Castell de Norwich
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Castell de mota i pati, jaciment arqueològic i museu  | |||
| Part de | Norfolk Museums (en)  | |||
| Construcció | 1066 | |||
| Característiques | ||||
| Material | Pedra de Caen | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Norwich (Anglaterra) (en) | |||
| Localització | Castle Hill, Norwich, NR1 3JU | |||
| ||||
| Monument classificat com a grau I | ||||
| Data | 26 febrer 1954 | |||
| Identificador | 1372724 | |||
| Monument protegit al Regne Unit | ||||
| Activitat | ||||
| Propietat de | Guillem I d'Anglaterra | |||
| Lloc web | museums.norfolk.gov.uk… | |||
El castell de Norwich (en anglès: Norwich Castle) és una fortificació reial de l'època medieval construïda a la ciutat de Norwich, al comtat de Norfolk. Va ser fundada arran de la conquesta normanda d'Anglaterra quan Guillem el Conqueridor (1066–1087) va ordenar la seva construcció perquè desitjava tenir un lloc fortificat en la llavors important ciutat de Norwich. S'ha provat que va ser el seu únic castell a East Anglia. És un dels llocs del patrimoni Norwich 12.
El castell ara alberga un museu i una galeria d'art (Norwich Castle Museum & Art Gallery), que té objectes significatius de la regió, especialment troballes arqueològiques.
Arquitectura[modifica]
G. T. Clark, un anticuari i enginyer del segle xix, va descriure la gran torre de Norwich com «la torre d'homenatge més ornamentada d'Anglaterra».
Està feta amb pedra de Caen sobre un nucli de sílex. La torre d'homenatge té uns 29 m per 27 m i 21 m d'altura, i és del tipus de sala-torre (hall-keep), entrant en la primera planta a través d'una estructura externa anomenada la torre Bigod. L'exterior està decorat amb arcs cecs.[1]
El castell de Rising és l'únic castell que té una torrassa comparable. A nivell intern, la fortalesa ha estat buidada de manera que no en queda gens del seu traçat medieval i hi ha debats acadèmics sobre com seria, acordant-se que tenia un interior complex, amb una cuina, capella, un gran saló de dos pisos, i 16 latrines.[2]
Història[modifica]
El castell de Norwich va ser fundat per Guillem el Conqueridor en algun moment entre 1066 i 1075. Al principi va prendre la forma d'un castell de motte and bailey.[3] A principis de l'any 1067, Guillem es va embarcar en una campanya per subjugar a East Anglia, i d'acord amb l'historiador militar R. Allen Brown probablement va ser en aquesta època quan va fundar el castell de Norwich.[4] El castell és esmentat per primera vegada l'any 1075, quan Ralph de Gael, comte de Norfolk, es va rebel·lar contra Guillem i Norwich passà a les mans dels seus homes. Es va emprendre el setge, que va acabar quan es va assegurar a la guarnició amb promeses que no es veurien perjudicats.[5]
Norwich és un dels 48 castells esmentats a la Domesday Survey de 1086. La construcció d'un castell en un assentament preexistent va poder haver requerit la demolició de diverses propietats en el lloc, que en Norwich s'han estimat entre 17 i 113 cases.[6] Les excavacions en la dècada de 1970 van descobrir que el bailey del castell havia estat construït sobre un cementiri saxó.[7] L'historiador Robert Liddiard destaca que «fer un cop d'ull al paisatge urbà de Norwich, Durham o Lincoln és ser forçat a recordar l'impacte de la invasió normanda».[8] Fins a la construcció del castell d'Oxford a mitjan segle xii en el regnat d'Enric II, Norwich va ser l'únic castell reial important a East Anglia.[9]
La torre de pedra, que encara es conserva, probablement va ser construïda entre 1095 i 1110. Aproximadament l'any 1100, la motte es va fer més alta i el fossat que l'envolta es va aprofundir.[10] Durant la rebel·lió de 1173-1174, en la qual els fills d'Enric II es van rebel·lar contra ell i van començar una guerra civil, el castell de Norwich va ser posat en estat d'alerta. Hugh Bigod, 1er comte de Norfolk, va ser un dels comtes més poderosos que es van unir a la revolta contra Enric.[11] Amb 318 soldats flamencs que van desembarcar a Anglaterra al maig de 1174, i 500 dels seus propis homes, Bigod va avançar cap al castell de Norwich i el va capturar, prenent catorze presoners per demanar un rescat. Quan es va restablir la pau més tard aquest any, Norwich va ser retornat a control reial.[12]
Els normands van portar jueus a Norwich, que van viure prop del castell. Un culte va ser fundat a Norwich arran de l'assassinat d'un jove, Guillem de Norwich, pel qual van ser culpats els jueus de la ciutat.[13] A la Quaresma de 1190, la violència contra els jueus va esclatar a East Anglia i el 6 de febrer (dimarts de Carnestoltes) es va estendre a Norwich. Alguns van fugir a la seguretat del castell, però els que no ho van fer van ser assassinats.[14] El Pipe Rolls, que registra els expedients de despesa real, anota les reparacions que es van dur a terme al castell en els períodes 1156-1158 i 1204-1205.[15]
El castell va ser utilitzat com a presó des de 1220, construint-se edificis addicionals en la part superior de la motte al costat de la torre de l'homenatge. Aquests edificis van ser demolits i reconstruïts entre 1789 i 1793 per sir John Soane i en 1820 es van fer més alteracions. L'ús del castell com a presó va acabar l'any 1887, quan va ser comprat per la ciutat de Norwich per ser utilitzat com a museu. La conversió va ser realitzada per Edward Boardman i el museu va obrir les seves portes l'any 1895.
La construcció previa que hi havia unida a la torre de l'homenatge va ser derrocada l'any 1825.[16] Encara que la torre es conserva, la seva capa externa s'ha reparat en diverses ocasions, l'última en 1835–1839 per Anthony Salvin, amb James Watson com a paleta utilitzant pedra de Bath. Res dels edificis de la muralla interior o exterior sobreviuen, i el pont original normand sobre el fossat interior va ser reemplaçat al voltant de l'any 1825. Durant la renovació, la torre de l'homenatge va ser totalment recuperada respectant fidelment l'ornamentació original.[17]
Actualitat[modifica]
El castell roman ara com un museu i galeria d'art i encara té moltes de les seves primeres exposicions, així com moltes altres més recents. Dues galeries mostren les col·leccions d'arts decoratives del museu, incloent vestuari, tèxtils, joieria, vidre, ceràmica i argenteria, i una gran expositor amb teteres de ceràmica. Altres galeria mostren objectes anglosaxons (incloent el Harford Farm Brooch) i vikings, de la reina Boudica de la tribu els icens, l'antic Egipte i història natural.[18]
Les galeries d'art inclouen obres del XVII al segle xx, i inclouen aquarel·les angleses, paisatges holandesos i pintures britàniques modernes. El castell també compta amb una bona col·lecció d'obres de l'artista flamenc Peter Tillemans.[19] Dues galeries compten amb exposicions temporals d'art modern, història i cultura.
El castell de Norwich és un 'monument antic Programat' (Scheduled Ancient Monument) i un edifici catalogat grau I. Els visitants poden recórrer el castell i aprendre sobre ell a través de pantalles interactives. També es poden fer excursions independents a la masmorra i els merlets. Encara que no de forma permanent en exposició, una de les col·leccions més grans que posseeix és la col·lecció de papallones de Margaret Fountaine. Un artefacte inusual és la costura realitzada per Lorina Bulwer al començament del segle xx, mentre estava confinada en una casa de treball. El treball ha aparegut en la BBC.[20]
- Obres exposades en el museu
-
Babes in the Wood (ca. 1842), John Bell (1811-1895) -
Part del Snettisham Hoard (Tresor) -
The Artist's Studio (ca. 1716), Peter Tillemans (1684–1734) -
The Stag Hunt, (ca. 1675), Abraham Hondius (1631–1691) -
Portrait of Robert Walpole (1676-1745), Jean-Baptiste van Lloo (1684–1745)
Notes[modifica]
- ↑ "the most highly ornamented keep in England". Clark 1881, p. 268
- ↑ Goodall 2011, p. 112
- ↑ «Norwich Castle». Pastscape. [Consulta: 29 desembre 2010].
- ↑ Allen Brown 1976, p. 31
- ↑ Cathcart King 1983, pàg. 308, 312
- ↑ Harfield 1991, pàg. 373, 384
- ↑ Webster & Cherry 1980, pàg. 228–229
- ↑ "to glance at the urban landscape of Norwich, Durham or Lincoln is to be forcibly reminded of the impact of the Norman invasion". Liddiard 2005, p. 36
- ↑ Campbell 2004, p. 164
- ↑ Pevsner 1997, pàg. 256–260
- ↑ Warren 1973, p. 135
- ↑ Wareham 1994, p. 241
- ↑ Rawcliffe & Wilson 2006, p. 42
- ↑ Skinner 2006, p. 30
- ↑ Renn 1968, p. 262
- ↑ Renn 1968, p. 259
- ↑ Renn 1968, p. 259, plate XXXII
- ↑ «http://www.bbc.co.uk/norfolk/senseofplace/vikings_castle_gallery.shtml». BBC, 21-05-2004. [Consulta: 3 octubre 2012].
- ↑ «Norfolk Museums Archaeology Service (Norwich Castle Museum Art Gallery): Peter Tillemans», 2011. [Consulta: 6 setembre 2011].
- ↑ BBC Documentary 2015 - Antiques Roadshow Detectives 2 Lorina Bulwer, BBC, retrieved 11 April 2015
Referències[modifica]
- Pevsner, Nikolaus, Pevsner Architectural Guides, Norfolk 1: Norwich and North-East (1962, revised Bill Wilson 1997), pàg. 256–260 ISBN 0-300-09607-0
- Allen Brown, Reginald. Allen Brown's English Castles. Woodbridge: The Boydell Press, 1976. ISBN 1-84383-069-8.
- Campbell, J. «The Building of Orford Castle: A Translation from the Pipe Rolls, 1163–78» (PDF). English Historical Review, 119, 2004.
- Cathcart King, David James. Castellarium Anglicanum: An Index and Bibliography of the Castles in England, Wales and the Islands. Volume II: Norfolk–Yorkshire and the Islands. Londres: Kraus International Publications, 1983. ISBN 0-527-50110-7.
- Clark, George Thomas «The castles of England and Wales at the Latter part of the Twelfth Century». The Archaeological Journal, 38, 1881, p. 258–276, 335–351. DOI: 10.1080/00665983.1881.10851987.
- Goodall, John. The English Castle 1066–1650. Londres: Yale University Press, 2011. ISBN 978-0-300-11058-6.
- Harfield, C. G. «A Hand-list of Castles Recorded in the Domesday Book». English Historical Review, 106, 1991, p. 371–392. DOI: 10.1093/ehr/CVI.CCCCXIX.371.
- Liddiard, Robert. Castles in Context: Power, Symbolism and Landscape, 1066 to 1500. Macclesfield: Windgather Press Ltd, 2005. ISBN 0-9545575-2-2.
- Pevsner, Nikolaus, Pevsner Architectural Guides, Norfolk 1: Norwich and North-East (1962, revised Bill Wilson 1997), pp. 256–260 ISBN 0-300-09607-0
- Rawcliffe, Carole; Wilson, Richard. Medieval Norwich. Continuum, 2006. ISBN 978-1-85285-546-8.
- Renn, Derek F. Norman Castles in Britain. John Baker Publishers, 1968.
- Skinner, Patricia. The Jews in Medieval Britain: Historical, Literary, and Archaeological Perspectives. Boydell Press, 2003. ISBN 978-0-85115-931-7.
- Wareham, Andrew «The Motives and Politics of the Bigod Family, c.1066–1177». Anglo-Norman Studies. The Boydell Press, XVII, 1994. ISSN: 0954-9927.
- Warren, W. L.. Henry II. Eyre Methuen, 1973. ISBN 978-0-520-02282-9.
- Webster, Leslie; Cherry, John «Medieval Britain in 1979» (PDF). Medieval Archaeology, 24, 1980, p. 218–264. DOI: 10.5284/1000320.
Bibliografia[modifica]
- Heslop, T. A.. Norwich Castle Keep: Romanesque Architecture and Social Context. Norwich: Centre for East Anglian Studies, 1994. ISBN 978-0-906219-38-6.
- Shepherd Popescu, Elizabeth «Recent Excavations at Norwich Castle». Military Studies in Medieval Europe – Papers of the 'Medieval Europe Brugge 1997' Conference, 11, 1997, p. 187–191. Arxivat de l'original el 17 de desembre de 2011.
- Shepherd, Elizabeth «Norwich Castle». Current Archaeology, 170, 2000, p. 52–59.
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell de Norwich |