Castell de Coaner
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Castell  | |||
| Localitzat en l'àrea protegida | Serra de Castelltallat | |||
| Primera menció escrita | 960 | |||
| Construcció | segle XII | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura romànica | |||
| Altitud | 380 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Comarca | Bages | |||
| Sant Mateu de Bages | ||||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Codi BCIN | 1507-MH | |||
| Codi BIC | RI-51-0005659 | |||
| Id. IPAC | 1703 | |||
| Id. IPAPC | 9866 | |||
El castell de Coaner és situat en un tossal a 380 m d'altitud a la vall formada per la riera de Coaner, a la banda nord de la serra de Castelltallat. Actualment només resta dempeus al torre de defensa i no queda cap altre edifici que es pugui vincular a la vella fortalesa medieval si bé les darreres prospeccions arqueològiques han descobert les restes de les antigues dependències del castell feudal, ampliat i modificat al llarg dels segles XI, XII, XIII i XIV. També s'hi aixeca l'església de Sant Julià de Coaner.
Història
Cap al segle X aquest castell estava dins el comtat de Berga i el terme que defensava comprenia la vall de la riera de Coaner, excepte la part superior, que pertanyia a Castelltallat, i la part final de la riera de Salo; una estreta falca dirigida cap al sud-oest s'obria pas entre els comtats veïns d'Urgell i d'Osona, governats per altres branques comtals catalanes.
El castell apareix documentat a partir del 960 amb el nom de «Quovece negro». El domini eminent pertanyia als comtes de Cerdanya i, després de l'estroncament de la dinastia l'any 1117 per manca d'hereus, passà als comtes de Barcelona, mentre que el feudatari comtal era el senyor de Castelladral, Ramon Bernat de Castelladral, fill de Bernat i d'Ermessenda que entre el l068 i el 1135 jurà fidelitat a quatre comtes per aquest castell. Primerament al comte Guillem Ramon de Cerdanya (1068 a 1095). En segon lloc a Bernat Guillem de Cerdanya (1109 a 1117). Després, continuà jurant fidelitat als nous comtes, els de Barcelona, Ramon Berenguer III (1117 i 1131) i Ramon Berenguer IV (1135). Des dels Castelladral, la castellania canvià diverses vegades de senyors. Uns d'aquests foren la familia cognominada Coaner, segurament castlans, que donaren el nom definitiu al lloc.
El 1319 apareix com a castlà Arnau de Vernet. En el fogatjament de 1365-1370 comptava amb 20 «fochs reyals», 2 «aloers esparces» i 3 «fochs desgleya»; en el de 1381, 8 focs reials i 2 d'església. El segle XIV el castell entrà en el joc de vendes i recompres reials, tan habitual en aquest període. El 1381 el rei Pere III vengué a Francesc de Perellós el castell de Coaner, amb d'altres de la vegueria del Bages. Més tard els habitants de Santpedor, la vila dels quals havia estat venuda conjuntament amb Coaner, compraren (any 1400) el conjunt de castells i viles que el rei havia venut i li retornaren la vila de Santpedor. I el 1424, els santpedorencs vengueren al comte de Cardona la jurisdicció dels castells de Coaner i de Torroella, mentre que l'any anterior el rei Alfons IV havia empenyorat al mateix comte les esmentades jurisdiccions. Per tant, la casa comtal cardonina esdevingué senyora del castell de Coaner i l'incorporà al comtat, i així romangué vinculat al patrimoni cardoní fins a la desaparició dels senyorius jurisdiccionals al segle XIX.
Arquitectura
La torre del castell és una construcció cilíndrica molt esvelta que es dreça a partir d'un pla circular, l'espai intern del qual, al nivell inferior, té un diàmetre de 300 cm que, a l'exterior arriba fins als 730. Les parets fan 215 cm de gruix. Des de terra fins al primer pis, on les parets es desgruixen aproximadament un metre, hi ha uns 6,55 m i des d'aquest tram fins al cimal, que és coronat amb merlets, uns 9,85 m més, dels quals 3,65 pertanyen al primer pis, 5 al segon i 1,20 al terrat, per tant, l'alçada de la torre és d'uns 16,4 m. L'espai interior és ocupat pels baixos, dos pisos i un terrat superior. La separació dels nivells superiors, atès que no hi ha cap desgruix a les parets, és donada per dues arcades situades al centre de la torre que s'arquegen d'una banda a l'altra dels paraments interns. Aquestes arcades, suportaven els sostres dels pisos que delimiten, conjuntament amb uns forats situats arran d'elles i distribuïts a l'entorn de tot el cercle, marcat per les parets, dins els quals es devien encabir les bigues mestres dels empostissats. La primera arcada, es desplega per mitjà d'un arc carpanell adovellat, i la segona s'obre mitjançant un arc apuntat també adovellat,
No hi ha cap espitllera que perfori els murs, per tant, els únics elements defensius són els merlets que rematen la torre i que circumden tot el terrat. La seva amplada és la mateixa que mostren les parets del tram superior i presenten els flancs oberts de fora cap endins. L'única obertura que hi ha a les parets de la torre és una porta de reduïdes dimensions, oberta a l'alçada del primer pis i encarada a llevant. Exteriorment és rematada amb un arc apuntat, mentre que a l'interior aquesta mateixa obertura és acabada amb un arc escanyat.
La torre ha estat aparellada amb blocs de pedra de mides mitjanes desbastats toscament. La seva disposició, tot i que tendeixen a formar filades, és força irregular i desordenada. El morter que rebleix les filades externes i les internes, així com el que trava i enforteix el munt de pedres que conformen l'estructura interna dels paraments, ha estat fet amb sorra i calç, de textura no homogènia Segons els llocs on és col·locat, varia de color i consistència a causa de la major o menor quantitat de calç que hom posà a la pasta.
Amb les característiques generals de la construcció i la forma amb què ha estat aparellada, sembla que aquesta torre respon a una obra romànica, obrada al pricipi del segle XI. Les arcades corresponen a una remodelació posterior (segles XIII o XIV).
L'any 1999, el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, va fer una important intervenció, sanejant el talús que conformava la base del turó, i es van construir 12 murs de contenció adaptats a les deformacions del turó, i aproximadament concèntrics a la torre.
Els grafits de la torre de Coaner
A les parets del pis que correspon al nivell de la porta, sobre l'arrebossat de morter de calç, hi ha una sèrie de grafits que representen diversos vaixells i un edifici, segurament fortificat. Sobre un carreu de l'arcada hi ha gravada una escena amb animals feta per un autor diferent a l'autor dels grafits.
Els vaixells són de vela llatina, triangular i tenen rems; en alguns es veu també el timó. Pels rems es creu que poden ser galeres i que les escenes dibuixen una batalla naval on l'autor, potser empresonat a la torre, hi participà. Són dibuixos senzills però precisos. Per exemple, en un d'ells s'hi podem comptar exactament 30 rems.
La datació s'estableix a la mateixa època en què es bastiren les arcades interiors. Segle XIII o XIV.
Sant Julià de Coaner
L'església de Sant Julià de Coaner es trobava dins el recinte del castell de Coaner. Molt aviat degué adquirir la condició de parròquia fins que la perdé en temps moderns. Apareix citada per primer cop l'any 1024 en què fou consagrada pel bisbe d'Urgell Ermengol que la dedicà a la Mare de Déu. L'existència de Santa Maria de Coaner i de Sant Julià de Coaner ha creat dubtes sobre l'advocació principal de l'església del castell. Se suposa que Sant Julià degué desplaçar Santa Maria que fou parròquia del terme fins que, degut al despoblament, ha estat agregada a la parròquia de la Colònia Vall.
L'església se situada al peu de la torre militar que li és coetània. De planta trapezial força quadrada amb estructura basilical amb tres naus capçades a llevant per tres absis dels quals el central, el més gran, té planta semicircular. Cada una de les naus està dividida en tres trams. Per a cada nau, entre tram i tram, un arc toral reforça el sosteniment de la volta de canó. A més, dues sèries de tres arcs formers cada una separen la nau central de les dues laterals. A tramuntana i migjorn, els arcs torals de les naus laterals arrenquen directament del mur. El paviment és de lloses de pedra en tallades de mides irregulars i el presbiteri s'eleva sobre un graó que abraça els tres absis. La porta principal, que s'obre a la façana meridional, data del 1573 i és un xic desplaçada de l'original de la que es conserva un brancal i l'arrencada de l'arc. La teulada, de teules, és de dues vessants. Al carener de la teulada, en l'angle nord-oest s'alça el campanar de torre, de planta quadrada, dos pisos, finestres geminades i amb coberta de lloses a quatre vessants. Les façanes de l'església són decorades per un sistema d'arcuacions llombardes entre lesenes, motius decoratius que no arriben a la perfecció posterior d'altres esglésies del mateix estil. Se suposa que en el moment de la construcció de l'església de Coaner encara no s'havia assimilat completament el nou corrent artístic. A l'interior del temple es conserven tres ares de pedra que pertanyen als tres altars que hi havia, un a cada absis.
Els murs són construïts amb petits carreus de pedra escairats a cops de martell, de mides irregulars, col·locats en filades uniformes i regulars i agafats amb morter de calç. Les voltes, com l'interior de l'església, han estat repicades i són fetes amb obra de reble, embeguda en morter de calç irregular. L'aparell dels murs exteriors no és evident doncs està cobert d'un arrebossat de calç.
L'edifici respon a un procés unitari de construcció, amb les excepcions de la porta i els altars. És possible que el campanar sigui un xic posterior a l'acabament de l'edifici. En conjunt, tant en l'estructuració com en la tecnologia, sobretot de les decoracions murals es fan palesos els models de l'arquitectura llombarda aplicats de manera poc segura. La data de consagració, 1024, és compatible amb l'arquitectura; un exemple primerenc d'un llenguatge arquitectònic en curs de formalització a Catalunya.
Bibliografia
- Catalunya Romànica ,vol. XI El Bages. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1984, p. 461 a 469. ISBN 84-8519-457-8.
- Els Castells Catalans,vol. V del Ripollès, Anoia, Bages i Berguedà. Barcelona: Rafael Dalmau Editor, 1991. ISBN 978-84-2320-335-2.
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell de Coaner |