Vés al contingut

Castell de Granitz

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Castell de Granitz
Vista nocturna
Imatge de l'interior
Vista aèria
Imatge
Vista aèria
Nom en la llengua original(de) Jagdschloss Granitz Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipuscastell
ArquitecteJohann Gottfried Steinmeyer
Karl Friedrich Schinkel
(torre central i escala)[1]
Construcció1838 - 1846
Cronologia-
Característiques
Estil arquitectònicNeoRenaixement
Materialmaons estucats
Localització geogràfica
PaísAlemanya
LocalitzacióMassís de Granitz a Binz
Map
 54° 22′ 50″ N, 13° 37′ 38″ E / 54.3806°N,13.6272°E / 54.3806; 13.6272
Catàleg00313 (, , ) Modifica el valor a Wikidata
Monument del patrimoni arquitectònic a Mecklenburg - Pomerània Occidental
Lloc webmv-schloesser.de… Modifica el valor a Wikidata

El Castell de Granitz o el Jagdschloss Granitz és una residència de caça del segle xix a Binz a l'estat de Mecklemburg-Pomerània Occidental a Alemanya. Es troba al centre del bosc de Granitz, que fa part des del 1991 de la reserva de la biosfera Rügen Sud-est.

L'escala de Karl Friedrich Schinkel a la torre central

El castell quasi quadrat amb quatre torres angulars té tres nivells: la planta baixa pels serveis i dos pisos d'aparat. En una segona fase, el pati interior va ser suprimit per a construir una cinquena torre, una mena de capritx arquitectural del qual l'escala de fosa serpenteja fins al belvedere panoràmic a 38 metres (145 m sobre el msnm). Aquesta escala, molta moderna per a la seva època, queda un dels elements més destacables de l'edifici.

El rei Guillem Malte I de Putbus va fer construir aquest castell al Tempelberg, el punt culminant del massís de Granitz a l'illa bàltica de Rügen. El rei va rebre al castell els seus hostes prominents, com Frederic Guillem IV de Prússia, Cristià VIII de Dinamarca, Otto von Bismarck i molts altres. La família de Putbus va posseir-lo fins al 1944, quan els nazis van empresonar Malte de Putbus. Al caos de la fi de la Segona Guerra Mundial, molt del contingut del castell es va dispersar i perdre i només va retrobar-se parcialment. La República Democràtica Alemanya va expropiar-lo. Després de la reunificació d'Alemanya el 1990, l'estat de Mecklemburg-Pomerània Occidental va programar una restauració extensiva del castell que va esdevenir una de les atraccions turístiques més visitades de l'estat.[2] És accessible a peu o amb bicicleta per senders des de Binz o de Sellin i pel ferrocarril d'ample estret Rasender Roland de la línia històrica Göhren-Binz-Putbus.

Bibliografia[modifica]

  • Peter Feist, Jagdschloss Granitz, Berlín, Editorial Kai Homilius Verlag, 1995, ISBN 3931121054
  • Andreas Vogel, Johann Gottfried Steinmeyer und Putbus, Schwerin, Editorial Thomas Helms, 2003, ISBN 9783931185824
  • Heike Kramer, Jagdschloss Granitz, Schwerin, Editorial Thomas Helms Verlag, 2010, ISBN 9783940207685

Enllaços externs i referències[modifica]

  1. Jagdschloss Granitz: Touristenmagnet auf Rügen, Hamburg, NDR, 27 de juliol de 2010
  2. Diari Ostsee-Zeitung, 12 d'abril de 2008, pàgina 6