Al-Adil I hi va fer obres de restauració.
Al-Salih Ismail ibn al-Adil, príncep aiúbida de Damasc en lluita contra el seu nebot al-Salih Ayyub, la va oferir als croats a canvi del seu suport amb tot el país de Sidó (Saida), Tiberíades, i Safad; la guarnició local va refusar entregar el castell i al-Salih Ismail el va haver d'assetjar; va conquerir la fortalesa i la va lliurar a Balian de Sagette, fill de Renaud, de la nissaga dels Ibelin, el 1240. Balian va morir poc després (1247) i el seu fill Julià de Sidó, ple de deutes i sense poder reforçar el castell, va vendre Beaufort al cap de 13 anys a l'Orde del Temple (1260), orde en la qual va ingressar; els templers la van dominar vuit anys reforçant les defenses.
El 4 d'abril de 1268 el sultà Bàybars I es va presentar davant la fortalesa i la va bombardejar amb 26 màquines de setge durant 10 dies. La guarnició (480 homes i 22 cavallers) es va rendir; les dones i nens van poder anar a Sūr (Líban) i els soldats van quedar presoners. L'emir Sarim Sayf al-Din Balaban Zayni fou nomenat governador, i la va restaurar, gravant a la muralla el símbol de Bàybars, un felí passant. Fou el centre d'un dels 11 districtes de la niyaba de Safad.
L'emir Fakhr al-Din II va dominar la fortalesa quan es va revoltar contra els otomans; la guarnició fou expulsada i la fortalesa arranjada (1613). Al castell hi havia reserves d'aigua i menjar i d'oli per 500 persones. Hafiz Ahmad Pasha de Damasc la va atacar però en el bombardeig només una de les seves bombes va fer explosió sense causar danys; l'únic desperfecte fou una torre exterior degut a una explosió accidental d'un dipòsit de pólvora; després de 84 dies de setge les tropes de Damasc es van retirar; Fakhr al-Din va donar el govern a Husayn Tawil un sukmani, amb tres anys de reserves de menjar, però els sukmanites van trair a l'emir i es van passar als Harfush, i van arribar sapadors otomans que en 40 dies van desmantellar les fortaleses de Banyas i Beaufort.
Al començar el segle xviii fou el centre d'un dels tres districtes del Djabal Amila, regió habitada pels mutawalis, els caps dels quals eren de la facció iemenita dins la tribu xiïta dels Banu Sab. El domini feudal es va acabar el 1769 i el 1782 el governador otomà d'Acre va assetjar la fortalesa i la va ocupar, destruint el que quedaven de les seves fortificacions. Al final del segle la fortalesa va ser inclosa dins el territoris dels drusos depenent del paixà de Saida. El terratrèmol del 1837 va destruir part del castell i les restes foren utilitzades com a pedrera i com terreny de pastura. Fou part del districte de Sayda fins al segle xx.
.jpg)
El castell fou restaurat a partir del 1920 sota mandat francès i després amb la independència. Des de 1976 el castell fou dominat per l'Organització d'Alliberament de Palestina, que disparava alguns coets cap a Israel des d'aquesta posició. Entre 1976 i 1981 fou atacada dotzenes de vegades pels israelians. El 6 de juny de 1982 va començar l'Operació Pau per a Galilea dins la Guerra Civil libanesa; les posicions palestines al castell foren bombardejades i finalment el castell capturat pels israelians l'endemà (l'anomenada batalla de Beaufort); el bombardeig va damnar el castell. Va estar sota control israelià del 1982 al 2000. Hezbol·là, el grup armat xiïta de resistència libanesa va bombardejar la posició algunes vegades causant noves destrosses. El 24 de maig del 2000 els israelians es van retirar destruint abans de marxar altres parts del castell tot i la crida de les autoritats libaneses a l'ONU i la comunitat internacional per salvar el castell. Des de llavors està en mans de Hezbollah.
El 31 de maig de 2026, durant la Guerra del Líban de 2026 contra Hezbol·là Israel va anunciar la captura del castell de Beaufort,[2][3][4][5][6] i en el subsol es va localitzar un important sistema de túnels creat per Hezbol·là.[7]
Construcció
[modifica]Diversos dels grans castells creuats es van construir sobre contraforts, fent servir defenses naturals i fortificant l'únic punt d'accés. L'emplaçament de Beaufort juga un paper en la defensa del lloc, però el terreny només és intransitable a la banda nord. Els kurds van estendre el castell per incloure una plataforma rocosa lleugerament més baixa immediatament a l'est del castell, eliminant així una de les rutes d'atac. Dividit en dos patis, un ocupant el terreny inferior a l'est, el castell té una forma aproximadament triangular i fa uns 150 per 100 metres (490 per 330 peus). Es va construir una torre de l'homenatge o una gran torre contra el mur oest del pati superior; la torre té planta quadrada i fa uns 12 per 12 metres (39 per 39 peus). Tot i que era comú que a Europa s'accedís a les torres de l'homenatge pel primer pis, a Síria la convenció era una entrada a la planta baixa, com es pot veure a Beaufort.
Referències
[modifica]- ↑ Wood, Anthony. Time in the Levant (en anglès). Troubador Publishing Limited, 2019, p. 37. ISBN 9781789015416.
- ↑ Kareem El Damanhoury, Todd Symons. «Israel seizes Crusader-era castle as Netanyahu orders forces deeper into Lebanon» (en anglès). CNN, 31 maig 2026. [Consulta: 31 maig 2026].
- ↑ Mroue, Por Bassem; English, KAREEM CHEHAYEB Read in. «Ejército israelí captura un castillo estratégico en Líbano en su incursión más profunda en 26 años» (en castellà), 31-05-2026. [Consulta: 2 juny 2026].
- ↑ «Netanyahu dice que toma de Beaufort es "punto de inflexión decisivo"» (en castellà). [Consulta: 2 juny 2026].
- ↑ «Israel capturó la fortaleza medieval de Beaufort, enclave estratégico en el sur del Líbano usado por terroristas de Hezbollah» (en castellà), 31-05-2026. [Consulta: 2 juny 2026].
- ↑ «VÍDEO: Israel consolida su invasión del sur de Líbano con la captura del histórico castillo cruzado de Beaufort» (en castellà), 31-05-2026. [Consulta: 2 juny 2026].
- ↑ Fabian, Emanuel. «Hezbol·là» (en anglès). The Times of Israel, 13 juny 2026. [Consulta: 14 juny 2026].
Bibliografia
[modifica]- Grussenmeyer, Pierre; Yasmine, Jean «The Restoration of Beaufort Castle (South-Lebanon): A 3D Restitution According to Historical Documentation» (PDF). XIXth CIPA International Symposium, 2003.
- René Grousset, Histoire des croisades et du royaume franc de Jérusalem
- le Strange, Guy. Palestine Under the Moslems: A Description of Syria and the Holy Land from A.D. 650 to 1500. Committee of the Palestine Exploration Fund, 1890., London, (p.534 & p.535)
- Rey, Guillaume. Etudes sur les monuments de l'architecture militaire des Croisés en Syrie et dans l'ile de Chypre (en francès). París: Impr. nationale, 1871.
