Castell de Pallejà
 | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Dades | |||||
| Tipus | Castell  | ||||
| Característiques | |||||
| Estil arquitectònic | arquitectura del Renaixement | ||||
| Altitud | 41 m | ||||
| Ubicació geogràfica | |||||
| Entitat territorial administrativa | Pallejà (Baix Llobregat) | ||||
| Lloc | Avinguda Prat de la Riba, 10 | ||||
| |||||
| Bé cultural d'interès nacional | |||||
| Tipus | monument històric | ||||
| Codi BCIN | 1193-MH | ||||
| Codi BIC | RI-51-0005584 | ||||
| Id. IPAC | 1317 | ||||
| Id. IPAPC | 13811 | ||||
El Castell de Pallejà és un edifici situat a l'avinguda de Prat de la Riba, 10 de Pallejà (Baix Llobregat), declarat bé cultural d'interès nacional.[1]
Història
[modifica]És una casa forta documentada el 1179[1][2] dins del terme del castell de Cervelló, i el 1257 pertanyia a Bernat de Clariana, feudataris dels Cervelló.[3] El 1315, els Clariana vengueren la quadra de Pallejà als Alomar i el 1392, per via de matrimoni, la possessió passà als Torrelles, que en serien senyors durant més de 300 anys.[3]
El 1590, Ramon Martí Joan de Torrelles i de Fivaller de Palou (†1595)[4] va fer erigir l'actual castell, d'estil renaixentista.[1][2][3] La seva filla Elionor de Torrelles i de Santcliment[5] es va casar amb Joan Baptista de Sentmenat i d'Alentorn, baró de Sentmenat,[6] i alguns dels seus descendents van continuar cognomenant-se Torrelles, com Pere de Torrelles i de Sentmenat, senyor de Pallejà i membre de la Reial Junta d'Estat entre el 1701 i el 1714.[3]
A la segona meitat del segle xviii, en temps de Carles III, quan hom construí la nova carretera general, el castell fou convertit en hostal.[3][1][2] El 1809, durant la Guerra del Francès, fou caserna del general Manso i del seu batalló de caçadors de Catalunya. Posteriorment, fou ocupat alternativament pels dos exèrcits, però finalment, les tropes del general Suchet ocuparen novament el castell i el poble de Pallejà.
Al segle xx, pertanyia a Dolors de Chaves i de Sentmenat, marquesa de Matilla. Quan aquesta morí el 1947, passà als seus nebots, el marquès de Sentmenat i a la seva germana, comtessa de Múnter; aquesta darrera cedí part del castell a la parròquia per a fer-hi actes de caràcter cultural, per la qual cosa, durant la dècada de 1950 s'hi construí un teatre.[1] A partir dels anys 1970 es va començar a reivindicar-ne l'ús per al poble, i el novembre del 1983, va ser objecte d'obres de consolidació subvencionades per la Generalitat de Catalunya. Finalment, el 1992 va ser adquirit per l'Ajuntament, i el 1995 hi van començar les obres de rehabilitació. Actualment és la seu de la regidoria de Cultura, del servei de català del Centre de Normalització Lingüística i de la Biblioteca Municipal.[2]
Descripció
[modifica]És de planta quadrada amb planta baixa i tres pisos i teulada a vessants aigües amb claraboia central. El pis superior, amb garites als angles, és d'època posterior. L'obra és en part de pedra i en part de tàpia, amb estuc simulant pedra, deixant a la vista les cantonades de pedra ben escairada. La façana principal, orientada a migdia, es troba organitzada en quatre eixos verticals d'obertures. Un cinquè eix, centrat, és presidit pel portal principal d'arc de mig punt adovellat, coronat per l'escut dels Torrelles. A l'alçada de la planta noble, hi ha un rellotge de sol, i al segon pis, un matacà.[2]
A l'interior, entrant pel portal principal, es troben dues grans arcades de mig punt de pedra rogenca que articulen el vestíbul, a banda i banda del qual hi ha sengles portals d'arc conopial. A l'esquerra, s'accedia a la cuina (actualment, sala d'exposicions), dividida en dos espais per un arc de mig punt de pedra rogenca. Al mur nord encara s'hi observa la boca d'un forn de pa i al de ponent l'entrada cap a un pas soterrat.[2] Des del vestíbul s'accedeix, a tramuntana, a l'antic celler, articulat per tres arcades apuntades, dues de pedra i una de maó, amb dos sostres de volta de mocador amb maó pla.[2] Al semisoterrani encara es conserven sengles cups de vi de planta circular.[2]
Del vestíbul arrenca una escala de dos trams de pedra vermella emmarcada per un arc rebaixat. Des del primer replà s'accedia a mà dreta a l'estudi, mentre que des del segon s'accedia a la planta noble a través d'un portal de pedra d'estil renaixentista. En aquesta estança, tres altres portes menen a d'altres habitacions i a una capella interior, on encara es conserven restes de la decoració mural, de finals del segle xvii, que foren netejades i protegides amb un vidre el 2002, durant la rehabilitació del castell.[2]
Tal com es pot observar a les fotografies antigues, el castell tenia adossades diverses construccions, que van ser demolides als anys 1960.[2]
Referències
[modifica]- 1 2 3 4 5 «1317 Castell de Pallejà». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 «Castell de Pallejà». Mapes de Patrimoni Cultural. Diputació de Barcelona.
- 1 2 3 4 5 Pagès i Paretas, Montserrat. «Casa forta o castell de Pallejà». Catalunya Romànica.
- ↑ «Ramón Martí Joan de TORRELLES y de FIVELLER DE PALAU». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Leonor de TORRELLES y de SANT CLIMENT». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Joan Baptista de SENTMENAT y de ALENTORN». geneanet. Martín Rodríguez.
Enllaços externs
[modifica]
- «Castell de Pallejà». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- «Castell de Pallejà». Castells Catalans.