Castell de Sant Esteve de Mar

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Castell de Sant Esteve de Mar
Palamós, Castillo de Sant Esteve de la Fosca-PM 28485.jpg
Dades bàsiques
Tipus castell
Construït segles xiii, xviii
Característiques
Altitud 12 m
Ubicació
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Província província de Girona
Vegueria Comarques gironines
Comarca Baix Empordà
Municipi Palamós
Localització Palamós (Baix Empordà)

41° 51′ 30″ N, 3° 08′ 51″ E / 41.858256°N,3.147592°E / 41.858256; 3.147592
Bé cultural d'interès nacional
Declaració 22/04/1949
Identificador BCIN: 1170-MH
BIC: RI-51-0005985
IPAC: 1292
Modifica dades a Wikidata

El castell de Sant Esteve de Mar és un castell en ruïnes situat dalt d'un penya-segat al terme municipal de Palamós, al Baix Empordà, entre la platja de la Fosca i la cala de s'Alguer.[1] Només se'n conserven algunes bases de torre i alguns murs, i actualment està envoltat per una tanca metàl·lica que hi impedeix l'accés als visitants. S'hi accedeix des d'un camí que surt des de la platja de la Fosca.

Descripció[modifica | modifica el codi]

A llevant resta la part d'una baixa torre de planta rectangular, excavada en part a la roca natural, fins a l'arrencada d'una volta. Una mica més enrere es veu un mur atalussat d'uns 5 metres, al nord del qual s'aixeca una torre rectangular com la de llevant però que es manté a l'alçada del mur. A migdia n'hi ha una altra amb un aparell de pedres més grosses que possiblement sigui més tardana. A tocar de la masia s'hi conserven les restes d'una d'iguals característiques. L'entrada al recinte fortificat ha quedat desfigurada per la masia, avui enrunada, que s'hi aixecava recolzada en l'antiga construcció.[2]

Vista des de la platja de la Fosca

Història[modifica | modifica el codi]

El castell fou construït sobre una vil·la romana que, al seu torn, segurament fou construïda sobre un assentament iber. Els primers documents que el citen daten del segle XIII, quan Arnau sa Bruguera, primer alcalde de Palamós, el comprà a la Seu de Girona el 1277 en nom del rei Pere el Gran; pertanyia a la parròquia de Santa Eugènia de Vila-romà. L'objectiu era fundar-hi la vila i port reial, constituint així l'origen de Palamós. Durant l'edat mitjana el posseïren diferents senyors feudals: Simon de Geronella, Jaume de Cornellà, Bernat Pallarès (Barcelona), el seu fill Pere Pallarès i, finalment, Berenguer de Cruïlles, important senyor feudal de l'Empordà, que el comprà a l'amo anterior per 20.000 sous barcelonesos.

Durant la Guerra dels remences fou enderrocat gairebé en la seva totalitat i estigué abandonat fins que en els segles XVI-XVII fou reconvertit en casa de pagès.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Sant Esteve de Mar». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Castell de Sant Esteve de Mar». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 14 maig 2012].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell de Sant Esteve de Mar Modifica l'enllaç a Wikidata