Castell de Montjuïc (Girona)

Infotaula edifici Castell de Montjuïc
Castell de Montjuïc
Dades
Tipus	Castell
Construcció	1653 - 1675
Característiques
Estil arquitectònic	Fortificació de baluards
Altitud	219 m
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativa	Girona
Lloc	A la muntanya de Montjuïc
41° 59′ 37″ N, 2° 49′ 54″ E
Bé cultural d'interès nacional
Tipus	monument històric
Codi BCIN	890-MH
Codi BIC	RI-51-0005917
Id. IPAC	985

El Castell de Montjuïc és una fortalesa situada al municipi de Girona, declarada Bé Cultural d’Interès Nacional (Categoria BCIN). Construït al segle xvii, domina la ciutat des del punt més elevat de la muntanya de Montjuïc i ha tingut un paper destacat en la història militar de Girona. La fortificació es troba en el punt més elevat de la muntanya de Montjuïc, a 219 metres d'altitud. Joan Francesc Molinas i Sicart i Álvarez de Castro, van ser dos dels seus governadors.

Durant la dècada de 1950 i la de 1960, els seus entorns van acollir nuclis de barraquisme relacionats amb la població immigrada, i actualment l’edifici es troba abandonat sense cap funció específica..

Descripció

És una fortalesa moderna amb baluards, del segle xvii. La planta del castell és d'estructura quadrada, amb façanes i camins coberts en tot el seu perímetre, quedant defensat fortament per quatre baluards o torres exteriors col·locades als angles del quadrat. La porta principal se situa al llenç sud en direcció a la ciutat de Girona. Protegint els flancs nord i est, els més exposats a l'atac exterior, hi ha dos revellins descoberts. Queden poques restes de les edificacions de l'interior al voltant del pati d'armes, on s'intueixen part de les estances bastides amb volta de canó a prova de bomba. És construït amb maçoneria i carreus a les cantonades i les obertures.

Juntament amb la fortalesa es bastiren quatre torres defensives: Sant Lluís al nord, Sant Daniel a l'est, Sant Narcís al nord-est i Sant Joan al sud-oest. D'aquestes torres només es conserven els basaments.

Història

Fou un bastió construït a l'estratègica muntanya de Montjuïc per ordre de Felip IV després d'acabar-se la Guerra dels Segadors de 1653 per defensar els accessos al pla de Girona des del nord El 1675, en les guerres amb Lluís XIV, Montjuïc fou pres pel mariscal Schomberg.

Va ser de gran utilitat durant la Guerra del Francès, especialment en els tres setges que patí la ciutat (primer setge de 1808, segon setge de 1808 i setge de 1809). Fou ocupat pels francesos l'11 de juny de 1811, essent dinamitat el 1814, al final de la guerra, per ordre del mariscal Louis Gabriel Suchet, després d'haver construït el 1812 la torre Suchet; torre que l'any 1843, un bombardeig del general Prim la va malmetre.

Barraquisme i poblament a mitjan segle xx

A mitjan segle xx, especialment durant les dècades de 1950 i de 1960, l’entorn del Castell de Montjuïc es convertí en una de les zones de la ciutat de Girona on s’hi instal·là població immigrada procedent principalment d’altres punts de l’Estat. L’arribada d’aquest nou veïnat, motivada per processos d’industrialització i recerca de treball, donà lloc a diversos nuclis de barraquisme situats als vessants de la muntanya.

Aquestes construccions, sovint aixecades sense condicions bàsiques d’habitabilitat, configuraren un poblat semiestabilitzat, que persistí fins a les primeres actuacions municipals de reallotjament i millora urbana, desenvolupades entre finals de la dècada de 1960 i mitjan de la dècada de 1970. Aquest procés comportà la progressiva desaparició dels barris de barraques i la integració urbanística de Montjuïc com a zona residencial formal dins la ciutat de Girona.

Enllaços externs

• Castell de Montjuïc, fitxa del catàleg de l'Ajuntament