Castell de Miramar (Figuerola del Camp)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Castell de Miramar
Dades bàsiques
Construït segle XII
Característiques
Altitud 670 msnm [1]
Ubicació
Localització Figuerola del Camp (Alt Camp) 41° 21′ 07″ N, 1° 13′ 49″ E / 41.351828°N,1.230318°E / 41.351828; 1.230318Coord.: 41° 21′ 07″ N, 1° 13′ 49″ E / 41.351828°N,1.230318°E / 41.351828; 1.230318
Activitat
Modifica dades a Wikidata

El castell de Miramar, avui desaparegut, fou un castell de Miramar, nucli de població de Figuerola del Camp, a l'Alt Camp, situat al vessant est de la Serra de Miramar

Història[modifica | modifica el codi]

Les mencions més antigues del castell de Miramar són del segle XII. Aquesta fortalesa, juntament amb els castells de Prenafeta i Figuerola del Camp, amb els quals formava una sola jurisdicció, apareix com a pertanyent als Puigverd. L'any 1157, Pere de Puigverd reclamà els drets que ell posseïa en aquest territori al comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, adduint que els seus antecessors havien colonitzat aquesta demarcació. Els seus drets foren reconeguts, ja que el 1198 Pere, Berenguer i Guillem de Puigverd, fills de Pere de Puigverd, atorgaren una carta de franquesa als habitants del terme dels castells de Figuerola, Prenafeta i Miramar. D'una manera excepcional, entre altres cartes de poblament catalanes, tots els habitants del lloc són considerats prohoms, exonerats dels mals usos d’intestia, eixorquia i cugucia en canvi de tres jornals, un de llaurar, un de batre i l'altre de carretatge.[2]

El 1271, el castell de Miramar, juntament amb Prenafeta i Figuerola del Camp, passà al monestir de Poblet per donació que li'n féu Berenguer de Puigverd; donació que fou confirmada en el seu testament datat l'any 1297. Tanmateix, aquest testament fou protestat per Guillem de Verdú, descendent de l'esmentat Berenguer de Puigverd, protesta que es resolgué finalment el 1338 en dictar-se una sentència arbitral a favor del monestir de Santa Maria de Poblet. Alguns anys més tard, el 1367, el rei Pere III va concedir la plena jurisdicció sobre aquest castell al monestir de Poblet, i al llarg del segle XV l'esmentat cenobi va adquirir el mer i mixt imperi del rei.[2]

A primer terme l'agregat de Miramar (2014)

.

Arquitectura[modifica | modifica el codi]

Del castell, que va ser el centre de l'origen del poble, sols en resta, com a únic vestigi, la roca que suporta l'esglesiola que fa una represa a l'altra banda del cementiri abandonat. Amb tot cal tenir en compte que tots els edificis del poble constituïen la defensa de la vila amb les seves façanes posteriors cap a l'exterior, els murs fent de muralla i els portals oberts dins el poblat.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Institut Cartogràfic de Catalunya
  2. 2,0 2,1 Piqué i Ferrer, Esperança. «Castell de Figuerola del Camp». A: Catalunya Romànica, vol. XXI El Tarragonès El Baix Camp L'Alt Camp El Priorat La Conca de Barberà. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1995, p. 45. ISBN 84-412-2512-5. 
  3. «CASTELL DE MIRAMAR». Patrimoni.gencat: Arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 19 maig 2017].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]