Castell de Gelida

Infotaula edifici Castell de Gelida
Dades
Tipus	Castell, jaciment arqueològic i necròpolis
Període	edat del ferro
Característiques
Estil arquitectònic	arquitectura romànica arquitectura gòtica
Altitud	250 m
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativa	Gelida (Alt Penedès)
Lloc	Camí del Castell
41° 26′ 11″ N, 1° 52′ 08″ E
Format per	Sant Pere del Castell de Gelida
Bé cultural d'interès nacional
Tipus	monument històric
Data	22 abril 1949
Codi BCIN	339-MH-EN
Codi BIC	RI-51-0005486
Id. IPAC	382
Id. IPAPC	7431
Lloc web	castellgelida.org

El castell de Gelida és una antiga fortalesa de Gelida (Alt Penedès), declarada bé cultural d'interès nacional. Està situat al capdamunt d'un penya-segat de la Serra de l'Ordal, a la dreta del riu Anoia, dominant el poble i el curs baix del riu, a més de l'entrada a la plana del Penedès. Actualment forma part d'un espai museístic gestionat per l'Associació d'Amics del Castell de Gelida.

Història

Entrada nord-oest del recinte

Vista del recinte

El 945, s'esmenta per primera vegada el terme del castell de Gelida en una donació feta per Riquilda, muller del comte de Barcelona Sunyer I, per a afermar el monestir de Santa Cecília de Montserrat, que aviat hi tindria alous.

Després de la ràtzia d'Almansor (985), Ènnec Bonfill, senyor de Cervelló i besnebot de Guifré el Pilós, adquirí per permuta el castell de Gelida amb l'església, els delmes i altres pertinences, i el terme continuà en mans dels seus descedendent continuà fins al segle xiii. A començament del segle xii, els almoràvits, que assolaren el Penedès, arribaren fins a les muralles de la fortalesa, on segurament foren aturats, fets recollits al document de llibertats i privilegis que Ramon Berenguer III concedí als habitants d'Olèrdola.

El 1267, Guerau VI de Cervelló atorgà privilegis a la universitat del terme, establint que aquests fossin respectats pels seus descendents. El 1297, Guerau VII de Cervelló va vendre el castell i d'altres que posseïa la família al rei Jaume II, que el 1309 el permutà amb altres castells a la comtessa de Pallars. El 1337, la baronia de Gelida fou venuda a Pere III, jutge d'Arborea, i el 1367, la seva neta Beatriu la vengué a Berenguer Bertran, banquer de Barcelona.

El senyor de Gelida va participar activament a la guerra contra Joan II, i el 1465 el castell va hostatjar el conestable de Portugal Pere. Per aquestes circumstàncies els Bertran acabaren perdent el seu domini del lloc momentàniament fins que juraren novament fidelitat al rei. El 1529, Anna Violant Bertran i Estaper es va casar amb Joan d'Erill-Orcau i de Requesens. En aquest segle, s'hi realitzaren obres menors i reparacions, i és probable (tot i que no està documentat) que Felip V fes enderrocar el castell després de la guerra de Successió espanyola. Durant el segle xviii, la pedra començà a ser usada per altres construccions, i així, el 1780, el rector de Sant Pere va demanar permís per agafar-ne per a construir el campanar.

El 1815, Josep Pasqual de Marimon i Perellós, V marquès de Cerdanyola, va vendre el castell de Gelida als Leblond, militars. El 1909, els Altimires l'adquiriren als Genés, descendents dels Leblond.

El 1965 es va fundar l'Associació d'Amics del Castell de Gelida es va fundar per gestionar i recuperar el patrimoni de la zona del castell, que el 1968 va passar a ser propietat municipal. A la dècada del 1990 s'hi van portar a terme intervencions arqueològiques que en van permetre documentar diferents àmbits i estructures i l'evolució de les construccions.

Descripció

El llom quasi inexpugnable que ocupa es pot dividir en tres sectors. En el primer sector, a la part superior, s'hi troba el castell pròpiament dit tancat dins d'un recinte que té una amplada i una llargada de 30 m. En el segon, més a l'oest, una gran esplanada d'uns 90 x 30 m. En el tercer sector, a l'extrem oest hi ha l'església i la porta d'entrada actual, més tardana. Dins el recinte sobirà, un edifici poligonal, segurament dels més antics, amb tres costats d'un gruix de paret de 2 m i els altres dos de 60 cm, una longitud de 10 m i una amplada de 5 m. La diferència de gruix fa pensar que era part d'un clos més ampli. Tot l'edifici és fet amb pedres de mida petita, poc o gens treballades i mirant d'imitar en alguns llocs un opus spicatum.

Aquesta torre devia pertànyer a una fortificació més antiga, i s'ha de datar un xic abans del 1060,. En una època no gaire posterior es construí la imponent muralla d'uns 55 m que barra el pas en la part oest, la de més fàcil accés. A l'est de la torre poligonal, unida amb un tram de muralla, una gran bestorre de planta semielíptica, coronada per una renglera de permòdols, més tardans, l'aparell de la qual presenta deu o dotze filades de carreus inferiors fets de pedra ocre, de mida gran i ben escairats. Damunt, pedres més petites. Al nord del primer sector, hi ha les restes d'una gran torre mestra d'un diàmetre de 5,5 m i gruix de mur de 3,1 m. Només es conserva la part inferior però devia tenir una alçada molt considerable. Aquesta torre, com també alguns murs perimetrals, es podrien datar cap al segle xii. D'aquesta època pot també ser l'absis d'una capelleta del castell situada al costat del mur de llevant. Cap al segle xiv es reconstruí tot el mur occidental del sector superior, i es feu una cisterna amb distribuïdor d'aigües. Vers el segle xv, es feren obres al sector més occidental, sobretot en la zona propera a l'església, on es troba el portal d'entrada dit de l'Entellada acabat en un arc de mig punt, i s'hi construïren edificis d'emmagatzematge i tractament d'oli i vi.

Vegeu també

• Sant Pere del Castell de Gelida
• Casa del Senyor (Gelida)

Enllaços externs

• Castell de Gelida - Lloc web oficial
• «Castell de Gelida». Castells Catalans (blog), 01-06-2006.