Castell de Peramea

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Castell de Peramea
Dades
TipusCastell Modifica el valor a Wikidata
Part dePeramea Modifica el valor a Wikidata
Creaciósegle XI Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura popular Modifica el valor a Wikidata
Altitud925 m Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaAlt Pirineu i Aran
ComarcaPallars Sobirà
MunicipiBaix Pallars Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióA la Roca del Castell, Peramea Modifica el valor a Wikidata
 42° 19′ 48″ N, 1° 02′ 53″ E / 42.330055°N,1.047939°E / 42.330055; 1.047939
Bé d'Interès Cultural
Data8 novembre 1988
IdentificadorRI-51-0006259
Bé Cultural d'Interès Nacional
Identificador499-MH
IPAC578

Castell de Peramea és un edifici de Baix Pallars (Pallars Sobirà) declarat bé cultural d'interès nacional. Està situat a la vila de Peramea, dins de l'antic terme de Peramea, a la comarca del Pallars Jussà. Hi ha les restes, damunt d'un roquer situat al nord-oest del poble, davant de la façana de ponent de l'església parroquial de Sant Cristòfol de Peramea.

Història[modifica]

Documentat des del 908 i fins al segle xvii, el castell de Peramea pertangué des d'antic als comtes de Pallars, fins que passà als Vilamur com a penyora dels pactes i concòrdies entre els dos comtes pallaresos, al segle xiii. Per enllaços matrimonials, passà a mans dels Bellera, ja al segle XV. A finals del mateix segle retornà als comtes de Pallars, el 1487 passà a mans dels ducs de Cardona, i el 1632 passà a mans del comtes d'Erill, que en mantingueren el poder fins a la fi dels senyorius, al segle XIX.[1]

La castlania de Peramea fou venuda als senyors de Paüls el 1381, família que mantingué sota el seu govern el castell fins al segle XVI.

Descripció[modifica]

Al cim d'una penya situada la costat septentrional de la població de Peramea es troben les escasses restes d'aquest castell. Damunt del planell hi ha una plataforma amb diversos nivells. Al nivell superior, que té una forma trapezoïdal, hi ha restes de murs als costats sud i oest i aquest últim continua cap a un nivell una mica més baix fent una mica d'angle cap a l'est al final. A l'extrem septentrional hi ha uns 4 metres de paret de tancament.[2]

A l'extrem meridional de la població i sobre un petit promontori rocós, es conserven les restes d'una torre, dita de Colomers, que formava part del sistema defensiu de la vila Peramea. És una torre de planta circular; manté en el seu costat nord-oest un pany de paret fins a l'altura del primer pis, mentre que pel sud-est és pràcticament enrunada. És una construcció de grans blocs de pedra calcària, d'una gruixària mitja entre 50 i 60cms. A un nivell més baix, i resseguint el turó, un mur d'aparell lleugerament més petit delimita un espai més o menys circular.[2]

Referències[modifica]

  1. Benito, P.: El Pallars, pàgs 212-213.
  2. 2,0 2,1 «Castell de Peramea». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 5 juliol 2017].

Bibliografia[modifica]

  • Benito i Monclús, Pere; Bolòs i Masclans, Jordi; Busqueta i Riu, Joan-Josep. «Castell de Peramea». A: El Pallars. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993, p. 212-213 (Catalunya romànica, XV). ISBN 84-7739-566-7. 
  • Pagès, Montserrat; Castilló, Arcadi. «Gerri de la Sal - Peramea». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.