Castell de Clarà (Moià)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Castell de Clarà
Castell de Clarà 9.JPG
Turó on es troba el castell
Dades bàsiques
Tipus fortificació
Construït segles xi-xii
Característiques
Estil Romànic
Altitud 800 m
Ubicació
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Província província de Barcelona
Vegueria Catalunya Central
Comarca Moianès
Municipi Moià
Localització Muntanya de Sant Andreu, Moià (Moianès)

41° 49′ 13″ N, 2° 04′ 49″ E / 41.8203°N,2.08028°E / 41.8203; 2.08028
Bé cultural d'interès nacional
Declaració 22/04/1949
Identificador BCIN: 1044-MH (IPAC: 1146)
BIC: RI-51-0005540
Activitat
Modifica dades a Wikidata

El castell de Clarà és un castell romànic al terme municipal de Moià, a la comarca del Moianès. És a un quilòmetre del poble en direcció a Manresa, sobre la muntanya de Sant Andreu, a 800 metres d'altitud. Es troba en ruïna, es conserva una part d'una torre.

Història[modifica | modifica el codi]

El castell, en el seu estat actual

Els seus orígens es deuen al desig de protecció de la vila de Moià; es tractava d'un castell termenat, i el seu terme coincidia plenament amb el de la vila, de manera que al llarg de tota la documentació més antiga (912, 915) es dóna aquesta associació esmentada.

Aquest castell, juntament amb molts d'altres, consta en el dot (993) d'Ermessenda de Carcassona, muller del comte Ramon Borrell. Amat Elderic, el primer senescal del comte de Barcelona, en fou feudatari. La senyoria continuà sent dels comtes de Barcelona fins que el 1246, per permuta feta amb el rei Jaume I, el castell i la vila de Moià passaren al bisbe de Vic. No fou un traspàs definitiu, atès que el 1260 els tornà a vendre, ara a la canònica de Santa Maria de l'Estany, i, encara, altre cop el 1288.

Els castlans degueren ser el primer temps els Gallifa, i més tard els Rocafort, vinculats matrimonialment als Gallifa. Vers 1057 dos castlans de nom Ramon (un fill de Maria, l'altre d'Adaltrud) juren fidelitat a Ramon Berenguer I i a la comtessa Almodis pel castell de Clarà. El fill d'un d'aquests dos, Bernat Ramon de Gallifa, féu un conveni amb els comtes el 1065 sobre el Castell de Clarà. El 1178 ja consten els Rocafort com a castlans de Clarà.

Clarà fou un dels castells afectats per ler ordres de demolició de castells i cases fortes catalans ordenada per Felip V com a venjança de l'oposició a la seva persona dels catalans durant la Guerra de Successió, i a partir d'aquell moment romangué abandonat, essent fruit del pas del temps i de l'espoliació dels pagesos propers per obtenir pedres de qualitat per a refer les masies, pràctica molt habitual amb els castells abandonats al llarg de l'edat moderna, i fins ben entrada la contemporània.

Arquitectura[modifica | modifica el codi]

Restes de la torre de l'homenatge del castell

Malgrat el seu estat de ruïna, és possible de veure amb força claredat la distribució del castell i els seus principals elements.

Està compost per una torre mestra, situada en el lloc més alt del turó, i unes dependències annexes. La torre és de planta circular, construïda amb carreus petits, i el que en resta té uns 5 m d'alçada. El mur fa uns 2 metres de gruix, més a la part baixa que a mesura que s'enfila, on es va aprimant, com és habitual en les torres dels castells medievals. El diàmetre exterior és de 6,8 m i té una volta mig esfondrada. Al costat de la torre hi ha una cisterna, i al nord, les restes de dues naus trapezials comunicades entre si i amb sageteres. Al sud hi ha dues sales de planta irregular.

L'aparell de la torre està constituït per carreus de mida mitjana formant filades regulars, que confereixen una certa estàtica al parament. Es pot datar al segle XI, segons la bibliografia consultada. La resta de construccions són d'èpoques possiblement una mica posteriors, sempre dins de l'època medieval.

Sota les restes del castell hi ha la capella de Sant Andreu de Clarà, del segle XI o XII.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell de Clarà (Moià) Modifica l'enllaç a Wikidata
  • BENET I CLARÀ, Albert; JUNYENT I MAYDEU, Francesc; MAZCUÑAN I BOIX, Alexandre. "Castell de Clarà". A: XI El Bages. Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Catalunya Romànica, XI). ISBN 84-85194-57-8
  • CATALÀ i ROCA, Pere; PLANELLA I RIERA, Josep Mª. "Castells de Moià, Clarà, Rodors i Nou de Moià". A: Els Castells catalans, vol. V. Barcelona: Rafael Dalmau Editor, 1997 (2a edició). ISBN 84-232-0335-2, pàgs. 667-681
  • Ginesta i Batllori, Salvador. Publicacions l'Abadia de Montserrat. La Comarca del Bages, 1987, pàg. 143. ISBN 84-7202-860-7. .

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]