Castell de Rubí

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Castell de Rubí
Castell de Rubí.JPG
Dades bàsiques
Tipus fortificació
Construït XIII-XV
Ubicació
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Àmbit Metropolità de Barcelona
Comarca Vallès Occidental
Municipi Rubí
Localització C. del Castell, 33. Rubí (Vallès Occidental)

41° 29′ 40″ N, 2° 01′ 36″ E / 41.494511°N,2.026531°E / 41.494511; 2.026531
Bé cultural d'interès nacional
Identificador BCIN: 1329-MH-ZA
BIC: RI-51-0005619
IPAC: 1499
Modifica dades a Wikidata

El Castell de Rubí és un castell de Rubí (Vallès Occidental). Es troba intacte i en bon estat. L'edifici actual del Castell està compost de tres cossos, oest (part noble), nord i est, que envolten un pati a la part sud. Actualment ubica un ecomuseu urbà.[1] És una obra declarada bé cultural d'interès nacional.

Descripció[modifica | modifica el codi]

És un gran casal residencial, transformat en masia.[2] Hi ha notícies que al segle XVII va ser reconstruït el castell de Rubí. L'any 1963, J. Miralta en un article titulat "¿Cual será el futuro de El Castell de Rubí?", indicava:

"Arqueológicamente, el castillo según parece no es de mucho valor, pero contiene ventanales valiosos y está íntimamente vinculado a la historia de Rubí. Su construcción se remonta a unos trescientos años... El castillo podría ser habilitado como un hogar de institución cultural, ya que contiene amplias salas y algunas de sus dependencias adaptadas a la obra que se considerase más oportuna. Naturalmente que sería obligado llevar a cabo una profunda reparación".[2]

L'últim masover que hi hagué en aquest casal va ser Miquel Vila, successor de les generacions de la seva família des de la meitat del segle XVIII.[2]

Hi ha restes arqueològiques (properes) del perímetre del castell d'època romànica.[2]

Història[modifica | modifica el codi]

Fou construït com a castell-palau. Documentat per primera vegada el 986. Va reedificar-se com a casa forta cap al 1223.[2]

El castell de "Rio Rubio" és esmentat el 994. El 1002 el Papa Silvestre II va confirmar-ne la possessió a favor del monestir de Sant Cugat del Vallès. El domini eminent corresponia, pel que sembla, el 1023 als comtes, ja que aquest castell consta entre la sèrie de castells que la comtessa Ermessendis va donar en garantia al seu fill Berenguer Ramón I.[2]

Seniofred de Riurubí era el 1017, el veguer del castell que havien nomenat els comtes. Amb posterioritat, s'adverteix la instal·lació del llinatge dels Claramunt; ja al segle XI, Saurina de Claramunt es va casar amb Ramón de la Guàrdia i el seu fill Guillem va heretar el "castrum de Rivorubeo", mantenint-hi el cognom de Claramunt.[2]

El 1251, Guillema de Claramunt i Ponç de Cervera concordaren sobre l'herència de Guillem de Claramunt, expressant-s'hi aquest castell. Any després, Guillem de la Guàrdia va vendre el castell a la família Torrelles.[2]

Cronologia[modifica | modifica el codi]

Castell de Rubí i amfiteatre

Entre 1989 i 1990 l'arqueòleg medievalista Josep Maria Vila va fer un estudi del castell i de la seva cronologia, distingint diverses fases.[3]

Fase 0 (986-1233) Correspon a la fortalesa que s'aixecava uns 200 m a l'oest de les restes de l'ermita de Sant Genís.[3]

Fase 1 (1233-s. XIV) La fase 1 arrenca del 9 d'agost de 1233, quan Berenguer de Rubí rep permís de Jaume I el Conqueridor per construir una domus per defensar-se dels seus enemics.[4] Seria un casal de planta en forma de L concebut com a residència del senyor de Rubí, i en el que es van establir els Templers, que van morir en la croada de Jaume I.[5]

El 1361 la família Torrelles convertí el casal en el seu castell i s'abandonà definitivament la fortalesa de Sant Genís. L'edifici és ampliat i presenta un aspecte de fortificació militar on hi viu el saig, encarregat de fer complir les ordres del senyor. Fou concebut com el punt de defensa del terme de Rubí i com a centre d'administració feudal.

Fase 2 (s. XV) La fase 2 arrencaria de finals del segle XIV, quan la jurisdicció civil i militar que ostenta el señor de Rubí passa dels Torrelles a mans del rei Joan I. Com a conseqüència de l'abolició d'aquestes jurisdiccions, l'edifici passa a convertir-se en residència senyorial i perd el seu caràcter militar anterior. D'aquesta època (s. XV) data la porta d'accés a la balconada que dóna al pati i el cos E, amb els seus merlets (avui només es poden veure des del pati), els elegants finestrals gòtics i les pintures murals a l'interior, malauradament molt malmeses, i que representen sobretot vaixells.[3]

Fase 3 (s. XVI-XVII) A la fase 3 el castell és transformat en una masia, però no s'hi operen grans canvis en la seva estructura.[3]

Fase 4 (s. XVIII) A principis del segle XVIII, el castell continua sent una casa de camp més on hi vivien els masovers. Es va construir una teulada d'una sola vessant al cos E, cosa que va fer que desaparaguessin els merlets de la paret oriental, i es reomplissin els espais entre els que s'aixecaven a la paret occidental que l'havien coronat.[3]

Fase 5 (s. XIX-XXI) Finalment, a la fase 5 l'edifici pateix una sèrie d'enderrocaments de parets i es degrada notablement. Va passar successivament a mans de diverses famílies, fins que el 1983 fou adquirit per l'Ajuntament de Rubí, que el remodelà per adequar-lo a usos culturals (creació del Castell-Ecomuseu urbà), tot operant-se grans canvis en la seva estructura arquitectónica i malauradament destruint alguns elements d'interés arqueològic i arquitectònic. El 2010 es construeix en la seva cara est un amfiteatre.[3]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 101. ISBN 84-393-5437-1. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 «Castell de Rubí». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 23 abril 2015].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Vila i Carabassa, Josep M.: "Estudi histórico-arqueològic del castell de Rubí", BGCMR, 36, març de 1993 (monogràfic).
  4. Miret i Sans, Joaquim; Ferrer i Mallol, Maria Teresa. Itinerari de Jaume I "el Conqueridor". Institut d'Estudis Catalans, 1918, p.107. ISBN 8472837513. 
  5. Bel, Pere «Els cavallers del castell de Rubí eren templers». Diari de Rubí, 04-05-2012, p.8 [Consulta: 6 maig 2012].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell de Rubí Modifica l'enllaç a Wikidata
  • «Castell de Rubí». Pat.mapa: Jaciments. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.