Vés al contingut

Castell de Bellvís

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Castell de Bellvís
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusCasa forta i masia Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura popular Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativala Torrassa (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LlocRonda de la Torrassa, 123-129 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 22′ 08″ N, 2° 07′ 28″ E / 41.368888°N,2.124329°E / 41.368888; 2.124329
Bé cultural d'interès nacional
Tipusmonument històric, zona arqueològica
Codi BCIN4034-MH-ZA Modifica el valor a Wikidata
Id. IPAC37611 Modifica el valor a Wikidata
Id. IPAPC14591 Modifica el valor a Wikidata

El Castell o Torre de Bellvís, també conegut com la Torrassa,[a] és un edifici situat a la Ronda de la Torrassa, 123-129 de l'Hospitalet de Llobregat, catalogat com a bé cultural d'interès nacional.[2]

Història

[modifica]

La primera referència d'un castell sobre el talús que separa el Samontà de la Marina és del segle x, i els primers senyors coneguts foren Pere de Bellvís (1144), Guillem de Bellvís (1188) i Pere de Bellvís (1194); més tard, apareixen Bernat de Bellvís (1236-1264), Bernat de Bellvís (1340-1342) i el seu fill Guillem (1370-1393).[3][4][5] Encarregats de la defensa de la Marina, rebien delmes dels pagesos i terratinents de les parròquies de Santa Eulàlia de Provençana i de Sant Bartomeu de Sants,[6] tal com s'explica en un escrit del notari barceloní Anton Benet Joan (1512): «tenien gent d’armes e gran guardia en la torre qui és vora proensana, de manera que lo qui levós era senyor de aquesta terra suplicà lo papa que li plagués dar-li los delmes qui’s rebien en les faldes de montjuïc e primícies, e en lo prat fins a lobragat. E axi fou atorgat segons en dits acte sta possat, e són franchas dites terres».[3]

En una data indeterminada,[b] els Bellvís vengueren el castell i els delmes i es traslladaren definitivament a terres valencianes, on eren barons de Bèlgida.[3] «Lo delme de Bellvís» passà a mans de la Cartoixa de Montalegre, i els pagesos de la rodalia van iniciar un litigi perquè segons ells, com que feia temps que els senyors del castell no hi eren, ja no tenien l'obligació de pagar-lo.[3] El 1613, els monjos vengueren el delme a Pau Sanjaume, negociant de Barcelona, que el llegà a Joan Salines, succeït pel notari Joan Cortès i la seva germana Eulàlia, i posteriorment pel també notari Lluís Cortès i Marcer (o Mercer).[8] El 1688, aquest el vengué en subhasta pública a Joan d'Alòs i Serradora (Moià, 1617- Barcelona, 1695),[9] protometge del Principat de Catalunya, per 5.500 lliures,[10][11] i el 1699, hi hagué un litigi entre els posseïdors del delme i el rector de la parròquia de l'Hospitalet pel cobrament per aquest de la tercera part del tribut en concepte de primícia, que fou guanyat pels primers.[12][13] El 1833, Josep Maria de Ponsich-Alòs i de Sant Joan[14] en cercava arrendantaris.[15]

El 1711, el jurista i cavaller Jacint de Dou i Sacalm,[16] com a hereu fideïcomissari d'Esteve Mercadal i Dou, canonge i ardiaca de Vic, i el seu fill Ignasi de Dou i de Solà, també jurista i cavaller, vengueren a carta de gràcia la torre i les seves terres al boter Francesc Vidal,[17] que l'any següent en va fer agnició de bona fe[18] al calderer Manuel Bertran.[19] El 1744, el seu fill Custodi, també calderer,[20] es va casar amb Paula Archs, i en els capítols matrimonials li va fer donació dels seus bens.[21] El 1774, Custodi Bertran va adquirir a Manuel Llauder i Rúbies, ciutadà honrat de Barcelona,[22] el dret de reinvindicar la propietat o ius luendi,[23] i, tot seguit, ell i el seu fill Miquel, adroguer, la vengueren al comerciant Pere Ros i Aray per 14.900 lliures.[24] Vidu de Marianna Oller, el seu primogènit Francesc Ros i Oller va morir el 1789, i l'herència va passar a mans de la seva germana Marianna, casada amb Francesc de Girona i Augirot.[25] La seva filla Eulàlia de Girona i Ros es va casar amb Josep Marià de Cabanes i d'Escofet, i l'hereu Francesc de Paula de Cabanes i de Girona va morir el 1851[26] sense descendència, deixant la finca a la seva vídua Joana de Vedruna i Minguella.[2]

Els germans Manuel i Pere Romaní Torruella i Climent Mas Soldevila,[27] promotors de la urbanització del barri de les Tres Torres,[28] van adquirir la finca de la Torrassa, i el 1902, després d'aconseguir l'aprovació del projecte d'urbanització,[29] vengueren les parcel·les i la masia,[3][4] que quedaria integrada a la trama urbana.[30][2] El 1937, durant la Guerra Civil, una part del subsòl va ser utilitzat com a refugi antiaeri.[30][3][4] El 1947, Batifolls Germans vengueren la parcel·la a l'agent de comerç Josep Porta i Sala,[31][4] que va morir el 1983, deixant-la en herència a la seva esposa Carme Pinto i Valls. Aquesta va morir el 1998 sense hereus ni testament, i la propietat va passar a mans de la Generalitat, que el 2003 la vengué a l'Ajuntament de l'Hospitalet[3] i el 2006 hi començaren els treballs per a la recuperació de l'edifici i la seva declaració com a bé cultural d'interès nacional.[30][4]

El 2018, es va crear la Plataforma Defensem el Castell de Bellvís per a reclamar la continuació de les excavacions arqueològiques i les obres de rehabilitació i l'obertura al públic,[32][4] i el 2021, l'Ajuntament va anunciar una nova campanya d'excavacions i una inversió d'1,7 milions d'euros (la meitat aportada pel Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana) per a la rehabilitació del castell.[33] Tanmateix, els veïns es tornaren a mobilitzar el 2024 davant de la inacció municipal.[34]

Descripció

[modifica]

Diverses excavacions arqueològiques realitzades els anys 2006, 2007, 2008 i 2015 han posat al descobert l'edifici dels segles xii-xiii, flanquejat per un fossat i amb una muralla de 5 m d'alçada i 20 m de longitud,[35] amb sis espitlleres al segon pis. El parament és de carreuons ben escairats units amb morter de calç de forma regular.[2]

Durant el segle xviii s'hi van fer grans reformes i ampliacions que en var fer desaparèixer el caràcter de casa forta, convertint-la en una masia.[36][2] Al segle xx va ser transformada en un habitatge plurifamiliar i s'hi construïren dos cossos de nova planta, adossats respectivament al nord i a la façana de migdia del cos central.[37][4] És de planta irregular i parets gruixudes, amb teulada a doble vessant i el carener paral·lel a la façana principal. Una torre de planta quadrada s'alça des d'un extrem de la casa. A la planta baixa hi ha una zona excavada a la roca que devia fer funcions de cava o celler. A la façana principal s'obren obertures de forma rectangular i algunes d'elles estan emmarcades per una motllura llisa.[2]

Notes

[modifica]
  1. ↑ La primera menció del qual és del 1607.[1]
  2. ↑ Segons Gaspar Escolano, el 1327, un Guillem de Bellvís va vendre el castell i els drets sobre els delmes a la Cartoixa de Montalegre i va morir aquell mateix any.[7][3]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Geladó Prat i Salvadó Jambrina, 2010, p. 462, 465-466.
  2. 1 2 3 4 5 6 «La Torrassa». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  3. 1 2 3 4 5 6 7 8 «Primera part de la conferència Vestigis de la Casa de Bellvís. Pagesos i senyors a Provençana». UPAYA (blog). David Algarra, 25-05-2020.
  4. 1 2 3 4 5 6 7 «EL CASTELL DE BELLVÍS. Què sabem del Castell de Bellvís?». LOCAL - MUNDIAL (blog), 16-03-2024.
  5. ↑ Geladó Prat i Salvadó Jambrina, 2010, p. 461.
  6. ↑ «Què en sabem dels Bellvís de la Torrassa? I de les dones al temps dels cavallers?». Històries des de Bellvitge. Història medieval i actual de l'entorn de Barcelona (blog), 26-06-2020.
  7. ↑ Escolano, Gaspar. Decada Primera De La Historia De La Insigne, Y Coronada Ciudad y Reyno de Valencia. Segunda Parte, 1611, p. 1274.
  8. ↑ AHPB, notari Rafael Albià, manual 818/56, f. 525-526, 28-10-1688.
  9. ↑ Tarter i Fonts, 2012, p. 9.
  10. ↑ AHPB, notari Rafael Albià, manual 818/56, f. 479-485, 27-09-1688.
  11. ↑ Piera González, 2016, p. 65-66.
  12. ↑ «Causa del procurador fiscal patrimonial de los electos terratenientes de la décima de Bellvís, y otros, contra el procurador fiscal de la curia eclesiástica de Barcelona y el doctor Antoni Carreras, presbítero y rector del Hospitalet». Real Audiencia, pleitos civiles, 26644. Arxiu de la Corona d'Aragó, 1699.
  13. ↑ Piera González, 2016, p. 68.
  14. ↑ «Relación de protectores». Real Cuerpo de la Nobleza del Principado de Cataluña y Condados de Rosellón y Cerdaña (Antiguo Brazo Militar).
  15. ↑ «Avisos al público». Diario de Barcelona, 16-03-1833, p. 595.
  16. ↑ Morales Roca, Francisco José. «Estudios Genealogicos, Heraldicos Y Nobiliarios en Honor de Vicente de Cadenas y Vicent, tomo II» p. 43.
  17. ↑ AHPB, notari Josep Simon, 27-11-1711.
  18. ↑ «agnició de bona fe». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  19. ↑ AHPB, notari Josep Simon, 11-08-1711.
  20. ↑ «Autos de ban a instancia del electo de la concordia de Miguel y Custodi Bertran, padre e hijo, caldereros de Barcelona, en su heredad de la Torre de Bellvís, àlies la Torrassa, de l'Hospitalet de Llobregat». REAL PATRIMONIO,BGRP, Procesos,1757,nº 4, U. Arxiu de la Corona d'Aragó.
  21. ↑ AHPB, notari Joan Albareda, 20-06-1744.
  22. ↑ Subiñà Coll, 1998, p. 88, 95.
  23. ↑ AHPB, notari Ramon Constansó, 23-11-1774.
  24. ↑ «Venda del Castell de Bellvís o la Torrassa per Custodi i Manuel Bertran a Pere Ros». Servidor documental de la Saga Bacardí (Julio Carlos García Castrillón). AHPB, notari Ramon Constansó, 23-11-1774.
  25. ↑ «Herència de Marianna Oller i Ros». Servidor documental de la Saga Bacardí (Julio Carlos García Castrillón). AHPB, notari Jona Prats i Cabrera, 18-01-1790.
  26. ↑ Diario de Barcelona, 11-05-1851, p. 2780.
  27. ↑ «Manuel i Pedro Romaní Torruella i Clemente Mas Soldevila. Castillejos s/n entre València i Enamorats. Cessió gratuïta de terreny viari». Q127 Eixample 7628/1900. AMCB.
  28. ↑ «Història de les Tres Torres». Districte de Sarrià - Sant Gervasi.
  29. ↑ «Carrer de Mas». Nomenclàtor. Ajuntament de l'Hospitalet.
  30. 1 2 3 Geladó Prat i Salvadó Jambrina, 2010, p. 462.
  31. ↑ «Plànol i anotacions manuscrites de la finca de Botifoll ven a José Porta Sala al carrer Bonada a 3,8m ronda de la Torrassa, l'Hospitalet de Llobregat». AMHL 904-1-1-1223. Arxiu Municipal de l'Hospitalet, 1947.
  32. ↑ Guerrero, David «Movilización vecinal para preservar el castillo que originó la Torrassa». La Vanguardia, 22-07-2018.
  33. ↑ Polo, José «Arrancan años de obras para rehabilitar el histórico castillo de Bellvís de l'Hospitalet». La Vanguardia, 27-10-2021.
  34. ↑ Polo, José «Vecinos de l'Hospitalet recogen firmas ante el retraso de la rehabilitación del castillo de Bellvís». La Vanguardia, 23-10-2024.
  35. ↑ «Trobades restes d'un castell medieval durant les obres de rehabilitació d'un edifici de l'Hospitalet». El Periódico, 21-10-2008.
  36. ↑ Geladó Prat i Salvadó Jambrina, 2010, p. 466-467.
  37. ↑ Geladó Prat i Salvadó Jambrina, 2010, p. 468.

Vegeu també

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell de Bellvís
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Castell_de_Bellvís&oldid=37223019»