Castell de Montornès

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Castell de Montornès (la Pobla de Montornès)».
Infotaula d'edifici
Castell de Montornès
Castell Montornes IMG 3658.JPG
Ruïnes de la torre al sector septentrional del recinte
Dades bàsiques
Tipus fortificació
Documentat 1108
Construït Medieval
Ubicació
Catalunya
Entre Vallromanes i Montornès del Vallès (Vallès Oriental) 41° 31′ 39″ N, 2° 16′ 20″ E / 41.527584°N,2.272132°E / 41.527584; 2.272132Coord.: 41° 31′ 39″ N, 2° 16′ 20″ E / 41.527584°N,2.272132°E / 41.527584; 2.272132
Bé cultural d'interès nacional
Identificador BCIN: 1717-MH-ZA
BIC: RI-51-0005556
IPAC: 1922
Activitat
Modifica dades a Wikidata

El castell de Montornès, de Sant Miquel o de Vallromanes[1] és una fortificació medieval que hi ha a la part oriental del terme de Vallromanes, al límit del terme de Montornès del Vallès, al cim d'un turó; (la línia divisòria dalt el turó assenyala que les ruïnes del castell són del municipi de Vallromanes, mentre que les de la Capella de Sant Miquel corresponen a Montornès). Des del castell s'albira tota la plana del Vallès Oriental.

Història[modifica | modifica el codi]

La primera notícia escrita del castell de Montornès data del 1108 amb motiu d'un testament sacramental de Bernat Ramon jurat a l'altar de sant Sadurní màrtir (patró de la parròquia de Montornès[2]), on deixa a la seva filla Estefania l'esmentat castell. El llinatge dels Montornès apareix per primera vegada el 1157 quan Pere de Montornès llega el castell al seu germà Guillem. El 1172 senyorejava la fortalesa Guillem de Bell-lloc. El 1189 Guillem de Sant Martí en les seves deixes testamentàries concedeix a Guillem Ramon la facultat de defensar el castell.

Al final del s. XII el llinatge dels Montornès s'havia emparentat amb la família cognominada Santa Coloma. El 1195 es documenta que Guillema de Santa Coloma era casada amb Ramon de Montornès. El 1285 n'era el seu senyor Berenguer d'Entença; tot seguit es ven i transfereix diverses vegades fins que és venut a Jaume II qui, el 1309, en farà donació al fill de Gilabert de Centelles. El 1342 el rei Pere III permuta el seu castell de Nules del regne de València i el de Montornès però poc després, el mateix rei cedeix el castell a Pere de Montornès. El 1437 passa a mans de Galceran Armengol.

El terratrèmol del 25 de maig de 1448, tingué l'epicentre entre Cardedeu i Llinars del Vallès. La magnitud s'ha determinat que va ser de grau VIII, amb danys àmpliament distribuïts i causà moltes morts. Entre els danys documentats hi apareix el castell de Montornès.[3]

El castell de Sant Miquel de Montornès romangué en possessió dels Montornès fins al 1621, que passà als Taverner, que esdevingueren a la fi d'aquest segle comtes de Darnius. El 1632 Vallromanes i Montornès formaven una batllia (al segle XIX aquests pobles constituïen un sol municipi, fins que Vallromanes se'n separà a la primeria del segle XX). El 1718 el comte de Darnius reedificà l'antiga masia de la Torre Tavernera, al peu del castell (vessant est), que esdevindria en endavant residència dels senyors del castell de Montornès. Posteriorment la propietat era dels Fiveller, que heretaren també el títol de comtes de Darnius, i al segle XIX ho eren els Martorell. Finalment, al final del segle XX la propietat del castell i de la Torre Tavernera va passar a mans dels seus descendents, els comtes d'Alba de Liste.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Era una edificació de grans dimensions amb muralles que en alguns punts aprofitaven les parets de roca natural. Avui només en queda dempeus una meitat de la torre circular de l’homenatge i trossos de murs.

El castell es compon d'una torre circular i d'un recinte que envolta tot el cim del turó. La torre, de la qual només se'n conserva el sector septentrional, té un diàmetre interior de 3,4 m i un gruix de mur de 2,2 m. A una alçada d'uns 3,8 m hi havia una falsa cúpula. La torre devia ésser molt més alta però només s'han conservat uns 2 m. A nivell de primer pis s'endevina l'arrencada de l'arc de la porta (dues dovelles petites). Per les seves característiques fa pensar en un edifici de l'any 1000.

A uns 7 m de ponent de la torre hi ha restes d'un mur de 90 cm. A uns 25 m de la torre, cap al nord, es troben les restes d'una construcció de planta rectangular que inclou un mur de tancament corb d'un gruix de 120 cm construït amb carreus semblants als de la torre. És possible que aquestes construccions fossin afegides a la torre durant el s. XI.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Triquell i Salomé, Adrià, 2012. Parc de la Serralada Litoral (Història i Itineraris). Editorial Piolet, Barcelona. ISBN 9788415075615. Pàg. 83.
  2. Corominas, Joan. Onomasticon cataloniae: els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. Curial Edicions Catalanes, 1989, p. 367. ISBN 847256844X. 
  3. Història de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0884-0

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Catalunya Romànica,vol. XVIII El Vallès Occidental El Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, 1991, p.435. ISBN 84-7739-271-4. 
  • Els Castells Catalans, vol. II. Rafael Dalmau, 1991, 2a edició. ISBN 978-84-2320-442-7. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell de Montornès Modifica l'enllaç a Wikidata