Castell de Vilafortuny

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Castell de Vilafortuny
Замок Вилафортуна.jpg
Dades bàsiques
Tipus castell
Construït XI, XV
Característiques
Estil Obra popular, gòtic tardà
Ubicació
Localització Av. de Vilafortuny. Cambrils (Baix Camp)

41° 04′ 20″ N, 1° 05′ 47″ E / 41.072361°N,1.096389°E / 41.072361; 1.096389
Bé cultural d'interès local
Identificador IPA: 38300
Activitat
Modifica dades a Wikidata

El castell de Vilafortuny, situat al veïnat de Vilafortuny al terme municipal de Cambrils, és un edifici de caràcter defensiu i militar del que els orígens es remunten al segle XII. S'hi han trobat diverses restes dels Cossetans que van habitar la contrada on actualment hi ha el castell. Era el nucli senyorial d'una antiga població que hi va créixer al voltant format per diversos masos.[1]

Descripció[modifica | modifica el codi]

El castell està situat dins el nucli de la vila de principis del segle XII, el qual pertanyia a la senyoria de Guillem de Fortuny. Amb el pas del temps ha estat molt restaurat i s'han conservat pocs elements de l'època medieval. És de base rectangular amb dues plantes, té un pati interior amb una petita capella amb campanar d'espadanya. El teulat és de dues vessants. Les façanes, recobertes de ciment, foren repicades pels actuals propietaris i ara s'observa la pedra original de l'edifici. Presenta dos cossos annexes i una torre de planta quadrada coronada amb merlets. Hi ha finestres amb llindes d'època medieval, amb arabescs i arcs conopials.[2]

Història[modifica | modifica el codi]

L'any 1152 el comte Ramon Berenguer IV encarrega a Ponç de Regomir la construcció d'un castell i una torre. Dos anys més tard, torna a proposar aquesta construcció, però aquest cop a la família Bertran que va escollir el nom de Cambrils per al seu nou llinatge.

L'any 1185 Berenguer de Bertran, rep l'encàrrec d'Alfons I de repoblar el lloc i fortificar-lo. La guerra contra Castella motiva l'inici de la construcció de la muralla que dura fins ben entrat el 1406.

Durant la guerra dels Segadors la junta de braços de l'any 1640 va triar Cambrils com a plaça d'armes i s'hi van refugiar les tropes fugitives del coll de Balaguer així com els veïns de les viles més properes no fortificades. Aquell any, després d'una dura batalla que costà la vida a vora un miler de defensors, les tropes castellanes enderroquen la muralla i en destrueixen la torre.

Pirates i corsaris van atacar i assetjar la vila durant els segles XV i XVI i finalment al juliol de 1582 set galions sarraïns desembarquen a la vila i aquest cop destruïxen el castell.

La població va anar minvant arran els atacs de pirates i de les febres palúdiques. El 1763 es trobava deshabitat. Comprat pel comerciant reusenc Salvador de March, el rehabilità. A la primera meitat del segle XIX tenia 40 habitants i va ser incorporat al terme de Cambrils.

Després de l'època senyorial, quan el castell va passar a mans privades, fou propietat de la família Castellarnau de Tarragona i, després, va passar a mans de la marquesa de la Mesa de Asta. En aquesta època el castell tenia premsa d'oli i de vi, celler, mina d'aigua amb la seva bassa, uns grans corrals de porcs i pastures per a vedells i vaques. A més, el castell disposava d'una capella on se celebrava missa quan venien els amos o quan hi havia colònies.

Durant la Guerra Civil,[3] l'edifici fou assaltat per milicians republicans i, posteriorment, s'hi instal·laren les Brigades Internacionals. Els soldats van construir trinxeres de fusta amb espitlleres per canons al pinar de Vilafortuny per tal de defensar la costa. Mentrestant els pagesos dels masos del voltant havien cavat els seus propis refugis sota els masos o sota un garrofer. Curiosament el castell de Vilafortuny no va ser mai bombardejat durant la guerra. Poc abans que el bàndol franquista ocupés la comarca, les tropes que s'allotjaven al castell de Vilafortuny van fugir cap al nord. El dia 15 de gener de 1939, els nacionals ocupaven el Camp de Tarragona, i un petit grup de militars es va arribar al castell per anunciar el canvi de règim.

Amb el boom turístic l'edifici fou comprat pel grup Curt, una empresa del grup Rumasa, que hi féu una rehabilitació. Després d'una fase de semiabandonament, el castell fou comprat per un particular l'any 2000, la família Aparici. Ha sofert nombroses modificacions, recentment ha estat restaurat pel seu propietari actual, de la mà del restaurador Paco López Villegas, conservant la torre mestra i el pont d'accés al recinte emmurallat d'origen medieval.

El castell està catalogat com a bé d'interès nacional i actualment acull un establiment d'hostaleria dedicat a la celebració de bodes i banquets.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell de Vilafortuny Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Martí Estrada, Ignasi. Cambrils (en català). Valls: Cossetània, 2004, p. 100. ISBN 9788497910859. 
  2. «Castell de Vilafortuny». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 28 abril 2012].
  3. Tarés Lagunas, Manel «Vilafortuny abans de la urbanització». Anjub, 2002, pàg. 7.