Castell de Sentmenat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Castell de Sentmenat
Sentmenat017.JPG
Dades bàsiques
Tipus fortificació
Construït S. XIV-XVI, XVII-XVIII
Característiques
Estil Gòtic, romànic
Altitud 243 msnm
Ubicació
Estat Catalunya
Localització Sentmenat (Vallès Occidental) 41° 37′ 01″ N, 2° 07′ 58″ E / 41.616830°N,2.132829°E / 41.616830; 2.132829Coord.: 41° 37′ 01″ N, 2° 07′ 58″ E / 41.616830°N,2.132829°E / 41.616830; 2.132829
Bé cultural d'interès nacional
Identificador BCIN: 1555-MH-ZA
BIC: RI-51-0005710
IPAC: 1755
Activitat
Modifica dades a Wikidata

Castell de Sentmenat és un castell del municipi de Sentmenat (Vallès Occidental) declarat bé cultural d'interès nacional. El castell es troba en un lloc estratègic. La façana, orientada a ponent queda al marge del barranc que forma la riera de Sentmenat. Edificat en un llom planer de la carena, a 1.300 m al nord-oest de l'església parroquial de la vila de Sentmenat.

Descripció[modifica | modifica el codi]

És un gran edifici gòtic reconstruït sobre bases més antigues. A la fortalesa, s'arriba a través d'un pont de pedra que sobresurt del castell i que sembla substituir a l'antic pont llevadís. Es manifesta la grandiositat de la seva fortalesa amb murs de tres metres de gruix. El castell és format per dos cossos rectangulars, disposats ortogonalment, amb els extrems units per un altre cos, la planta del qual descriu un arc d'un quart de cercle, més o menys regular. Aquests tres cossos envolten un pati en forma de trapezi. La façana principal, formada per carreus desiguals units al morter, queda dalt del marge de la riera, mentre que la part posterior presenta una forma de semicercle i dóna a la plana.[1]

A la façana principal es pot veure també la porta primitiva, amb arc de mig punt i a continuació, una altra porta més centrada en la façana i de gran adovellat on es pot veure, inscrit a manera de clau i marcant l'eix de simetria de l'arc, l'escut del Marquesat de Sentmenat, títol que va ser atorgat per Carles II l'any 1691. A l'interior de les cambres es conserven els sostres de bigues.[1]

Vers el 1500, es va adossar en aquesta construcció una nau que es va dedicar a l'entrada de carruatges que aboca en un gran pati central, malgrat que de poca fondària, és molt allargat en la seva dimensió transversal, traçant una estructura rectangular.[1] En aquest pati, es pot veure també una escala descoberta de dos trams i galeria volada sobre mènsules.[1]

La planta baixa, conserva els arcs de mig punt de carreus sobre els que carrega la volta de mig canó tot el llarg del mur exterior i que torç el seu eix seguint la irregularitat del mur, formant així aquesta façana corbada.[1] Algun tram d'aquesta volta, mostra vestigis de la cimbra d'encanyissat amb la que va ser construïda, procediment molt antic en el nostre país.[1] Aquestes reformes van ser realitzades als voltants del segle XVI, però tot i el pas del temps, la seva fisonomia no ha canviat gaire.[1] Les torres no són sobresortides, malgrat se'ls hi hagués atribuït la mateixa funció defensiva.[1]

La imatge actual correspon a les reconstruccions dels segles XIV i XVI amb afegitons i canvis realitzats fins als nostres dies en el nou ús d'explotació agrícola. El castell és format per dos cossos rectangulars, disposats ortogonalment amb els extrems units per un altre cos, la planta del qual descriu un arc d'un quart de cercle. Els tres cossos envolten un pati trapezoïdal. Les obertures de la planta baixa situen cronològicament el mur a la segona meitat del segle XII. El cos curvilini, que en alguns llocs assoleix un gruix de més de 3 m, per tal d'oferir protecció a la part plana més accessible i fàcil de ser atacada, es dataria al segle XIII, principis del XIV. La resta de l'edifici correspon a reconstruccions fetes posteriorment.

Història[modifica | modifica el codi]

És un castell termenat documentat el 1069.[1] En aquest moment, 1060-1070, surt documentat un llinatge cognominat de Sentmenat. Ramon Miró (1056), Bernat (1065), Bernat Ramon (1072). El 1083, Guillem i Arbert Ramon de Montcada deixaren diners a la comtessa Mafalda, vídua de Ramon Berenguer II a canvi dels drets i rendes del terme del castell de Sentmenat que, a partir d'aquest moment queda vinculat a la família Montcada. L'any 1101, senyorejava el senescal Guillem Ramon II de Montcada. La continuïtat de la possessió dels Montcada es documenta al llarg de tot el segle XII. Cap a mitjans d'aquest segle, trobem documentada la castlania en mans del llinatge anomenat Sentmenat, feudataris dels Montcada. L'any 1173, Pere de Sentmenat, llegà la castlania, al fill Pere qui la llegarà al seu fill homònim que, l'any 1243 ja en posseïa la plena potestat.

El segle XIII continua el domini dels Montcada. L'any 1237, Garsenda, vídua de Guillem de Montcada, permuta amb el comanador de l'orde Hospitaler de Barcelona, uns masos a canvi dels drets que el comanador posseeix sobre el castell. El 1301, la fortalesa passà a Bearnèsia, casada amb Bernat de Centelles i aviat (de 1302 a 1315) començaran les discrepàncies entre els Centelles i els Sentmenat. El rei Jaume II intervé el 1315 per a resoldre el conflicte eximint al castlà de Sentmenat de prestar homenatge als senyors de Centelles però les desavinences continuaren. L'any 1328 es fa un acord de conveniència entre Francesc de Sentmenat i Eimeric de Centelles. Les disputes finiran l'any 1380, quan Pere de Sentmenat passa a tenir la senyoria del castell i del seu terme, després d'adquirir-lo a Eimeric II senyor de Centelles per 9.000 lliures.

Al segle XV, els Sentmenat esdevingueren senyors i barons del lloc. El castell de Sentmenat era un castell termenat i els seus senyors posseïdors del títol de "mer i mixt imperi", és a dir que tenien la jurisdicció civil i criminal a tot el seu terme. El 1691 li fou concedit a Joan de Sentmenat i de Toralla el títol de marquès de Sentmenat. Actualment, el castell encara pertany a la família dels Sentmenat. Posteriorment, el castell va ser utilitzat com a masia, perdent tota referència defensiva.

Amb motiu del projecte de consolidació estructural del castell promogut conjuntament entre l'Ajuntament de Sentmenat i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya s'han portat a terme diverses intervencions arqueològiques. L'efectuada l'any 2010 va permetre establir cinc fases d'ocupació diferenciades.[1] Després de l'ocupació de la zona en època preromànica es va produir la construcció d'un conjunt residencial i una església exempta.[1] La tercera fase consistí en la remodelació dels espais altmedievals en un moment baixmedieval (s. XIV-XV), coincidint amb la propietat del castell per part de la família Sentmenat.[1] En quart lloc es van fer noves remodelacions arran de la transformació del recinte nobiliari en explotació agrícola a l'època moderna (s. XVII-XVIII).[1] Finalment s'han fet reformes d'època contemporània.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 «Castell de Sentmenat». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 21 novembre 2015].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Catalunya Romànica,vol. XVIII El Vallès Occidental El Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, 1991, p.221 a 223. ISBN 84-7739-271-4. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell de Sentmenat Modifica l'enllaç a Wikidata