Castell de Vilardida
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Casa forta  | |||
| Part de | Vilardida | |||
| Construcció | segle XVI | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
| Altitud | 229 m | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Vilardida (Alt Camp) | |||
| Lloc | Turó de Vilardida | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Codi BCIN | 1797-MH | |||
| Codi BIC | RI-51-0006787 | |||
| Id. IPAC | 2014 | |||
El Castell de Vilardida o Cal Tudó és un edifici del nucli homònim (Alt Camp), catalogat com a bé cultural d'interès nacional.[1]
Història
[modifica]Arran de l'expansió de la Marca del comtat de Barcelona entre finals del segle x i principis del xi, Vilardida va quedar adscrit al terme del castell del Montmell, quedant sota la jurisdicció del bisbat de Barcelona, que el subinfendauren, essent-ne els principals feudataris els Banyeres.[2] El 1152, Ponç Pere de Banyeres reconegué a Ramon Llorenç i als seus descendents la potestat del lloc, establint l'obligació de construir-hi una casa forta.[2] A partir de finals del segle xii els Llorenç substituïren el seu cognom pel de Vilardida, i així, el 1194, s'esmenta Bernat de Vilardida com a senyor o castlà del lloc, depenent del bisbe de Barcelona.[2]
Al segle xiv, Elionor de Vilardida, filla de Pere de Vilardida, es va casar amb Gilabert de Tamarit, i el 1363, reteren homenatge al bisbe. L'hereu fou Romeu de Tamarit, primogènit del matrimoni.[3] A finals del segle xvi, el senyor Onofre Francesc de Tamarit morí sense descendència i la successió recaigué en Engràcia de Tamarit, casada amb Lluís de Montoliu, de la família dels senyors de Renau.[4] En el seu testament, aquest va establir uns crèdits de 500 lliures sobre el lloc i terme de Vilardida a cada un dels seus tres fills Rafael, Onofre i Lluís, a la vegada que instituïa en fideïcomissari el prior del convent de Santa Anna dels Agustins de Tarragona. A causa de la mort prematura dels seus dos germans, Rafael de Montoliu va quedar com a únic beneficiari del llegat del seu pare, però en no fer-se efectiva la liquidació dels esmentats crèdits en vida d'aquest, l'herència va passar a Joan de Tamarit-Lladernosa i de Tafurer, senyor de Rodonyà.[5][6]
Després de la seva mort, es va produir un litigi per l'herència, que es va resoldre el 1665 amb una concòrdia entre la vídua Maria de Càrcer[7] i el seu fill Hug de Tamarit-Lladernosa i de Càncer,[8] i el prior del convent dels agustins de Barcelona, com a procurador dels seus homònims de Tarragona, pel qual els Tamarit es comprometien a cedir «la casa, quadra, castell y terme, terras, honors y pertinencies», un cop realitzada la liquidació dels crèdits que pesaven sobre aquests. Just un any després, els Agustins els revengueren a Joan Fans, del Mas Fans de Bràfim.[9]
En el seu testament del 1707, Joan Fans disposà que els marmessors havien de vendre la senyoria de Vilardida a Jacint Tudó, un botiguer de teles originari de Montmaneu,[10] la qual es va realitzar el 1710. El nou propietari mantingué un litigi amb el bisbat de Barcelona per la jurisdicció del lloc, que finalment es va resoldre a favor d'aquest darrer.[10][9]
Descripció
[modifica]Es troba a un extrem del petit nucli i és la casa més gran i la més antiga de Vilardida. L'estructura original de la construcció és la d'una masia fortificada, amb una tanca exterior que aïllava l'habitatge i torre emmerletades. En l'interior, diverses estances s'obren a un pati. A la planta baixa són interessants els arcs de mig punt de pedra. El deteriorament progressiu és degut sobretot a la baixa qualitat dels materials emprats en la construcció. Una part del conjunt va modificar-se i es va obrir una façana al carrer principal del nucli, de planta baixa, pis amb balcons i cambra d'aire.[1]
En l'actualitat, Cal Tudó manté la seva activitat econòmica, basada en el conreu de la vinya i en el procés d'elaboració del vi, amb una maquinària moderna a la planta baixa de la part nova de la casa. El nucli vell es troba deshabitat.[1]
Referències
[modifica]- 1 2 3 «Castell o Torre de Vilardida». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- 1 2 3 Pastor i Batalla, 2019, p. 52.
- ↑ Pastor i Batalla, 2019, p. 55-56.
- ↑ Pastor i Batalla, 2019, p. 58-59.
- ↑ «Juan de TAMARIT y de TAFURER». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ Pastor i Batalla, 2019, p. 59.
- ↑ «Maria Juana de CARCER y de FERRERA». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Hugo de TAMARIT y de CARCER». geneanet. Martín Rodríguez.
- 1 2 Pastor i Batalla, 2019, p. 60.
- 1 2 Torra i Pannon, Coral. «ELS TUDÓ: 120 anys en la història de Can Ginestar (1696-1816)». Centre d'Estudis Santjustencs.
Vegeu també
[modifica]Bibliografia
[modifica]
- Pastor i Batalla, Isidre «Família i poder a Vilardida. Una aproximació a l’estament senyorial». La Resclosa, núm. 2, 1998, p. 49-60.