Castell de Xalans

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Castell de Xalans
Dades bàsiques
Tipus castell
Característiques
Estil Arquitectura islàmica - medieval
Construcció S.XI origen
Ubicació
País Valencià
 »» Vall de Cofrents
 »»» Xalans
Turó junt a la població 39° 11′ 32″ N, 1° 04′ 46″ O / 39.19222222°N,1.07944444°O / 39.19222222; -1.07944444Coord.: 39° 11′ 32″ N, 1° 04′ 46″ O / 39.19222222°N,1.07944444°O / 39.19222222; -1.07944444
Bé d'interès cultural
Identificador RI-51-0010656
Activitat
Modifica dades a Wikidata

El Castell de Xalans, està ubicat al municipi anteriorment esmentat, situat sobre el cim d'un turó, a la comarca de la Vall de Cofrents de la província de València. Està catalogat com a Bé d'interès cultural segons consta en la Direcció General de Patrimoni Artístic de la Generalitat valenciana, amb codi: 46.19.142-002 i amb anotació ministerial: R-I- 51-0010656 i data d’anotació 20 de juny de 2001.[1][2] Es troba envoltat per pics com el Juey (981 m), l'Alt d’Alcola (853 m), la Mola de Xalans (886 m) i el Bebeu, encara que la més important i espectacular és la Mola de Cortes, en la qual està situada una Reserva Nacional de Caça.[3]

Descripció historicoartística[modifica | modifica el codi]

Els autors afirmen l’època de construcció del Castell com d’època musulmana, en el segle XI, i va tenir, donada la seua estratègica ubicació, molta importància durant l'Edat Mitjana a causa de ser frontera entre rius el Cautabán i el Xúquer .[2] Es creu que es construí sobre la base d'un assentament Iber. El Castell té una finalitat defensiva, i juntament amb la resta de localitats limítrofes i les seves fortificacions, és frontera natural entre els antics regnes de Castella i Aragó, romanent com a testimoni d'innombrables enfrontaments bèl·lics.[4][3]

Xalans fou conquerida per Jaume I, qui la lliuraria al rei d'[Cal aclariment] castell pel tractat d'Almizra, quedant com a senyoriu de l'Infant Manuel. En 1281 es va convenir entre Pere III d’Aragó i Alfons X de Castella que aquests territoris formaren part del Regne de València. Posseïen el senyoriu Bernat de Sarrià, la reina Elionor i el seu fill l'infant Ferran. En 1389 el va comprar el duc de Gandia, Alfons el Vell, qui al morir del seu fill, el retornarà a la corona .[1][2]

Com ocorregué amb la resta de les fortificacions dels voltants, el Castell de Xalans tingué un esdevenir molt relacionat amb els successos de la historia de la zona, i tingué el seu protagonisme en les guerres carlines .[1][2]

Es conserven força bé restes d'habitacions amb parets de maçoneria, nombroses torrasses, així com la base de la torre de l'homenatge. Les muralles es restauraren al segle XIX per a donar protegir la població durant les Guerres Carlines. Malgrat tot, en l’actualitat es troba en ruïnes, encara que en els últims temps s'han realitzat algunes obres de condicionament.[1][2] De tota manera és accessible i es pot visitar lliurement.[4] Es poden distingir dues parts diferenciades, el recinte fortificat superior i la zona inferior, que era tractada com albacar (en època islámica i com a plaça d'armes en època cristiana, protegida per una muralla de planta poligonal, que es troba rematada en la part superior i amb espitlleres, que en els angles presentava torres circulars. L'accés al castell es realitza a través d’una trama urbana, avui dia desapareguda, el carrer anomenada del Castell permetia accedir des del nucli urbà als peus del Castell. A més, en el costat nord es produïa un accés en baioneta fins a la porta principal. Al recinte superior, que ocupa uns 280 m2, en una franja de 27,5 metres de longitud per 12,5 metres d'amplada, s'accedeix després en ascendir una escalinata, arribant a un corredor longitudinal, delimitat per murs de càrrega que discorre en direcció est- oest. A partir d’aquest corredor, i mitjançant diferents obertures, el passadís dóna accés a tres habitacles al costat oest i sis a l'Est. Tant una zona com l’altra tenen accessos al pis superior, mitjançant escales, així com empremtes de llars, forns i dipòsits. En la part inferior s’ubica un aljub de planta rectangular i una sitja, de planta circular i grans dimensions .[1][2]

Referències[modifica | modifica el codi]