Castell de Sant Joan de Blanes

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Castell de Sant Joan de Blanes
Castell de Sant Joan Blanes.JPG
Fitxa tècnica
Tipus castell
Construït S. XII
Característiques
Estil Romànic
Ubicació
Turó de Sant Joan. Blanes (Selva) 41° 40′ 44″ N, 2° 47′ 54″ E / 41.679011°N,2.798299°E / 41.679011; 2.798299
Castell de Sant Joan de Blanes situat respecte Catalunya
Situació dins Espanya Catalunya
Bé cultural d'interès nacional
Identificador BCIN: 551-MH-ZA
BIC: RI-51-0005812
IPAC: 631
Tipus Monument històric
Modifica dades a Wikidata

El castell de Sant Joan és un castell dalt del turó de Sant Joan a Blanes (la Selva). Dalt de la muralla hi ha una vista extraordinària des dels seus 173 m d'alçària que en dies clars el territori que s'hi domina és molt extens i pel sud es pot arribar a albirar la silueta de la muntanya de Montjuïc a Barcelona. Possessió dels vescomtes de Cabrera, s'esmenta per primera vegada l'any 1002. Actualment en resta dempeus la magnífica torre mestra, rodona. És una obra declarada bé cultural d'interès nacional.

Descripció[modifica | modifica el codi]

El castell de Blanes o de Sant Joan, nom que prové de l’ermita situada als seus peus, està situat en un turó. En el punt més alt del turó, s’aixeca la torre mestra, fonamentada damunt de la roca, de més de 15 m d'alçada, un diàmetre de 7,25 m i els murs d'1 m de gruix, amb una única porta d’accés elevada. El seu parament extern, estava disposat en filades de carreus de mida mitjana força regulars. La seva base era atalussada i estava voltada per un fossat.[1]

La torre està envoltada per un recinte emmurallat aproximadament rectangular, que presenta diverses varietats d’aparells i que actualment es veu trencat per la banda oest. L’accés a l’interior del castell es feia per una porta, oberta en el mur de migdia. Respecte del recinte emmurallat, la torre apareix descentrada cap a la banda oest.[1]

Del recinte exterior s'han conservat murs al nord, on hi havia la porta, a ponent, on hi ha una espitllera, i a migjorn. L'aparell constructiu dels murs és molt irregular. El gruix oscil·la entre els 95 i els 120 cm. De la porta d'entrada, situada al punt més meridional, en queden només algunes pedres dels brancals i de la llinda. Dalt del turó hi ha una cisterna i la ja esmentada capella del castell, avui dia molt transformada.

Història[modifica | modifica el codi]

Castell de Sant Joan

La cronologia del castell, així com les notícies que es generen al seu entorn, es poden organitzar en quatre grans blocs temàtics, que ens ajudaran a una millor comprensió. En primer lloc, tenim els orígens del castell, els quals es poden datar entre els segles XI i XII. El castell de Sant Joan, va ser construït per vigilar les incursions marítimes dels pirates, sobretot en èpoques en què el regne de Mallorca era del domini àrab. Aquest castell oferia a la població de Blanes una seguretat de refugi quan venien les invasions. Se suposa que en el punt més elevat del pujol, en temps remots, hi havia alguna fortificació, de la qual no es poden determinar els antics orígens. Al llarg dels segles XI i XII, el castell de Blanes apareixerà en diversos juraments de fidelitat prestats a Ramon Berenguer I i Ramon Berenguer III pels vescomtes de Girona, que n’ostentaven la senyoria i que, a partir de començaments del segle XII s’anomenaran vescomtes de Cabrera.[1]

Entre alguns d’aquests juraments de fidelitat, cal destacar el de Ponç Guerau, el qual va jurar vassallatge al comte de Barcelona, Ramon Berenguer I, vers als anys 1050 i 1076, per diversos castells, entre els quals hi havia el castell de Blanes. Aquest jurament ens presenta el castell de Blanes com a pertinença dels vescomtes de Cabrera a mitjan segle XI, com ho reconeixia Ermessenda de Montsoriu, esposa de Guerau I de Cabrera, en un document. El mateix Ponç Guerau va tornar a jurar vassallatge al comte Ramon Berenguer III vers els anys 1096 i 1105. En segon lloc, trobem el màxim moment d’esplendor del castell, entre els segles XIII i XV. Cap a mitjans del segle XII, els vescomtes de Girona optaren per anomenar-se vescomtes de Cabrera, canviant el topònim que indicava llur càrrec pel nom familiar. Així, el domini territorial que els diversos vescomtes anaren engrandint va ser conegut per vescomtat de Cabrera. [1]

Abans dels Cabrera, el domini sobre els habitants de la vila des del segle XII fins al XIV va ser exercit per la família de cavallers cognomenada Blanes, instal·lada, en part, des del segle XIII al Regne de València. D'aquesta família diu Roig i Jalpí, segons informació procedent del monestir de Roca-rossa, conservats en la seva època a l'Arxiu de la Catedral de Solsona que el seu primer membre fou Ginés Saxon, del llinatge dels Ducs de Saxònia, possiblement germà o nebot del duc Vetichindo, i que arribà a aquestes terres amb la conquesta carolíngia de Catalunya, heretant el port i ruïnes de la ciutat de Blanda, i del seu castell, adoptant el nom de Ginés de Blanes.[2]

El moment de màxima esplendor del domini i de la casa que el senyorejà, poden situar-se a mitjans del segle XIV. Ho testimonia el fet que el castell, la vila i el palau de Blanes se situen a l'extrem marítim d'un impressionant eix de fortificació que seguia la vall de la Tordera i que es va anomenar la "línia de castells de la Tordera". Es tractava en definitiva d'un conjunt de fortaleses que explica el paper estratègic de les terres dels Cabrera: la protecció de Barcelona pel Nord. Arran ed les destruccions infligides en el castell per part de Felip l'Ardit de França en el 1285 i les guerres contra els genovesos en el 1332, en el 1373 Pere el Cerimoniós va facultar a Ramon de Blanes per imposar una sisa sobre mercaderies durant un termini de cinc anys per tal de reconstruir els murs de la vila i del castell de Blanes.[1]

L'any 1381, Ramon de Blanes se'l va vendre a Bernat IV de Cabrera que també adquiria el castell de Montpalau a Pineda de Mar i posteriorment el castell de Palafolls el 1382. El castell va anar perdent la seva importància estratègica a partir de finals del segle XV i va restar abandonat fins que, entre 1849 i 1859, s'hi va instal·lar una estació de telegrafia òptica militar. Va ser usat com a refugi durant la guerra civil espanyola. L'any 1958 es va rehabilitar la torre i entre els anys 1987 i 1991 es va redactar i executar un projecte de rehabilitació del castell efectuat pels arquitectes gironins Fuses-Viader. L'estat actual del conjunt és el resultat d'aquestes obres de rehabilitació. L'Ermita de Sant Joan va ser bastida com a capella del castell i per la manca d'espai es va situar fora del recinte.

En tercer lloc, trobem el preíode de decadència entre els segles XVI i XVIII, ja que en l'any 1588, el castell molt malmès, va ser parcialment destruït i va servir de pedrera per a la construcció del convent dels caputxins. Finalment, en el segle XIX, es va produir una revifalla en la seva utilització, ja que el castell torna a adquirir una puntual utilitat militar, ja que la torre serà emprada com a estació telegràfica militar. Per tal de desenvolupar aquesta tasca, es van portar a terme unes obres en el castell amb la finalitat d'habilitar-lo. Unes reformes, que van consistir en un fossat i en un parapet espitllat. D'ençà de l'abandonament de l'estació telegràfica, el castell de Sant Joan va entrar en una fase progressiva de destrucció, fins a arribar a l'estat actual.[1]

Cal esmentar sobretot dues intervencions en el castell de Sant Joan, programades amb la finalitat de la perduració i supervivència d'un monument tant històric i emblemàtic i alhora entrenyable per a la vila de Blanes. Per una banda, la primera d'aquestes intervencions es va produir a mitjans del segle XX. Els veïns de la vila, van recaptar i van comprovar amb els seus propis ulls que el castell de Sant Joan s'estava enrunant i degradant progressivament. El blanenc Josep Llorens i Vilà va fer un crit d'alerta respecte a aquesta trista situació, per tal de promoure la seva reconstrucció i el 22 d'agost de 1956 es constitueix el patronat Reconstrucció del castell de Sant Joan, format per diversos membres, entre els quals cal destacar: com a president l'Alcalde de Blanes i com a ponents tota una sèrie de personalitats distingides de la vila de Blanes, com el Director de la revista Recull, el Director de la SAFA... Mentre que per l'altra, entre els anys 1987-1991, es va redactar i executar un projecte de rehabilitació del castell efectuat pels arquitectes gironins Fuses i Viader. L'estat actual del conjunt és el resultat d'aquestes obres de rehabilitació.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Castell de Sant Joan de Blanes». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 19 gener 2016].
  2. Roig y Jalpi, Juan G. Iacinto Andrev. Resumen historial de las grandezas, y antiguedades de la ciudad de Gerona, y cosas memorables suyas eclesiasticas, y seculares, assi de nuestros tiempos, como de los passados (en castellà). Barcelona: Iacinto Andrev, 1678, p. 290-2092 [Consulta: 8 desembre 2014]. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Catalunya Romànica,vol. V El Gironès, La Selva i el Pla de l'Estany. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991, p. 271 a 272. ISBN 84-7739-262-5. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell de Sant Joan de Blanes Modifica l'enllaç a Wikidata