Castell de Sant Oïsme

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Castell de Sant Oïsme
Torre baronia de Sant Oïsme-V.jpg
Torre mestra i diverses restes
Dades bàsiques
Tipus castell
Documentat 1905
Característiques
Estil romànic
Construcció segle XI
Altitud 401 msnm
Ubicació
Catalunya
 »» Noguera
 »»» Camarasa
Baronia de Sant Oïsme 41° 59′ 53″ N, 0° 50′ 41″ E / 41.998°N,0.844703°E / 41.998; 0.844703Coord.: 41° 59′ 53″ N, 0° 50′ 41″ E / 41.998°N,0.844703°E / 41.998; 0.844703
Bé cultural d'interès nacional
Identificador IPAC: 2060
Bé d'interès cultural
Identificador RI-51-0006292
Activitat
Modifica dades a Wikidata

El castell de Sant Oïsme és una fortalesa situada al poble de la Baronia de Sant Oïsme dins del municipi de Camarasa, a la Noguera.

S'aixeca, rodejada per les cases de la Baronia, al cim d'una roca enfront de la confluència de la vall de la Noguera Pallaresa amb la vall d'Àger, sobre l'embassament de Camarasa. És d'època romànica i datada al segle XI

Història[modifica | modifica el codi]

Documentada el 1095, quan Ermengol, nét de Guillem I de Meià, va confirmar les esglésies que integraven la dotació del monestir de Santa Maria de Meià, que havien estat donades pel seu avi abans del 1040. En diversos documents s'esmenta com a castell de Santa Eufèmia, nom que li donava una església més antiga que l'actual (es considera el topònim Sant Oïsme una corrupció del de Santa Eufèmia, el topònim primitiu). Quan Santa Eufèmia va perdre la parroquialitat, aquesta categoria va passar a Sant Bartomeu, que també la perdria al s. XVII.

En un document del 1099 s'esmenta el castell de Santa Eufèmia, que potser devia formar part del patrimoni de la família Meià. L'any 1193 ja no era domini de la branca principal d'aquesta família ni apareix entre els béns dels Cervera-Meià. El 1379 es tornen a tenir referències de l'indret en un document del rei Pere III on consta el castell de Sant Oïsme ("Sent Ohismia") situat a la baronia de Meià. L'any 1426, el rei Alfons IV vengué a Nicolau de Gralla diversos castells i jurisdiccions entre les quals hi havia "Santa Sosimia", que s'identifica com Sant Oïsme. Sembla que Sant Oïsme seguí vicissituds ben diferents a la dels castells de la conca de Meià que foren inclosos en el marquesat de Camarasa. En desaparèixer els senyorius jurisdiccionals Sant Oïsme pertanyia al noble Sobies.

Arquitectura[modifica | modifica el codi]

Consta d'una torre circular que té una alçada d'uns 14 m, un diàmetre intern de 2,7 m i un gruix d'1,5 m. A uns 4 m del terra i orientada cap al sud s'obre una porta d'arc de mig punt adovellat. A uns 8 m del terra hi ha una altra porta més petita orientada al sud-oest. Al costat nord hi ha dues espitlleres acabades en una graonada a la part superior. L'aparell s'ha fet amb carreus rectangulars de mida mitjana, no gaire treballats, ben arrenglerats en filades.

A més de la torre es construïren altres edificis en el reduït espai que hi ha al cim de la roca com per exemple a la banda sud on hi havia un recinte de 4 m per 3,5 m i un gruix de mur de 70 cm. Una altra dependència al nord, una paret transversal d'uns 9 m d'alçada a 15 de la torre. Entre aquesta paret i la torre, ran de l'espadat hi ha restes de murs laterals. Es creu que la torre i la nau meridional són coetànies i fetes el s. XI. Pel que fa a la resta, en sa majoria dataria dels darrers segles medievals.


Església de Sant Bartomeu[modifica | modifica el codi]

Església de Sant Bartomeu

A uns metres, arrecerada al penyal on hi ha el castell, hi ha l'església romànica de Sant Bartomeu de la Baronia de Sant Oïsme. L'edifici s'inscriu en les formes constructives i tipològiques de l'arquitectura llombarda i es data el s. XI excepte el campanar que correspon a una reforma del s. XII..

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell de Sant Oïsme Modifica l'enllaç a Wikidata

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Catalunya Romànica,vol. XVII El Solsonès La Noguera. Editorial Pòrtic, 2001. ISBN 84-7306-698-7. 
  • La Catalunya Romànica,vol. XVII La Noguera. Enciclopèdia Catalana, 1994, p.333 a 335. ISBN 84-7739-811-9.