Castell de Pop

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Castell de Pop
La Vall de Pop.jpg
Dades bàsiques
Tipus castell
Característiques
Estat d'ús ruïnes
Ubicació
Comarca Marina Alta
Municipi Benigembla
Localització Cavall Verd

38° 45′ 57″ N, 0° 07′ 28″ O / 38.7658°N,0.124444°O / 38.7658; -0.124444
Modifica dades a Wikidata

El castell de Pop és un antic castell, d'origen islàmic, les "restes" del qual es conserven en la muntanya del Cavall Verd, en la Serra del Penyal o del Penyó, al nord del terme municipal de Benigembla, i al sud del terme de la Vall de Laguar.

Història[modifica | modifica el codi]

La muntanya del Cavall Verd també arribà a anomenar-se la muntanya del Pop. Durant l'últim període musulmà pertanyé a Al-Azraq, el qual ho va entregar a Jaume el Conqueridor a mitjans del segle XIII mitjançant el pacte de Jovada. Amb el repartiment fou atribuït a Pere d'Altafulla, però després fou recuperat per Al-Azraq. Des del 1239 fou posseït per Vidal i Ramón de Vilanova i els seus successors. Aquest castell, dóna nom a la Vall de Pop, vall mitjana del riu Xaló-Gorgos a la Marina Alta. La fortalesa s'estén entre els dos cims; el cos del castell està sobre la més elevada. Més tard, Pere el Gran va ordenar la seva destrucció, i avui en queden molt pocs vestigis.

Vista de la Vall de Pop. Al fons i a l'esquerra la muntanya del Cavall Verd

Les alqueries del Castell de Pop[modifica | modifica el codi]

A l'Edat Mitjana el terme castral del Castell de Pop comprenia dins la seua jurisdicció les següents alqueries:

Alqueries conegudes[modifica | modifica el codi]

Alqueries sense localitzar[modifica | modifica el codi]

  • Benallacar
  • Benilacrux o Benilacruci
  • Ceylent
  • Mòrtia
  • Rahalhabelhabar

El castell de Pop, i la llegenda d'Al-Fatimi i el seu Cavall Verd[modifica | modifica el codi]

Pop és un castell àrab, que hom situa, al cim del Cavall Verd (Serra del Penyal, entre Benigembla i la Vall de Laguar); entre dos cims separats per una plana central. El problema és que en el lloc no hi ha restes arquitectòniques de cap tipus; ara bé, sí que es troba gran abundància de ceràmica islàmica. Per això l'ocupació de l'indret pels àrabs és innegable. A l'altre extrem de la serra, en el paratge conegut com a Garga, hi ha restes d'una important edificació que correspon a un castell, conegut com a "el Castellet de Garga", ocupat en època ibera i àrab. Així tenim en una mateixa serra i a poca distància dos llocs on poder situar el castell de Pop. En quin dels dos llocs, estava el castell de Pop? Bo, si peguem una mirada als castells, de la mateixa època, veurem que tots, absolutament tots, estan a la vora de vies de comunicació. Si hi donem una ullada, veurem que Garga està situat a la vora del camí que anava de la Vall de Laguar a Castells i Benigembla, una via de comunicació; per contra el Penyal no té cap via de comunicació prop, és un lloc aïllat. Arribats a aquest punt, sembla que el castell de Pop es podria situar a Garga.

Què hi havia en el Penyal? Podria ser un poblat, però el fet que no hi haja vestigis de construcció ho fa difícil. Aleshores podria ser un assentament ramader, temporal, cosa que qual voldria dir que per aquestes terres es practicava el nomadisme. Pot ser. Però si gratem un poc, descobrim que per la zona, i fins després de l'expulsió dels moriscos, hi ha la llegenda del morabit (una espècie de religiós guerrer) al-Fatimi. Aquest morabit va lluitar contra el rei Jaume I, i davant la derrota va ser engolit, juntament amb el seu cavall verd, per una muntanya. Segons la llegenda, la muntanya retornaria al morabit, per a retornar la llibertat als musulmans. Aquesta muntanya és la Serra del Cavall Verd. Arribats a aquest punt, tenim un castell i una llegenda, en una mateixa muntanya. Els musulmans consideren als morabits, com sants, i els seus llocs d'enterrament com a un lloc sant. Podem pensar que la plana que hi ha entre els cims del Penyal, i la Penya Roja, fora el lloc on estava enterrat al-Fatimi, llavors estaríem davant d'un lloc sagrat i de peregrinació, açò demostraria l'existència de ceràmica àrab, sobretot tardana. Ja que aquest lloc seria visitat pels mudèjars, de les, dues, Marines. I a més demostraria per què els moriscos de tota la Marina, van decidir refugiar-se en aquest lloc, per tal d'evadir la seva expulsió.