Castell de Ribelles

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Castell de Ribelles
Ribelles-PM 67885.jpg
Dades bàsiques
Tipus castell
Construït Segles XI-XX
Característiques
Estil Historicisme
Altitud 540 msnm [1]
Ubicació
Estat Catalunya
Localització Ribelles. Vilanova de l'Aguda (Noguera) 41° 53′ 01″ N, 1° 16′ 40″ E / 41.883649°N,1.277781°E / 41.883649; 1.277781Coord.: 41° 53′ 01″ N, 1° 16′ 40″ E / 41.883649°N,1.277781°E / 41.883649; 1.277781
Bé cultural d'interès nacional
Identificador BCIN:444-MH
BIC:RI-51-0006539
IPAC: 514
Activitat
Modifica dades a Wikidata

El castell de Ribelles és un castell del municipi de Vilanova de l'Aguda (Noguera) declarat bé cultural d'interès nacional.

Era part de la línia de fortificacions que s'estenia al llarg de la riba dreta del riu Llobregós. Actualment forma un curiós conjunt amb l'església i amb el cementiri, on hi ha una singular capella i un gran panteó per als seus barons. Fou pràcticament refet a l'inici del segle XX.

Ubicació[modifica | modifica el codi]

Situat dalt d'un turó al costat de l'actual poble de Ribelles davant de la vall del Llobregós.

Història[modifica | modifica el codi]

Article principal: Baronia de Ribelles
Interior de la torre d'homenatge del castell
Interior de l'església romànica

De probable origen islàmic (alguns erudits precisen que vers la meitat del segle XI la frontera sarraïna discorria pel Montsec, la comarca de Meià i els castells de Ponts, Sanaüja, l'Agulla, Ribelles i Solsona), una de les primeres mencions documentals de la fortalesa és datada entre els anys 1042 i 1075 en una sentència per límit dels termes entre els castells de Guissona i Ribelles. L'any 1067 es troba una menció castro ribelles.

Els barons de Ribelles es troben àmpliament documentats a partir del segle XI i tenen un paper rellevant en la política de conquesta i repoblació dels comtes d'Urgell. Els primers membres de la nissaga són Adaleta de Ribelles i el seu fill Ramon I Gombau de Ribelles que consten com a posseïdors del castell i de terres. Al segle XIII alguns membres del llinatge Ribelles serviren a Jaume I en la conquesta del País Valencià on s'origina un altre branca. Al principi del segle XV, una branca s'establí a Sardenya. En aquest moment, la gran família Ribelles, que senyorejava diferents castells de l'Urgell, el Solsonès, la Segarra i la Conca de Tremp, es desvincula de la baronia i des de 1418 foren barons els Ponts, el primer fou Gispert de Ponts senyor de Tàrrega. El 1671 passa als marquesos de Tamarit els quals la venen a la família Duran i aquests, el 1871, a Josep de Bofarull i Rafart a qui fou reconeguda com a títol del regne el 1872 pel rei Amadeu I. Després, la baronia passà als Llabrés, residents a Palma (Mallorca) els quals feren restaurar el castell.

Tot i que durant els segles XV i XVI s'hi van fer un gran nombre d'obres d'ampliació, el pas de fortalesa medieval a palau neogòtic el van fer els Bofarull a principis del segle XIX. D'aquesta època en són el jardí, les finestres motllurades i el perímetre emmurallat amb les bestorres rodones, els merlets i el fossat, del qual encara se'n conserven alguns trams. El recinte de la fortalesa es va construir adaptat a les roques immenses que ja hi havia, i que han passat a formar part de la construcció.

Elements constructius[modifica | modifica el codi]

De l'època romànica, en resta avui dia la torre de planta quadrada a la qual s'adossà l'església. Els seus costats, a l'interior, tenen una longitud de 515 cm. i el gruix del mur és de 175 cm. Pel que fa a la datació, cal esmentar diverses parts. El campanar és del segle XVII, la part romànica superior (dels 9 als 13 metres) es pot datar al segle XII. Els 9 metres inferiors fan pensar en un edifici anterior a l'any 1000 a causa de les característiques de l'aparell constructiu i de la planta.

Església de Santa Maria de Ribelles[modifica | modifica el codi]

L'església es troba dins el recinte del castell. Una primera notícia data del 1141 en què el bisbe Pere d'Urgell donà a la canònica de Santa Maria de la Seu l'ecclesiam de Ribellas. La seva història va estretament lligada al castell i els seus senyors.

Sobre l'estructura arquitectònica, aquesta construcció és d'una sola nau, està coberta amb voltes de quatre punts que substitueixen el sostre original resolt amb volta de canó del qual en queden vestigis. La nau és capçada a llevant per un absis semicircular. L'element més vistent és la façana de l'absis on es desenvolupa una decoració de tipus llombard. L'església és una obra del segle XI plenament integrada a l'arquitectura llombarda.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Els Castells Catalans, vol. VI/I Solsonès, Garrigues, Noguera i la Segarra.. Rafael Dalmau, 1979. ISBN 978-84-2320-751-0. 
  • Catalunya Romànica, vol. XVII La Noguera. Enciclopèdia Catalana, 1992, p.446. ISBN 84-7739-811-9. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell de Ribelles Modifica l'enllaç a Wikidata

Referències[modifica | modifica el codi]