Castell de Preixens

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Castell de Preixens
Castell de Preixens (Noguera) 04.JPG
Dades bàsiques
Tipus castell
Construït Segle XVI
Característiques
Estil Gòtic tardà
Altitud 323 msnm [1]
Ubicació
Estat Catalunya
Localització Preixens (Noguera) 41° 47′ 40″ N, 1° 03′ 03″ E / 41.794474°N,1.050889°E / 41.794474; 1.050889Coord.: 41° 47′ 40″ N, 1° 03′ 03″ E / 41.794474°N,1.050889°E / 41.794474; 1.050889
Bé cultural d'interès nacional
Identificador BCIN:1320-MH
BIC:RI-51-0006448
IPAC: 1489
Activitat
Modifica dades a Wikidata

El castell de Preixens és un castell del municipi de Preixens (Noguera) declarat bé cultural d'interès nacional.

Destaca de la resta d'edificacions del nucli del petit poble de Preixens, situat a la vall mitjana del Sió. D'origen andalusí, seria una de les fortificacions aixecades a la conca del Sió que controlaven la via de comunicació Balaguer-Agramunt-Guissona.

Història[modifica | modifica el codi]

Sembla que fou conquerit pel comte d'Urgell Ermengol IV després d'haver ocupat Agramunt el 1070. Es documenta l'any 1172 en el testament de Bertran de Preixens on s'indica que havia llegat a l'església parroquial de Sant Pere de Preixens un molí dels que tenia «in castro de Perexenz». El 1190, diversos membres de la família Anglesola atorgaren a Pere de Preixens un solar, declarant que no podien escollir cap altre senyor i els obligaven a tenir un home preparat sempre per a defensar el castell i la vila amb les seves armes. És a dir, els Preixens eren feudataris dels Anglesola. Hi ha nombrosos testimonis del llinatge dels Preixens que arrelarien en la contrada a la darreria del segle XI o inici del XII i serien castlans del castell. Destaquen, Arnau de Preixens, bisbe d'Urgell (1167-95), un altre Arnau de Preixens, abat de Poblet (1254-67) i Berenguer de Preixens, esmentat en la «crònica» de Jaume I. El 1381, Preixens era del donzell Joan de Montcada.

El castell fou reformat considerablement al segle XVI i es convertí en un casal senyorial d'estil renaixentista; posteriorment s'hi feren altres obres de remodelatge i restauració configurant la fesomia actual. És propietat particular de la família Pijuan.[2]

Arquitectura[modifica | modifica el codi]

Les restes del castell islàmic es troben fonamentalment a la cara nord, molt amagades per les reformes posteriors; en les cotxeres actuals s'hi troben reutilitzats els carreus de la fortificació islàmica. Els vestigis visibles són una torre i un tram del pany vertical de la muralla. La torre era de planta més o menys quadrada, de 5,09 m a la cara nord, 5 m a la cara est i 0,93 m el tram visible de la cara oest. El tram de muralla s'estén 9,20 m fins al punt on feia angle recte i continuava direcció sud. Aquesta part està tapat per les cotxeres i no es pot documentar. Es conserva força bé l'aparell constructiu de catorze filades, tant a la muralla com a la torre, fetes de carreus de gres ben escairats i col·locats quasi arreu en sec.

A l'interior de la torre hi ha una cisterna de 2 m × 1,90 m de la qual és visible un tram d'uns tres metres de fondària. Construïda a base de carreus petits ben escairats, podria ser un pou de gel posterior a la torre islàmica.

Per les restes de l'estructura antiga del castell que han pervingut, es dataria al segle X.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Institut Cartogràfic de Catalunya
  2. 2,0 2,1 Alòs i Trepat, Carme; Giralt i Balagueró, Josep. «Castell de Preixens». A: La Noguera. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1994, p. 43529-430 (Catalunya Romànica, XVII). ISBN 84-7739-811-9. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell de Preixens Modifica l'enllaç a Wikidata