Vés al contingut

Castell de Montsonís

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Castell de Montsonís
Vista nocturna
Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusCastell Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònichistoricisme arquitectònic Modifica el valor a Wikidata
Altitud380 m Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaMontsonís (Noguera) Modifica el valor a Wikidata
LlocPlaça del Castell Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 53′ 14″ N, 1° 01′ 21″ E / 41.8871°N,1.0225°E / 41.8871; 1.0225
Bé cultural d'interès nacional
Tipusmonument històric
Codi BCIN860-MH Modifica el valor a Wikidata
Codi BICRI-51-0006327 Modifica el valor a Wikidata
Id. IPAC955 Modifica el valor a Wikidata

El Castell de Montsonís és un edifici situat al nucli homònim del municipi de la Foradada (Noguera), declarat bé cultural d'interès nacional.[1]

Història

[modifica]

La primera referència documental és del 1131, en una devolució de béns atorgada pel vescomte Guerau Ponç II de Cabrera a l'abadia de Sant Pere d'Àger, en la qual ratificava anteriors donacions del seu avi Arnau Mir de Tost, i n'afegia de noves, entre elles el kastrum vero de Montcenis. En el seu testament, llegà el castell al seu fill Ferrer.[2][1] El 1161, Gombau de Ribelles i la seva muller Marquesa de Cabrera, filla de Ferrera, retornaren el castell i la seva dominicatura a l'abadia d'Àger, afirmant haver-lo usurpat. L'abat cedí a Gombau la meitat del castell en precari a títol vitalici, a excepció d'alguns drets senyorials. En el testament conjunt de Gombau i Marquesa del 1179, llegaren el castell de Montsonís, juntament amb els de Foradada, Ventoses i la Manresana, al seu fill Gombau. Els Ribelles foren senyors de Montsonís fins al 1491, quan el castell va ser adquirit pels Ponts.[2][1]

L'actual castell és el resultat d'un procés constructiu que s'inicià a la segona meitat del segle xvi, quan els barons abandonaren l'antiga fortalesa alt-medieval i traslladaren la seva residència a la vila. Es tracta de l'obra feta a partir d'una torre de l'antiga muralla de Montsonís. A la segona meitat del segle xvii, després dels cinc assalts que va patir el castell durant la Guerra dels Segadors, s'hi van realitzar obres de reconstrucció.[3]

El 1720, Agnès de Ponts i Desvalls, senyora de Montsonís,[4] es va casar amb Anton de Rocabruna i de Copons,[5] i el 1835, el seu besnet Pere d'Alcàntara de Rocabruna i de Cartellà-Sabastida-Ardena[6] heretà el títol de baró de l'Albi de la seva mare Maria Josepa de Cartellà-Sabastida-Ardena i de Sentmenat.[7][1] El 1856, la seva filla Maria Josepa de Rocabruna i Jordà[8] es va casar amb Plàcid de Montoliu i Dusay,[9] de qui és descendent el baró Carles de Montoliu i Carrasco, que després de molts anys d'abandonament i decadència ha donat a la vella construcció el seu aspecte actual.[3]

Descripció

[modifica]
Vista del castell i l'església de Sant Urbà

És una fortalesa adaptada al desnivell topogràfic, dominant l'entrada al congost del Salgar i la vall d'Artesa de Segre.[1] La façana principal del castell té dues torres quadrades amb tres portalades d'accés, la principal amb un arc de mig punt adovellat i escuts a les llindes. Hi ha una finestra germinada ogival, espitlleres i finestrals renaixentistes. Els merlets espitlleres la part superior de la torre de l'homenatge, és reconstruït. El castell es comunica amb l'església barroca de Sant Urbà.[1]

L'interior, visitable, té un seguit de dependències típiques d'aquestes construccions, la presó, el celler, la sala dels escuts, l'oratori privat, el passadís secret, l'habitació del pelegrí i moltes d'altres.[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Castell de Montsonís». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  2. 2,0 2,1 Fité i Llevot, Francesc. «Castell de Montsonís (Foradada)». Catalunya Romànica. Enciclopèdia Catalana.
  3. 3,0 3,1 DDAA, 1979.
  4. «Inés María Teresa de PONTS y DESVALLS». geneanet. Martín Rodríguez.
  5. «Anton de ROCABRUNA y COPONS». geneanet. Martín Rodríguez.
  6. «Pere de ROCABRUNA y de ARDENA». geneanet. Martín Rodríguez.
  7. «Maria Josepa de ARDENA-CARTELLA y de SENTMENAT». geneanet. Martín Rodríguez.
  8. «Maria Josepa de ROCABRUNA y JORDA». geneanet. Martín Rodríguez.
  9. «Placid de MONTOLIU y de DUSAY». geneanet. Martín Rodríguez.

Bibliografia

[modifica]
  • DDAA. Els Castells Catalans,vol. VI/1 Solsonès, Garrigues, Noguera i la Segarra. Barcelona: Rafael Dalmau Editor, 1979. ISBN 978-84-2320-751-0. 

Enllaços externs

[modifica]