Castell de Bergedorf

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Castell de Bergedorf
Bergedorfer Schloss
Bergedorfer Schloss.JPG
Façana oriental
Dades
TipusCastell
Creaciósegle XIII
Data de finalització1902
Característiques
Estil arquitectònicGòtic bàltic o de maons i neogòtic
Materialmaons, pedra
Construcciómaçoneria, gelosia
Ubicació geogràfica
PaísAlemanya
LocalitzacióBergedorf (Hamburg)
 53° 29′ 23″ N, 10° 12′ 44″ E / 53.4897°N,10.2122°E / 53.4897; 10.2122
Format perQ28738594 Tradueix modifica
Lloc webbergedorfer-museumslandschaft.de modifica

El Castell de Bergedorf o Bergedorfer Schloss és l'únic castell conservat al territori de la ciutat-estat d'Hamburg a Alemanya, al centre l'antiga ciutat de Bergedorf. És un típic Wasserburg o castell de plana amb fossats, construït al mig d'un pantà del riu Bille.

Rètol a l'entrada del castell

El comte Albert d'Orlamünde també anomenat Albert de Holstein va fer construir el pantà i el molí al Bille el 1208 i és possible que ja hi havia una residència defensa anterior a la construcció del molí.[1] El primer esment escrit data del segle XIV: dat Huss (= baix alemany per a el casal).[2] Ja el 1275, el duc Joan I de Saxònia va atorgar al lloc certs drets de ciutat.

Fins a l'annexió per als aliats hanseàtics Lübeck i Hamburg el 1420, el castell era la residència dels ducs de Saxònia-Lauenburg. Des d'aleshores el condomini va ser governat per un mandatari anomenat Amtmann en alemany, nomenat un any per la ciutat de Lübeck, un any per Hamburg que va instal·lar l'administració al castell. El 1868, la ciutat d'Hamburg va comprar la part de Lübeck i posar fi a un dels condominis més llargs de la història d'Europa.[3] Va quedar la seu administrativa fins al 1953 quan va inaugurar-se una nova casa de la vila. Des d'aleshores va esdevenir el ”Museu de Bergedorf i els Vierlände”, una extensió del Museu d'Altona.

Arquitectura[modifica]

El castell forma un quadrat de 30 m de costat a l'entorn d'un pati. La façana est, orientat cap a la vila és la més antiga. Dues ales laterals daten del segle XVII i són típics de l'estil gòtic de maons. Una estructura de gelosia central d'entramat de fusta conecta'ls. De 1899 a 1901 la porta esqueixalada, la façana nord van ser reemplaçats per una estructura neogòtica i una torre nova va ser afegit.

Referències, bibliografia[4] i enllaços externs[modifica]

  1. Bergedorf Chronik, Hamburg, Bergedorfer Bürgerverein von 1847
  2. Ludwig Uphoff, Bergedorfs erste Stadtansicht: die sog. Frese-Karte (1593)
  3. Web del Museu für Bergedorf und die Vierlande, Geschichte (Història del castell i del museu)
  4. Rudolf Beckmann, Bergedorf-Bibliographie 1162-1938, Hamburg, Bergedorf Museum, 2006, 144 pàgines
  • Web oficial del museu
  • Martin Knorr, Das Bergedorfer Schloß. ed. Museum für Bergedorf und die Vierlande (Bergedorf-Porträt 3), 2a Edició, Hamburg 1989
  • Dr. Klaus-J. Lorenzen-Schmidt, Der Erwerb des Bergedorfer Schlosses durch Hamburg und Lübeck 1420 im Rahmen der städtischen Territorialpolitik a Lichtwark-Heft tom 73. Editorial HB-Werbung, Hamburg-Bergedorf, 2008. ISSN 1862-3549.
  • Dr. Jörg Meyn, Überlegungen zur Entstehung und frühen Geschichte des Schlosses zu Bergedorf., a Lichtwark-Heft tom 68. Editorial HB-Werbung, Hamburg-Bergedorf, 2003. ISSN 1862-3549.
  • Victoria Overlack (redacció): Das Bergedorfer Schloss. Een sloten Huß. Entstehung, Funktionen, Baugeschichte. Edició Museum für Bergedorf und die Vierlande, Hamburg, 2008
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell de Bergedorf