Castell de Castell d'Aro

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Castell de Castell d'Aro
Castell de Benedormiens. Vista parcial.JPG
Dades bàsiques
Tipus castell i monument
Construït Medieval, XX Mitjan
Ubicació
Estat Espanya
Comunitat autònoma Catalunya
Província província de Girona
Comarca Baix Empordà
Municipi Palamós
Localització Pl. Santa Maria, 2, Castell d'Aro. Castell-Platja d'Aro (Baix Empordà)

41° 49′ 01″ N, 3° 01′ 54″ E / 41.816917°N,3.031687°E / 41.816917; 3.031687
Bé cultural d'interès nacional
Identificador BCIN: 1061-MH
BIC: RI-51-0005849
IPAC: 1167
Modifica dades a Wikidata

El castell de Castell d'Aro o de Benedormiens és un monument protegit com a bé cultural d'interès nacional del municipi de Castell i Platja d'Aro (Baix Empordà).

Descripció[modifica]

El castell de Benedormiens és situat al costat de l'església parroquial de Castell d'Aro, a la part alta del poble, i és fruit de nombroses restauracions que han alterat notablement la seva fesomia originària.

La part més antiga es conserva adossada al costat est, situat al costat de l'església, i a l'oest. Són restes d'època medieval (segles XII-XIII) encara que la resta de l'edifici estigui totalment alterat.

Al costat est destaca el gran portal de mig punt adovellat, d'on surt en direcció vers l'església fins arribat a la porta del campanar d'aquesta, un mur que presenta cinc espitlleres estretes, una retocada per a arma de foc, i gairebé totes situades a la part inferior del mur. A la part alta hi ha una finestra gòtica trilobulada. Aquest mur conserva a la seva cara interna l'arrencament de dos arcs apuntats, com si hi hagués hagut una nau paral·lela. Al costat del portal adovellat, el mur gira en angle recte i presenta dues espitlleres estretes distribuïdes a diferents alçades. La façana on està ubicat el portal presenta diverses espitlleres distribuïdes a diferents alçades, una finestra i un balcó amb llinda adovellada. La façana acaba amb una galeria i a sota d'aquesta trobem un rengle d'espitlleres. La finestra, la galeria i el balcó corresponen a una reforma posterior de l'edifici que es pot observar clarament en el canvi del parament que fins a sota la finestra adovellada era de carreus regulars de pedra més o menys rectangulars i que a partir d'aquest punt és fet de pedres irregulars. El costat sud presenta una façana amb tres sortides a terrat. Aquest fou construït afegint quatre grans voltes a l'edifici, i tres finestres també amb llinda damunt de les portes.

El passadís està cobert amb volta de canó. Té una arcada de mig punt i dovelles ben tallades i dóna accés al pati. Des del pati es té accés a l'entrada de l'edifici, aquest sector ha estat totalment reformat.

Al costat est hi ha murs antics bastits damunt la roca que conserven espitlleres a la part inferior. La torre que hi ha en aquest costat està totalment refeta i costa distingir les parts més antigues.

Els paraments més antics poden datar dels segles XII- XIV amb refeccions possiblement dels segles XVI-XVII. La restauració dels anys 1970 va malmetre força l'aspecte originari d'aquest edifici.

Història[modifica]

Fou un castell termenat, dit inicialment de Benedormiens.

Castell d'Aro (Gener 2013)

El primer document en el qual s'esmenta el castell anomenat de Benedormiens («castrum appelatum Benedormiens») data de l'any 1041 i fa referència a una reunió celebrada per tal de decidir el futur de dit castell acabat de construir amb la finalitat de protegir el territori de la vall d'Aro del perill d'invasions sarraïnes. Hi participaven la comtessa Ermessenda, vídua del comte Ramon Borrell, el bisbe Pere Roger de Girona, l'abat Landrid del monestir de Sant Feliu de Guíxols, Gaufred Vidal i esposa Guíxol, senyors de Pals i es reuniren a l'església de Santa Cristina de la Vall d'Aro. El castell se cedí, no a un laic sinó al monestir de Sant Feliu de Guíxols junt amb delmes i primícies de la parròquia de Santa Cristina i de la contrada del castell.

L'any 1099 es documenta que l'abat de Sant Feliu de Guíxols cedí la castlania del castell a Ramon Gaufred, membre de la família dels senyors de Pals. El 1197, l'abat de Sant Feliu donà la possessió del castell a Guerau de Lledó en canvi de jurament d'homenatge.

Després del segle XII hom deixa de tenir notícies de Benedormiens. D'ençà del segle XIII, apareix el nom de «castrum de Aredo» que també trobem el segle XIV en un document de Pere III el Cerimoniós que el 1372 vengué el dret de Bovatge a Castell d'Aro. El cens (1359 o 1381) donava 73 focs a Castell d'Aro.

L'any 1462, durant la guerra dels Remences, el castell fou incendiat, patint importants destrosses i entrant en franca decadència. Durant el segle XVII, Castell d'Aro ja no pertany al monestir de Sant Feliu de Guíxols i passa a dependre de la Corona, formant la batllia reial de la Vall d'Aro. L'any 1879 hi hagué un incendi fortuït que degué afectar considerablement una bona part de l'edifici. L'actual castell és una construcció de notables dimensions resultat de la restauració iniciada el 1970. És propietat municipal.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell de Castell d'Aro Modifica l'enllaç a Wikidata
  • «Castell de Castell d'Aro». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 29 abril 2012].

Bibliografia[modifica]

  • Catalunya Romànica,vol. VIII L'Empordà I. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1989, p. 190 a 191. ISBN 84-7739-098-3. 

Enllaços externs[modifica]