Castell de Palau-sator

Infotaula edifici Castell de Palau-sator
Dades
Tipus	Castell
Característiques
Estil arquitectònic	arquitectura romànica
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativa	Palau-sator (Baix Empordà)
Lloc	Carrer del Castell
41° 59′ 23″ N, 3° 06′ 36″ E
Bé cultural d'interès nacional
Tipus	monument històric
Codi BCIN	1180-MH
Codi BIC	RI-51-0005993
Id. IPAC	1303

El castell de Palau-sator és un edifici situat a la localitat homònima (Baix Empordà), declarat bé cultural d'interès nacional.

Història

La primera menció del lloc és del 994, una donació feta pels comtes Ramon Borrell I i Ermessenda al bisbe de Girona de la Torre de Palau i de l'església de Sant Pere, juntament amb les terres que en depenien i uns alous.

El 1302, el castell fou adquirit pel cavaller Bernat I de Senesterra i de Santaeugènia. En un document del 1311 surten esmentades les dècimes del castell de Palau (castri de Palacio). El 1338, el rei Pere el Cerimoniós havia donat a Senesterra la jurisdicció de Palau-sator, però aquesta cessió fou revocada perquè anava contra un privilegi de Jaume II. El 1352, Elisenda, vídua de Ramon de Senesterra, era tutora del seu fill Bernat, senyor del castell. En el fogatge del 1358 s'esmenta Bernardonus Senesterra en relació amb els 91 focs de Palau-sator, dels quals 32 eren de l'església. Entre 1365 i 1370 surt esmentat el cavaller Bertran Senesterra. com altres senyors de l'Empordà, alguns Senesterra tingueren durant aquests anys una activitat important a l'illa de Sardenya.

El 1379, Bernat III Senesterra de Santaeugènia i de Caramany el vengué Bernat I de Miquel, succeït pel seu fill Bernat II, que morí el. El fill d'aquest es casà en segones noces amb Elionor de Foixà. En una concòrdia sobre la redempció de les jurisdiccions reals del 1400, Palau-sator surt entre els dominis de Gilabert de Cruïlles i del seu hereu.

El 1485, els pagesos de remença, ocuparen el castell juntament amb d'altres, i en la presa hi morí el senyor Jaume Lluís de Miquel, fill de Pere de Miquel i casat amb Elisabet de Margarit i Bertran. El 1503, el senyor era el seu fill Jeroni de Miquel, i posteriorment apareixen Bernat I, Bernat II i Guerau de Miquel.

Aquest llinatge emparentà amb els Agullana pel matrimoni entre Rafaela de Miquel i de Santmartí i Rafael d'Agullana i Ferrer, senyor de Cartellà i de Tudela. amb qui tingué Joan d'Agullana i de Miquel (†1589), que es va casar amb Jerònima de Sarriera i Pons. El seu fill Rafael d'Agullana i de Sarriera, que morí el 1601 sense descendència i fou succeït per la seva germana Elionor d'Agullana i de Sarriera-Gurb (1584-1656), que heretaria Palau-sator. El 1604 es va casar amb l'aragonès Martín Sanz de Latrás, que adoptà el cognom Agullana, i fou succeïda per la seva filla Magdalena (1612-1669). Aquesta es va casar en segones noces amb el seu cosí Juan Agustín Sanz de Latrás, comte d'Atarés, amb qui tingué una filla, Elionor d'Agullana i Sanz de Latrás. El 1647, aquesta es va casar amb Lluís de Sabater i de Montaner, senyor de Benavent i de Malacara, i l'hereu fou Martí de Sabater i d'Agullana, primer marquès de Benavent. L'últim senyor fou Martí de Riquer i de Comelles, VI marquès de Benavent.

Arquitectura

És de planta rectangular i 21 m d'alçada, i inicialment estava segurament dividit en tres nivells: l'inferior de 5 o 6 m d'alt; un primer pis, on hi havia la porta d'entrada a la paret septentrional; i un nivel superior, amb una finestra en cada façana. A l'interior del nivell inferior, fa 7,8 m de llevant a ponent i 4,75 m de migjorn a tramuntana. El gruix de les parets és d'1,48 m, que s'aprima fins a 0,65 m al nivell de les finestres superiors i 0,45 m al cim, de forma semblant a un tronc de piràmide.

La porta principal es troba a uns 6 m per damunt del terra i té una amplada de només uns 83 cm. Era coberta amb un arc format per lloses col·locades verticalment com dovelles i els brancals avançats. En aquest mateix nivell, hi ha una obertura a la façana de llevant, amb una amplada interior de 45 cm i exterior d'uns 30 cm, actualment tapiada, i a la paret de ponent n'hi havia una altra. De les finestres del nivell superior, la més ben conservada és la de ponent, tot i que també es distingeix bé la de tramuntana. L'amplada de les finestres és de 95 cm i l'alçada de 115 cm. Tenen l'arc ultrapassat, format per llosetes verticals i les brancals avançats.

A l'època preromànica (segle x), la construcció podria haver estat coberta amb fusta i lloses, i el límit superior forma una línia horitzontal uns metres per sota del cim dels murs actuals i una mica per sobre de les finestres. En època gòtica, la coberta podia ser un terrat inclinat entre 10º i 20º cap a migjorn. Les pedres no són gaire grosses i només lleugerament desbastades excepte les pedres dels caires dels murs, més grans i més ben treballades.

En època gòtica, s'hi van fer algunes transformacions notables: actualment el nivell inferior és recobert per dues voltes de canó paral·leles, d'una amplada de 1,65 m. Entremig hi ha dos pilars adossats als murs de llevant i ponent, d'una amplada de 1,40 m i entre aquests dos pilars hi ha una arcada rebaixada d'uns 20 cm. A la baixa edat mitjana hi hagué altres canvis: es bastí una paret prop del mur de llevant, s'obrí una porta al nivell inferior, un finestral al nivell principal i una nova entrada al nivell superior amb la corresponent escala volada exterior que s'aguantava amb cinc cartel·les i que es pot veure a la façana est. Segurament també se'n transformà la coberta i se n'augmentà l'alçada, transformant l'antic castell en una torre mestra.

En època gòtica, la muralla exterior, un simple tancat de fusta, es va construir amb pedra i a l'interior del recinte s'hi bastiren nombrosos edificis, conservats en bona part i que incloïen diverses arcades apuntades.

Bibliografia

• Riquer i Morera, Martí de. Quinze generacions d'una família catalana. Barcelona: Editorial Planeta, 1979, p. 696. 

Enllaços externs

• «Castell i muralles de Palau-sator / Baix Empordà». Catalunya Medieval.
• «Palau-sator». Castells Catalans.