Castell de Santa Florentina

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Castell de Santa Florentina
128 Castell de Santa Florentina (Canet de Mar), pati d'armes, angle nord-est.JPG
Dades bàsiques
Tipus fortificació
Característiques
Construcció Segle XI
Altitud 104 msnm
Ubicació
Estat Catalunya
Comarca Maresme
Municipi Canet de Mar  41° 36′ 03″ N, 2° 34′ 37″ E / 41.6008°N,2.57698°E / 41.6008; 2.57698Coord.: 41° 36′ 03″ N, 2° 34′ 37″ E / 41.6008°N,2.57698°E / 41.6008; 2.57698
Bé cultural d'interès nacional
Identificador

615-MH

IPAC: 695
Bé d'interès cultural
Identificador RI-51-0005232
Activitat
Lloc web castelldesantaflorentina.es/
Modifica dades a Wikidata

El castell de Santa Florentina, abans domus de Canet, és un antic edifici medieval del segle XI situat al N de Canet de Mar (Maresme), Catalunya, declarat bé cultural d'interès nacional. Està situat a l'oest del terme. El conjunt va ser molt modificat i ampliat a inicis del segle XX per l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner, adquirint l'aspecte actual. L'arquitecte va incloure elements nous i altres portats de diferents llocs, com la galeria gòtica del santuari del Tallat. Del conjunt original baix medieval resten -tot i que amb modificacions- dues torres de defensa amb espitlleres i cosera i un cos d'edifici rectangular, situats al nord-est.[1] Abans era una casa de Canet, un casal fortificat documentat el 1217. L'edifici fou incendiat en època dels remences (s. XV) i ampliat més tard.[1]

Història[modifica | modifica el codi]

Vista del mur amb una finestra gòtica

Està edificat sobre la planta d'una antiga fortificació romana. Gaudamir de Canet en fou el primer propietari documentat (1024). També un Gilabert de Canet (1041), cavaller que deixaria la més notòria traça arquitectònica de la Domus medieval: les torres del seu portal fortificat. Podrien ser els antecessors del cavaller Ferrer de Canet, que morí el 1251 i amb el qual comença la història coneguda de la casa forta i del llinatge. Al segle XV pertanyia per successió als Peguera, que el 1521 el cediren a Salvador Spano, cap d'una família que a final del segle XVI s'alià matrimonialment amb Dimas Montaner. La família Montaner hi senyorejà fins al canvi de propietat a favor de la família Capmany, propietaris del castell en l'actualitat.

L'any 1908 hi féu estada el rei Alfonso XIII, que va atorgar a Ramon de Montaner el títol de comte de la Vall de Canet. Entre 1900-1910, fou ampliat i reformat per l'arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner, per encàrrec de Ramon de Montaner i Vila (propietari de l'editorial Montaner i Simon, avui seu de la fundació Antoni Tàpies). L'arquitecte va donar un aire medieval al castell amb la introducció de peces provinents del santuari del Tallat. També va construir la cripta on va ser enterrada Florentina Malató i Surinach, esposa de Ramon Montaner, morta el 1900.[2] La seua façana conté unes figures realitzades per l'escultor Carles Flotats i Galtés.

El castell alberga una interessant col·lecció d'obres d'artistes catalans de principis del segle XX, com també les seues dues antigues torres de defensa. La revista Architectural Digest. Las casas más bellas del mundo el cita al número de novembre del 1998. Diu l'article que:

« «sorprèn veure els seus murs tan antics amb un aspecte tan actual. A vegades es vol visitar per la seva antigor i a vegades pel seu modernisme, però un modernisme que respecta admirablement els cànons gòtics de la vella construcció, com ho demostren els mobles, les escultures, els tapissos, els quadres, la porcellana, el vidre i les armes que omplen les seves estances. El conjunt resulta harmoniós, solemne i, al mateix temps, sorprenentment viu» »

El castell fou venut a uns inversors d'origen rus i en el 2015 es filmarà en aquest indret algunes escenes de la sèrie Joc de Trons.[3] Actualment, el castell serveix com a casa privada, encara que ha estat conservat com a museu (que hom pot visitar amb cita prèvia cada dissabte a les 10:30).

Està catalogat com a BCIN des de 1949.[4] Dins del recinte es pot visitar un quadre de P. A. Béjar, en què es pot veure la llegenda de Guifré el Pilós.[5]

Les restes romàniques[modifica | modifica el codi]

De la primitiva edificació romànica, segons el plànol confegit per Domènech i Montaner abans de la restauració, roman una torre de planta rectangular i adossada a aquesta, una estança també de base rectangular, totes dues amb espitlleres, situades en el sector NE.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Castell de Santa Florentina». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 3 març 2017].
  2. Pinyol i Torrents, 2005, p. 189.
  3. Entrevista a Capmany Hartmann, antic propietari del castell.
  4. Castell de Santa Florentina: Declaració de Bé Cultural d'Interès Nacional
  5. Armengol, Montse «El fundador de la nissaga catalana». Sàpiens [Barcelona], núm. 121, octubre 2012, p.42-44. ISSN: 1695-2014.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell de Santa Florentina Modifica l'enllaç a Wikidata