Castell de Canyelles
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Castell  | |||
| Construcció | XV, XVII-XVIII | |||
| Característiques | ||||
| Altitud | 140 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Canyelles (Garraf) | |||
| Localització | Pl. del Castell | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Codi BCIN | 619-MH | |||
| Codi BIC | RI-51-0005235 | |||
| Id. IPAC | 699 | |||
| Id. IPAPC | 12714 | |||
El castell de Canyelles és una edificació del segle xv del municipi de Canyelles (Garraf). És un edifici de diferents cossos i etapes, habitat: la part més antiga és una torre rodona i murs emmerletats al darrere del conjunt. La resta és dels segles XVIII-XVIII.[1] Des del castell es domina una de les valls que hi ha entre la costa i la plana del Penedès i la via que comunicava Ribes i Vilanova amb Olèrdola i Vilafranca. És una obra declarada bé cultural d'interès nacional.
Descripció[modifica]
El castell de Canyelles està situat al costat de l'església de Santa Magdalena, amb la façana de la qual forma un angle. Les restes conservades són fonamentalment, una torre de planta circular i un fragment de muralla amb cinc merlets. La torre és inserida al llenç de muralla. La façana contigua a la de l'església presenta un porxo de dos arcs escarsers amb bancs, damunt del qual hi ha un terrat.[1] El conjunt, situat en la zona més elevada del nucli, configura la imatge del poble de Canyelles.[1]
De la construcció existent el 1478 es conserva una torre de planta circular força alta. Té un diàmetre intern de poc més de 2 m i els murs tenen un gruix d'uns 135 cm a peu pla. A la part alta les parets són molt més primes, d'uns 80 cm. Segons es veu en la paret superior, és feta de pedres gairebé sense treballar i més o menys arrenglerades. A la zona alta hi ha unes petites espitlleres. La porta principal es devia trobar a nivell del primer pis. A l'est de la torre hi ha un mur corbat d'un gruix d'1,2 m, que podria pertànyer a la fortalesa medieval. Totes les sales i construccions modernes edificades al voltant de la torre són tancades per una muralla, també moderna que corresponen a les obres esmentades, dutes a terme fins a l'1858 per Ramon de Bouffard.
Història[modifica]
Es tracta d'una construcció documentada del 1478,[2] però basada possiblement en una torre de defensa més antiga (documentada ja al 976) vinculada al castell d'Olèrdola. La importància d'aquesta fortificació al llarg de la història ha estat com a protecció auxiliar del castell d'Olèrdola, alhora que contribuïa a defensar la ruta natural entre Vilafranca del Penedès i el mar (Vilanova i la Geltrú).
Fins a principi del segle xii, el castell de Canyelles, sota Olèrdola, se situa entre el món carolingi del nord i l'islàmic del sud. Però aquesta terra independent dels uns i els altres cau en mans dels almoràvits, que, el 1107 deixaren despoblada tota la província i envaïren el castell d'Olèrdola que ja no se’n va aixecar més. Canyelles va reforçar la seva funció de clau de pas entre la costa i l'interior. El poder del castell s'exercia, en temps de pau, cobrant el dret de pontatge per damunt de la riera.
El castell ha estat històricament propietat dels barons de Canyelles, els quals tingueren un gran prestigi sobretot al segle xiii. El 1200, Dalmau Canyelles fou castlà de Vilafranca. Posteriorment, ha passat per molts propietaris. El rei Joan I el va lliurar, l'any 1393, a Guillem de Sagarriga, que era cirurgià de la casa reial. Al cap de poc temps, va passar a una família benestant, els Marquet, que el van mantenir durant diverses generacions. Posteriorment va passar a mans de la família Terrè. L'any 1769, un reial decret de Carles III va confirmar l'antiga baronia a favor de Raimunda de Minguella Terrè i Boatella. Raimunda va contraure segones núpcies amb Domènec-Jeroni de Bouffard, un súbdit francès. Ferran de Bouffard i Dagués va heretar el castell de Canyelles l'any 1855 en morir el seu pare, Ramon Josep. Com a fet important, Ferran va continuar les obres de restauració que el seu pare havia iniciat l'any 1852. També va ampliar la sagristia de la capella i va rematar la muralla davantera, obres que va acabar l'any 1858. L'any 1889, va obtenir oficialment el títol de baró de Canyelles, quan era rei d'Espanya Alfons XIII. L'any 1920 la propietat va passar a Josep Escuder i Ferrer, procurador del baró. A mitjan 1930, castell i terres foren comprats per la família Reguera, que les va continuar explotant com a finca agrícola. Miquel Salinas i Bofill el comprà el 1982 i hi va fer importants reformes per adequar-lo per a residència familiar.
L'any 1627, el bisbe Joan Sentís erigí en parròquia l'església de Santa Magdalena, situada al costat del castell. Se sap que a principis del segle xvii, el castell continuava sent propietat de la família Terré (o Terrer). L'any 1858 va ser restaurat el conjunt format pel castell i l'església. La documentació específica relativa al castell de Canyelles és molt escassa, degut a diversos saqueigs i a l'incendi que es va produir l'any 1936.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Castell de Canyelles». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 29 agost 2014].
- ↑ Aquesta data ens és coneguda perquè la història conta que el rei Joan II s'allotjà al castell una nit del desembre del 1478. Havia sortit a caçar al Garraf des de Sant Boi de Llobregat passant pels aiguamolls de Castelldefels i agafà fred en l'excursió. Intentà refer-se en el castell de Canyelles, però fou endebades, i morí poc després a Barcelona, el 19 de gener del 1479.
Bibliografia[modifica]
- Catalunya Romànica, vol. XX El Penedès, L'Anoia. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992, p. 265. ISBN 84-7739-402-4.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell de Canyelles |
- «Castell de Canyelles». Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.
- Fitxa i fotografies
- Fullet de divulgació turística en PDF
- El castell de Canyelles a Catalunya Medieval
- Castell de Canyelles a Castells Catalans