Castell de Bellvís
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Castell  | |||
| Construcció | segles xii, XVI, XVIII-XIX | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) | |||
| Localització | Ronda de la Torrassa, 123-129 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric, zona arqueològica | |||
| Codi BCIN | 4034-MH-ZA | |||
| Id. IPAC | 37611 | |||
| Id. IPAPC | 14591 | |||
El Castell de Bellvís o la Torrassa és un monument i un jaciment arqueològic protegit com a bé cultural d'interès nacional del municipi de l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès).
Descripció[modifica]
La Torrassa és una antiga masia de planta irregular i parets gruixudes, amb teulada a doble vessant i el carener paral·lel a la façana principal. Una torre d'estructura quadrada s'alça des d'un extrem de la casa. A la planta baixa hi ha una zona excavada a la roca que devia fer funcions de cava o celler. A la façana principal s'obren obertures de forma rectangular i algunes d'elles estan emmarcades per una motllura llisa. L'estructura de la masia del segle xvi queda pràcticament amagada per les construccions que s'han anat annexionant a l'edifici original.[1]
Unes excavacions arqueològiques recents han posat al descobert un edifici del segle XII-XIII, flanquejat per un fossat, amb una muralla de 5 metres d'alçada i 20 metres de longitud,[2] amb sis espitlleres al segon pis. El parament del mur és de carreuons ben escairats units amb morter de calç de forma regular. Aquestes restes es poden identificar amb les de l'antic castell o torre de Bellvís.[1]
Història[modifica]
La primera documentació que es té del castell o torre de Bellvís és del segle XII, quan es mencionen els seus primers propietaris, els germans Pere i Guillem Bellvís (1188). Pere de Bellvís, potser l'avi, va recuperar el castell d'Avinganya el 1149 als sarraïns. La nissaga dels Bellvís continua durant el segle xiv i el nom és recordat fins entrat el segle XVII en el que es canvia per "la casa de la Torrassa". La primera referència documental directa a la masia de la Torrassa data de l'any 1512 i apareix en un escrit del notari barceloní Anton Benet Joan, que la menciona com la torre qui és vora proensana. Aquest document està recollit en el llibre de Jaume Codina, Els pagesos de Provençana, el qual explica "La torra qui és vora proensana" és l'antic castell o torre de Bellvís, més tard anomenat La Torrassa, i que el 1512 encara es conserva en estat acceptable en un pujol a la part damunt del camí ral.[1]
Entre els segles XII i XV va ser una fortificació medieval. Durant els segles xvi i xvii una masia fortificada per acabar als segles xvii i xviii com a masía. La edificació ha passat, doncs per diferents reformes i ampliacions estructurals. L'any 1902 comença la urbanització del barri de la Torrassa i la masia queda integrada dins l'entramat urbà. Durant la Guerra Civil una part del subsòl va ser utilitzat com a refugi antiaeri. durant la segona meitat del segle XX l'edifici es transformà en un habitatge plurifamiliar que amagà les poques restes del seu històric passat.[1] [3][3]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell de Bellvís |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Castell de Bellvís». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 18 abril 2012].
- ↑ «Trobades restes d'un castell medieval durant les obres de rehabilitació d'un edifici de l'Hospitalet». El Periódico, 21-10-2008. [Consulta: 26 maig 2012].
- ↑ 3,0 3,1 Adriana Geladó, Ivan Salvadó. "Del castell de Bellvía a la masía de la Torrassa (L'hospitalet de Llobregat". Actes del IV congrés d'arqueologia medieval i moderna a Catalunya, Tarragona, 2010