Castell de Vilarig
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Castell  | |||
| Primera menció escrita | 978 (lloc) | |||
| Cronologia | ||||
| segle XII | construcció | |||
| segle XVII | reconstrucció | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Barroc, obra popular | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Cistella (Alt Empordà) | |||
| Lloc | Veïnat de Vilarig, Cistella | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Data | 22 abril 1949 | |||
| Codi BCIN | 687-MH | |||
| Codi BIC | RI-51-0005869 | |||
| Id. IPAC | 772 | |||
El castell de Vilarig, actualment una masia, està situat al municipi de Cistella, a peu de la carretera que porta a Vilarig. Està declarat bé cultural d'interès nacional.
Descripció
[modifica]
És un edifici de planta rectangular amb pati central. La façana principal està encarada a llevant, i davant d'ella resten els valls, excavats en la roca natural, de conglomerat. El mur és reforçat per un talús de còdols i argamassa que forma el contravall. Un pont d'arc rebaixat dona accés a la porta per damunt del fossat. El portal, d'arc de mig punt, és de gran dovellatge, de pedra calcària. En aquesta façana hi ha un rest d'espitlleres. En el pis s'obren grans finestrals rectangulars amb decoració d'estil renaixentista idèntica en tots tres. Sobre la llinda una orla emmarca un escut en baix relleu. Aquestes obertures varen substituir les finestres coronelles gòtiques. El mur era emmerletat però en època posterior es construí una teulada al seu damunt. L'espai entre els merlets és aparedat; hi resten encara alguns garfis del mantellet. Com tots els murs exteriors del palau, l'aparell de la façana és de pedres sense escairar, còdols escapçats travats amb argamassa; no s'arriben a formar filades seguides de molta llargada.
Al mur de migdia del castell li fou afegit un cos d'edifici amb teulat d'un sol vessant, dels segles xvii-xviii; amaga la part inferior de l'aparell antic, que sobresurt damunt el seu teulat. És un mur amb merlets on podem veure restes d'un matacà. La façana de ponent presenta un aparell d'aparença més antiga format per filades seguides de còdols escapçats. Hi ha finestres d'època posterior.
El mur nord, molt proper al de l'església, en el tram que correspon al cos occidental de l'edifici presenta l'aparell esmentat. La resta és com a la façana. Hi veiem vestigis d'un matacà i una rastellera de mènsules de pedra; al cim de tot, espitlleres petites. L'obra més destacable del pati interior és el parament del costat nord on hi trobem, filades en «opus spicatum» força ben marcat. L'antic albacar del castell, avui convertit en era, es troba molt ben marcat per les restes de la muralla exterior.
A tramuntana, del llenç de paret se'n conserven uns quatre o cinc metres d'altura, segons els llocs. Hi ha un rest d'espitlleres petites rectangulars. El mur de llevant té menys altura: uns tres metres en tota la seva longitud. Al centre hi havia una portalada de la qual resten els muntants de carreus escairats. El llenç de migdia té uns dos metres d'altura; hi veiem nombroses espitlleres. Del tram de ponent només en resta un fragment d'uns tres metres de llargada prop de la cantonada de migdia. Hi ha també sageteres. El castell palau conserva restes d'una fortificació alt-medieval. L'aparell en espiga del pati central i el de còdols escapçats de l'ala de ponent són d'inicis del romànic. [1]
Història
[modifica]El lloc de Vilarig apareix documentat per primera vegada l’any 978, sota la denominació llatina Villa Redi. Les primeres referències relacionades amb el llinatge de Vilarig apareixen durant els segles XIII i XIV. L’any 1214 es documenta Ramon de Vilarig, prior de Santa Maria d’Ullà, i l’any 1245 apareix esmentat un canonge anomenat Joan de Vilarig. Aquestes referències permeten plantejar l’existència d’un llinatge vinculat al lloc, tot i que per si soles no permeten demostrar l’existència del castell en aquelles dates.
La primera referència documental clara al castell i al terme de Vilarig correspon al fogatge de 1359, en què consten 28 famílies sota la jurisdicció d’un cavaller. Durant els segles XIV i XV, diversos membres del llinatge de Vilarig van tenir una presència destacada en institucions religioses i a la cort.
L’edifici actual conserva restes d’una fortificació d’època altmedieval, sobre la qual posteriorment es va construir un castell-palau. Durant els segles XIV i XV es va construir la principal estructura del palau fortificat, que posteriorment va ser modificada durant l’època moderna, especialment a la façana principal.
El castell va romandre vinculat al llinatge dels Vilarig durant la baixa edat mitjana i posteriorment va passar a altres famílies. A començaments del segle XVII, els Vilarig van entroncar amb els Lanuza, i posteriorment la propietat va quedar vinculada als Rabassa de Perellós, hereus dels Lanuza. L’antiga jurisdicció senyorial va desaparèixer amb l’abolició del règim senyorial.
Amb el pas del temps, l’antic palau fortificat va deixar de funcionar com a residència senyorial i va acabar convertit en masia, ús que manté en l’actualitat.
- ↑ «Castell de Vilarig». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 16 juliol 2014].
Enllaços externs
[modifica]