Castell de Piera
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Castell  | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Piera (Anoia) | |||
| Lloc | Costa Maria Lleopart, 1 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Codi BCIN | 1234-MH | |||
| Codi BIC | RI-51-0005588 | |||
| Id. IPAC | 1375 | |||
| Id. IPAPC | 7586 | |||
El castell de Piera, antigament anomenat de Fontanet, és un edifici de la població homònima (Anoia), declarat bé cultural d'interès nacional.[1] Situat en un petit turó, al costat de l'església de Santa Maria, domina la vall del riu Anoia en la seva transició vers el Penedès.[2]
Història
[modifica]La primera notícia documental que se'n té és en una carta de població del lloc de Freixe del 955, on s'inclou aquest dins el terme del Castro Fontanedo, i des del 963 al 1010 va pertànyer al monestir de Sant Cugat del Vallès.[1] El 1030, el vescomte de Barcelona Udalard el donà a la seva muller Riquilda, i més endavant, marit i muller, juntament amb el fill Joan, el cediren a un altre fill del matrimoni, el bisbe de Barcelona Guislabert (castrum quod dicitur Fontanetum alio nomine Apiaria est), que el 1058 el vengué al seu nebot, el vescomte Udalard II.[3] L'any següent, Udalard II en donà la meitat a la seva esposa, i el 1063 els vescomtes cediren els castells de Piera i Castellet als comtes de Barcelona en permuta pel de Pierola, i el comte Ramon Berenguer I concedí el de Piera a la seva esposa Almodis.[3]
A partir d'aleshores, restà en domini dels comtes-reis, si bé el vescomte Guislabert II, fill i successor d'Udalard II, n'era el castlà, així com els seus successors: Reverter (1139), Guillem de Guàrdia (1147) i, finalment, Berenguer de Guàrdia, que el 1187, cedí la castlania a Albert de Castellvell.[3] Al segle xiii, Jaume I hi va fer diverses estades, i el 1265 nomenà Guillem de Sescorts com a masover per a que el tingués preparat per a qualsevol vinguda del rei o del seu primogènit.[3] El 1320, Jaume II emeté un privilegi d'inalienabilitat del castell i la vila de Piera per a que restessin per sempre units a la Corona, però el 1380 Pere III en feu venda al comte de Cardona.[3] El 1431, Alfons el Magnànim adquirí Piera per a tot seguit vendre-la al monestir de Pedralbes, que en retingué la possessió fins a la fi del sistema senyorial.[3]
El 1832, Bonaventura de Viala i Aguilera, baró d'Almenar i notari de Tàrrega, emparentat amb els Sescorts, va assolir la plena propietat del castell, i el 1916 el seu besnet Ramon de Viala i Aiguavives el va fer restaurar sota la direcció de Sebastià M. de Plaja.[4][3][1] Posteriorment, va passar per diverses mans fins a arribar als propietaris actuals, la família Oliveras Sastre-Marquès, que encara hi manté la residència.[2]
Descripció
[modifica]Es tracta d'un castell d'un sol cos amb una torre a una de les cantonades i envoltat per muralles. S'hi accedeix per un replà de l'església. A la restauració del 1916 fou aixecada de nou la torre al mateix lloc on hi havia els fonaments de l'antiga, les muralles, l'habitatge adossat al cos principal de l'edifici (masoveria) i es van fer noves finestres. A l'interior, a la part baixa, s'hi conserva la seva configuració original: amb parets d'un gruix de 2 m i la volta i columna que serveix d'eix a tot l'edifici. Una gran escalinata porta al pis superior, que està decorat amb estil vuitcentista amb sostres de fusta, mobiliari de diversos estils i un menjador amb una gran llar de foc.[1]
De la resta del recinte, es conserven alguns trams de muralla, i és probable que s'hi englobés l'església originària de Santa Maria.[2]
Referències
[modifica]- 1 2 3 4 «Castell de Piera». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- 1 2 3 «Castell de Piera». Anoia Turisme.
- 1 2 3 4 5 6 7 Sabaté i Curull, Flocel. «Castell de Piera». Catalunya Romànica. Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Piera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
Enllaços externs
[modifica]
- «Castell de Piera». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.