Vés al contingut

Castell de Godmar

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Castell de Godmar
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusMasia i casa forta Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura romànica Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaPomar de Dalt (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LlocCrtra. de Pomar Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 28′ 28″ N, 2° 14′ 41″ E / 41.4744°N,2.24472°E / 41.4744; 2.24472
Bé cultural d'interès nacional
Tipusmonument històric
Codi BCIN288-MH Modifica el valor a Wikidata
Codi BICRI-51-0005191 Modifica el valor a Wikidata
Id. IPAC315 Modifica el valor a Wikidata

El castell de Godmar (o Gotmar), també conegut com a Cal Comte, és una casa forta al barri de Pomar de Dalt de Badalona, catalogada com a bé cultural d'interès nacional.[1]

Història i descripció

[modifica]

Probablement construït sobre una antiga vil·la romana, està situat a la vall de Pomar, i no gaire lluny s'hi trobaren unes tombes olerdolanes.[2] El 989, el bisbe de Girona Godmar III[a] adquirí el lloc,[5][1] documentat com a alou des del 1030.[6] El 1402, passà als Centelles, després Blanes-Centelles,[7] que donaren nom al territori com a Quadra de Blanes.[8]

Vista des del camí d'accés
Jugadora al camp de pitch and putt, amb el castell de fons

L'edifici conserva elements romànics (segles xii i xiii), així com també d'època gòtica (segle xv).[5] En aquell moment, era un casal fortificat i emmurallat, amb una torre de defensa adossada.[1] Durant el segle xix, els ducs de Solferino el van fer reformar dins l'estètica neomedieval imperant a l'època,[5] donant-li l'aspecte actual de castell romàntic amb muralles i merlets i torres; en destaca la col·locació d'alguns elements gòtics i romànics, per exemple finestres, i l'escut dels Centelles, pertanyents al destruït castell de Centelles, propietat de la mateixa família.[1][5][9]

L'interior conserva mobles, pintures i altres béns històrics salvats del saqueig del 1936. En destaca el pati i la capella del Sant Crist,[b] que conserva una talla de Ramon Amadeu i un crucifix restaurat per Frederic Marès.[1]

La finca estigué tradicionalment dedicada a l'agricultura i, en part, com a jardí romàntic. Alguns espècimens centenaris han estat catalogats per la Diputació de Barcelona.[1] Encara pertany a la mateixa família, que l'empra de domicili particular. Tanmateix, després que els darrers masovers abandonessin els conreus, es proposà la conversió dels terrenys de les antigues terrasses de conreu en un camp de pitch and putt, inaugurat el 1997.[7]

Notes

[modifica]
  1. S'ha especulat que el nom del bisbe Godmar pogués ser l'origen del nom del barri de Pomar,[3] però aquesta hipòtesi ha estat descartada per raons etimològiques.[4]
  2. S'acostuma a datar-la al segle xii, encara que les successives reformes i la falta de documentació i de prospeccions arqueològiques n'han fet impossible especificar la data real del bastiment.[10]

Referències

[modifica]
  1. 1 2 3 4 5 6 «Castell de Godmar». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  2. Villarroya, 1999, p. 69.
  3. Cuyàs i Tolosa, 1975-1982, p. 77.
  4. Coromines, 1989-1997, p. 253, s.v: Pom/Pomar.
  5. 1 2 3 4 «Castell de Godmar (Cal Comte)». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
  6. Cuyàs i Tolosa, 1975-1982, p. 82.
  7. 1 2 Llopis Barceló, 2010, p. 108.
  8. Cuyàs i Tolosa, 1975-1982, p. 83.
  9. Redacció «Els treballs al castell dels Centelles descobreixen les reformes fetes pel rei Pere IV quan hi va fixar la residència». El 9nou.cat, 16-03-2010.
  10. Villarroya, 1999, p. 70.

Vegeu també

[modifica]

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • «Castell de Godmar (Cal Comte)». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.