Castell de Querol

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre un castell de l'Alt Camp. Si cerqueu el castell homònim de l'Alta Cerdanya, vegeu «Castell de Querol (Porta)».
Infotaula d'edifici
Castell de Querol
Castell de Querol 0289.JPG
Dades bàsiques
Tipus castell
Documentat 993
Construït segle x
Característiques
Estil Romànic-Gòtic
Altitud 565 m
Ubicació
País Catalunya
Comarca Alt Camp
Municipi Querol
Localització Querol (Alt Camp)

41° 25′ 25″ N, 1° 23′ 53″ E / 41.423557°N,1.397946°E / 41.423557; 1.397946
Bé cultural d'interès nacional
Declaració 22/04/1949
Identificador BCIN: 1343-MH (IPA: «Enllaç».)
BIC: RI-51-0006689
Modifica dades a Wikidata

El castell de Querol ocupa un peny de roca a 565 m. d'altitud sota del qual s'estructura el poble. A l'extrem nord-est del pla superior, a l'entorn d'un petit peny rocós, es conserven les restes del que fou, segurament, el primer recinte bastit als segles X-XI. Es tracta, concretament, de l'angle de tancament nord-est, constituït com un mur de desenvolupament curvilini, de 80 cm d'amplada a l'extrem nord-oest i 1,20 m a l'extrem nord-est, bastit amb un parament de carreus petits i que en alguns sectors desenvolupa la tècnica de l'opus spicatum.[1]

Ubicació[modifica | modifica el codi]

Vista del conjunt

El castell de Querol està situat en un replà del vessant ponentí del conjunt muntanyós de Montagut, per damunt del Gaià, que hi passa uns centenars de metres per sota. Des del castell es veu al nord l'engorjat d'on surt el Gaià; al nord-oest, el torrent d'Esblada; al nord-est, cal Baldric; al sud-oest, Selmella; al sud, Pinyana; i al sud-oest, la vall del Gaià

Història del conjunt[modifica | modifica el codi]

El castell de Querol té el seu origen a mitjan segle X. L'any 993 el documenta Sendred, fill d'Ansulf de Gurb, en una donació de terres situades dins del terme castral de Querol. El 996, Sendred i la seva muller Matresinda venen a Hug de Cervelló, germà de l'esmentat Sendred, els castells de Querol, Montagut i Pinyana. D'aquesta manera s'inicia el domini del llinatge dels Cervelló, que perdura fins al segle XVI. En un primer moment, els comtes de Barcelona en mantenen el domini superior. L'any 1023 es fa referència al castell, junt amb Montagut i Pinyana, en un document de la comtessa Ermessenda que dóna els esmentats castells com a garantia de pau al seu fill, el comte Berenguer Ramon I. El 1062 Guerau Alemany (I) de Cervelló, fill d'Alemany Hug, que fins aquell moment ha fet costat a la comtessa Ermessenda en les disputes amb el seu nét el comte Ramon Berenguer I de Barcelona, jura fidelitat al comte pels castells de Querol, Montagut, Pinyana i Pontils. L'any 1112 Ramon Berenguer III i la seva muller Dolça donaren a Guerau Alemany III de Cervelló la dominicatura de Querol i Pinyana.

L'any 1193 en el testament de Guerau Alemany V el castell de Querol passa al seu fill Ramon Alemany. Aquest, Ramon Alemany de Cervelló, mor l'any 1229 durant la conquesta de Mallorca. En el seu testament disposa edificar hospitals per als pobres: un al monestir de Santes Creus i un altre al costat de la capella de Sant Joan Baptista del castell de Querol. És important destacar les donacions al monestir d'extensos territoris dins de la baronia de Querol, fet que reportarà al segle següent importants enfrontaments entre el seu llinatge i Santes Creus. Les desavinences no s'acaben fins a finals del segle XV quan els seus descendents, Guerau Alemany de Cervelló i el seu fill Martí, es veuen obligats a confirmar de forma definitiva els drets que encara addueixen en aquestes terres. Llavors, i segons el fogatge de 1496, Querol compta amb 27 famílies. A començament del segle XVI, com a conseqüència dels enllaços familiars, es cognominen Barberà (Guialmar, filla de Martí Joan Alemany, i Joan de Barberà, castlà de Vilafranca de Penedès). Poc després, vers l'any 1597, per altre matrimoni, la baronia de Querol passà als Saiol, els quals mantenen l'ús del títol fins a la fi del segle XIX. Tot i que la fortalesa fou incendiada i malmesa en més d'una ocasió en el decurs de la seva història, l'embat definitiu es produeix l'any 1835 en el context de les guerres carlistes. Historiadors de l'època relaten que els facciosos es fan forts al castell de Querol, on acumulen una important quantitat de queviures i municions. Després d'una sagnant batalla a camp obert són vençuts pels miquelets procedents de Santa Coloma. El castell és finalment abatut amb vuit barrils de pólvora, després de treure'n vint-i-vuit matxos carregats de mobles. Llavors a mitjan segle XIX, Querol és una vila que té 358 habitants.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Castell de Querol dins de Els castells del Gaià. Marina Miquel, Josep Santesmases i Dolors Saumell. Institut d'Estudis Vallencs, Centre d’Estudis del Gaià. Valls. Cossetània Edicions, 1999. ISBN 84-89890-37-4

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Els castells del Gaià de Marina Miquel, Josep Santesmases i Dolors Saumell. Institut d'Estudis Vallencs, Centre d'Estudis del Gaià. ISBN 84-89890-37-4 publicat per Cossetània Edicions l'any 1999
  • Gran Enciclopèdia Catalana (Volum 12) ISBN 84-85194-07-1 col·laboració d'Armand de Fluvià, publicat per Enciclopèdia Catalana, S.A. edició de l'any 1978.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell de Querol Modifica l'enllaç a Wikidata