Castell de Ribes

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Castell de Ribes
Castell Ribes.jpg
Dades bàsiques
Tipus castell
Documentat 990
Construït S. X-XI
Característiques
Estat d'ús La torre és en bon estat
Ubicació
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Província província de Barcelona
Vegueria Penedès
Comarca Garraf
Municipi Sant Pere de Ribes
Localització Dalt d'un turó, Sota-ribes. Sant Pere de Ribes (Garraf)

41° 15′ 33″ N, 1° 45′ 51″ E / 41.2592°N,1.76417°E / 41.2592; 1.76417
Bé cultural d'interès nacional
Identificador BCIN: 1522-MH
BIC: RI-51-0005664
IPAC: 1720
Activitat
Modifica dades a Wikidata

El castell de Ribes, també anomenat castell de Bell-lloc o castell de Sota-ribes, és una obra del municipi de Sant Pere de Ribes (Garraf) declarada bé cultural d'interès nacional. Es tracta d'un edifici documentat des del segle X que està situat, dalt un petit turó escarpat, a la dreta de la riera de Ribes, a la sortida de Sant Pere de Ribes en direcció Vilanova i la Geltrú.

Història[modifica | modifica el codi]

El 6 de maig de l'any 990 és documentat per primera vegada en la carta de franqueses i poblament del terme de Sant Pere de Ribes. En aquesta carta, signada pel bisbe Vives, es diu literalment: ...castrum nuncupatum Bello loco qui vocitantur Ribas..., que en català és ...castell anomenat Bell-lloc que té també el nom de Ribes....[1]

Des dels seus orígens, el castell va restar estretament lligat a la seu de Barcelona. La fortalesa va ser presa per la ràtzia d'Almansor, que afectà molt el terme, i posteriorment, encomanada a la família Ribes pel bisbe Vives de Barcelona que els va concedir una carta de franqueses perquè repoblessin la terra i hi edifiquessin de nou la fortalesa. A finals del segle X fou ocupat i posteriorment infeudat a Geribert, vescomte regent de Barcelona, fet que originà un llarg plet amb el bisbe de Barcelona qui aconseguí del papa Silvestre II dues butlles amb amenaça d'excomunió contra Geribert. L'objectiu del bisbe era defensar els drets senyorials sobre Ribes. L'any 1039, Folc Geribert, fill de Geribert retornà el castell a la Seu de Barcelona.L'any 1041, el bisbe Guislabert infeudà el castell lliurant-lo a Mir Geribert, germà de Folc, heretant-lo el fill de Mir, Ramon Mir, iniciador de la nissaga de feudataris cognomenada Ribes.

Els Ribes ho van tenir en la seva propietat fins al segle XIV (1389-90) en què Ramon d'Escales, bisbe de Barcelona, va comprar tots els drets i les jurisdiccions del terme. A partir d'aquella data, la seu de Barcelona fou posseïdora de la jurisdicció i tots els drets senyorials sobre Ribes fins a l'abolició dels drets feudals al segle XIX.

La construcció ha estat utilitzada com a magatzem, botiga, arxiu i presó.[2] Durant més de 30 anys ha estat la residència del ballarí José de Udaeta.[3]

Castell de Ribes (desembre 2012

Castell termenat. Documentat el 990.[4]

Hi ha notícia del castell de Ribes des del segle X. El bisbat de Barcelona era el propietari i l'any 990, va atorgar carta de franqueses als habitants del castell per tal de reconstruir-lo després de l'atac d'Al-Mansur.[4]

Posteriorment, el castell va passar a feu de la família Ribes fins a l'any 1390, quan la jurisdicció i els drets van tornar al bisbat. L'any 1620 el castell va ser cedit al comú de Ribes, que l'ha conservat fins als nostres dies.[4]

Al llarg dels anys ha tingut diverses funcions i actualment, la torre i l'edifici annex són utilitzats com a habitatge.[4]

Arquitectura[modifica | modifica el codi]

L'única resta del castell primitiu és la torre cilíndrica amb el parament exterior arrebossat de manera uniforme amb la interrupció de les obertures de la porta alta, situada a migdia, les finestres amb arc del darrer pis i una mena de desguàs situat a dalt, al SW. Aquestes obertures es consideren originals. A més, hi ha dues finestres quadrades i les portes que comuniquen amb la casa. La forma cilíndrica esdevé troncocònica a la part superior. Els merlets són força retocats.

L'interior presenta un sòcol massís d'uns 3,5 m d'alçada. Damunt, una sala de 3,20 m d'alçada coberta per una cúpula rebaixada feta amb maó de pla. El segon nivell, altíssim, de 7,80 m d'alçària, està cobert per una volta de pedruscall, formigó de calç i encofrat de canyes. Hi ha la porta d'entrada a la torre i 50 cm més avall, un replà perimetral de 20 cm d'amplada que sostenia l'embigat del pis. Uns quatre mtres més amunt, hi ha forats de biga que corresponen a un altre embigat de pis, anul·lat i substituït per la volta de pedra. La porta d'entrada està situada a uns 8 m sobre el nivell del terreny. Obertura rectangular amb un arc de descàrrega de ferradura força matussera; els brancals i el llindar són grans lloses planes encastades al mur. La llinda era un arc amb llindes de tres dovelles.

El mur del cilindre de la torre té un gruix entre 1,50 i 1,80 m, bastit amb pedra calcària arrodonida i sense treballar, disposada en filades. A l'interior, la mateixa disposició amb algunes filades de pedres inclinades. Els fonaments, de forma bulbosa, són fets de formigó i calç i pedres sense trencar.

Es pot afirmar que es tracta d'una torre anterior a l'aparició de l'arquitectura llombarda a Catalunya i afí a les construccions bastides entre el segle X i primera meitat del segle XI. Precisant més, el sector més antic de la torre es pot considerar una obra de la darreria del segle X que deuria formar part del castell a que es refereix la carta de poblament i franqueses del 6 de maig de 990.[5]

El castell de Ribes està situat a l'antic nucli de Sant Pere de Ribes, anomenat actualment Sota-Ribes. Enlairat damunt un petit turó, forma un conjunt amb la primitiva parròquia de Sant Pere de Ribes.[4]

La planta original del castell ha quedat molt reduïda i actualment, consta d'una torre i dues naus. De les restes conservades, són remarcables la torre de planta circular d'aproximadament 19 metres d'alçada i 7 metres de diàmetre, amb dos pisos coberts amb volta, una obertura d'arc de ferradura i merlets.[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Liberi antiquitatum, Arxiu de la Catedral de Barcelona, segle XIII
  2. PALACIOS, J.L. (coord). Sant Pere de Ribes. Recull d'informació sobre el municipi. Sant Pere de Ribes, 1999, pàg.35-40
  3. José de Udaeta, el savi de les castanyoles, mor als 90 anys a El Punt-Avui, 16 de setembre de 2009
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 «Castell de Ribes». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 15 desembre 2015].
  5. El document és transcrit íntegrament i traduït a Catalunya Romànica XIX, pàg. 268. Segons s'hi indica, és una còpia del s XIII: ACB, «Liberi Antiquitatum», IV, doc. 368, foli 157. L'original es perdé.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Catalunya Romànica,vol. XIX El Penedès L'Anoia. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992, p. 268 a 271. ISBN 84-7739-402-4. 
  • Conmemoración del milenario del castillo de Ribas. Sant Pere de Ribas : Ajuntament de Sant Pere de Ribas, 1967.
  • SALAZAR ORTIZ, N.; SALES CARBONELL, J.; El Castell de Ribes. Passat i present d'un monument mil·lenari, 2011

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell de Ribes Modifica l'enllaç a Wikidata