Castell de Cubelles

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Castell de cubelles)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Castell de Cubelles
Castell de Cubelles - 1.jpg
Dades bàsiques
Tipus castell i monument
Construït XVII
Ubicació
Estat Espanya
Comunitat autònoma Catalunya
Província província de Barcelona
Comarca Garraf
Municipi Cubelles
Localització Pl. del Castell. Cubelles (Garraf)

41° 12′ 28″ N, 1° 40′ 21″ E / 41.207812°N,1.672515°E / 41.207812; 1.672515
Bé cultural d'interès nacional
Identificador BCIN: 720-MH-ZA
BIC: RI-51-0005467
IPAC: 805
Modifica dades a Wikidata

El castell de Cubelles, conegut com el casal dels marquesos d'Alfarràs, està situat al municipi de Cubelles, a la comarca del Garraf. És una fortificació documentada el 1041 i declarada bé cultural d'interès nacional.

Descripció[modifica]

Edifici habitat amb una gran torre semicilíndrica adossada. L'estructura actual correspon a la reforma que s'hi féu el 1675, dirigida pel tracista Fra Josep de la Concepció.[1]

L'edifici està situat a l'espai d'eixamplament del carrer del Doctor Juncà, on figura una placa. És una construcció de grans dimensions i d'estructura complexa. Té planta rectangular, tres pisos d'alçària, golfes i teulada a quatre vessants. La façana presenta a la part dreta, una porta d'accés allindada amb carreus de pedra. Damunt la clau hi ha un escut amb la inscripció del 1675 a banda i banda.[1]

La distribució de les obertures, originalment simètrica, és irregular en l'actualitat. Totes les obertures d'aquesta façana són allindades i resseguides en pedra. A la part posterior, hi ha adossada una torre semicircular.[1]

Història[modifica]

Castell de Cubelles. Fotografia de principis del segle XX de l'arxiu d'Antoni Pineda. Autor desconegut

Sembla que el primer propietari va ser Gombau de Besora qui el va fer construir. Abans de marxar cap a "Ispania" per combatre als moros, Gombau de Besora va repartir els seus béns, entre els quals hi havia el "castell de Cubelles", que va deixar a les seves filles Ermengarda i Ermessenda, tot i que el castell es trobava sota el domini superior del comte de Barcelona. El cert és que, a partir de mitjan segle XI, les notícies del castell de Cubelles sovintegen a la documentació.

Consta que Gombau de Besora ostentava l'any 1042 la fortalesa, sota el domini superior del comte de Barcelona. El 1056, el lloc estava infeudat a la comtessa Ermessenda, muller del vescomte Ramon Folc I de Cardona. Aquesta l'havia heretat del seu pare, l'esmentat Gombau de Besora. Després d'ella, la propietat va passar a la seva filla, nomenada igualment, Ermessenda, casada amb Deodat Amat de Claramunt. El castell va passar per tant, a formar part del feu dels vescomtes de Cardona. El 1072, al costat de la fortalesa s'havien aixecat unes primeres cases que haurien de constituir el germen de la població de Cubelles. El domini directe del castell es trobava a mans de la corona quan el 12 de novembre de l'any 1076 es va fer pública l'acta del judici sacramental referent al testament emès pel comte Ramon Berenguer I. Entre les possessions donades als seus fills Ramon Berenguer i Berenguer Ramon, s'hi trobava el castell de Cubelles. Anys més tard, el 1119, Ramon Berenguer III va fer ús de la seva autoritat per desposseir al vescomte de Cardona, Bernat Amat, dels castells de Tamarit i Cubelles, en considerar que n'havia abandonat la seva guarda i custòdia. En el seu lloc els va infeudar als seus fidels Fortuny i la seva muller, Beatriu, pares adoptius del deposat vescomte. Malgrat això, el castell va seguir dins l'òrbita de la família vescomtal de Cardona que, finalment, el 26 de gener de 1229, i després de nombroses disputes, va signar una concòrdia davant el rei Jaume I, per la que feia cessió de l'esmentat castell de Cubelles, a més del de Tamarit, Montoliu, Codony, i la quadra de Vespella, a Guillem de Claramunt. Només un any més tard, aquest noble moriria, i les propietats recentment adquirides van ser repartides entre el seu fill Ponç de Cervera, i la seva germana Guilleuma. Va correspondre al fill hereu la possessió de Cubelles. Si bé un segle abans, encara la casa comtal havia deixat constància de la seva autoritat sobre la fortificació tot destituint el seu possessor, sembla que a partir d'aquell moment els seus titulars van actuar amb plena potestat sobre el lloc. D'aquesta manera, Ponç de Cervera, el 30 de desembre del 1250, va poder vendre la propietat al mateix sobirà, el que evidencia que, fins aquell moment, n'havia ostentat la titularitat absoluta, tot i que reconeixia que es trobava sota el feu reial.

Era el 12 de juny de 1288, quan el rei Alfons va vendre el castell a Gispert de Castellet, per la quantitat de 30.000 sous. La venda va originar un litigi atès que els habitants de Cubelles no van acceptar la seva alienació de la corona, però van haver de ser un cop més ells mateixos, qui lliuressin al rei aquesta mateixa quantitat per tal que el monarca pogués tornar a adquirir la propietat de Bernat de Castellet, hereu de l'esmentat Gispert. El retorn a la corona es va produir d'aquesta manera el 13 d'agost de 1318, i pocs dies més tard, el rei Jaume el Just deixava la guarda de la fortalesa en mans de Pere i Jaume de Montoliu.

Tot i que els senyors del castell seguien exercint la plena autoritat sobre el lloc, Cubelles anava consolidant els seus drets municipals amb el vistiplau reial. En aquest sentit, revesteix una especial importància el document estès pel rei Alfons el 18 de febrer de 1335. La carta es pot considerar com el fonament de la municipalitat del terme de Cubelles, ja que el rei, a petició dels habitants de la vila, va concedir la facultat que aquests poguessin escollir quatre regidors i deu consellers amb la missió de governar la vila. A partir de mitjan SXV, es van anar produint canvis en la tinença del lloc, com a conseqüència de la situació política del moment. Així l'any 1459,apareix esmentat, per primera vegada, el nom del ciutadà de Barcelona, Joan Boscà, en relació al castell.

El 30 d'octubre d'aquell any, el rei Joan el Sense Fe (1458-1474) mitjançant una reial ordre donada de l'Aljafería de Saragossa, va posar sota la seva especial protecció el castell de Cubelles, amb la seva barbacana que es trobava derruïda. La propietat va ser entregada al seu fidel Joan Boscà juntament amb tots els edificis, cases, feus, terres i possessions, deveses, colomars, molins i altres béns i objectes que pertanyien i que es trobaven en aquell castell o dins el seu terme. La família Boscà s'havia destacat pel suport donat al rei Joan II, motiu pel qual aquest li recompensava amb l'entrega del castell.

Si durant la guerra contra Joan II algunes velles fortaleses encara van ser utilitzades per algun dels dos bàndols en les seves empreses militars, a partir d'aquell moment, van perdre, definitivament, aquesta funció. El fet es va accelerar, encara més, després de la unió de la corona catalana a la castellana amb el casament de Ferran el Catòlic amb la reina de Castella, Isabel. A partir d'aquell moment el Castell de Cubelles, com va passar amb molts d'altres, apareix a la documentació com una propietat senyorial que, malgrat mantenir els seus drets territorials, va anar perdent els privilegis jurisdiccionals que no es podien mantenir al costat d'unes viles reials amb un règim municipal cada cop més ben configurat.[2]

Durant el segle XIV va mantenir els seus drets la família Castellbisbal. Després d'algunes altres alienacions, finalment en el segle XVII passa a pertànyer als Llupià, marquesos d'Alfarràs fins a l'actualitat. El 1675 es va portar a terme una gran reforma dirigida per Fra Josep de la Concepció. Va ser habitat fins al 1976 i el 1988 va ser adquirit per l'Ajuntament, el qual l'ha restaurat recentment. Actualment acull l'oficina de turisme i l'Exposició permanent del pallasso Charlie Rivel.

El casal dels Marquesos d'Alfarràs data de l'any 1675 i es va construir segurament, sobre la base de l'antic castell de Cubelles. El va fer bastir el senyor del lloc Carles Llupià i de Vilanova, segons el projecte traçat per fra Josep de la Concepció el1673.[1] Va realitzar l'obra el mestre de cases Joan Baptista Homs. Posteriorment, va passar a ser propietat del marquès d'Alfarràs.[1]

Actualment, l'edifici es troba molt malmès, principalment la part l'interior.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Castell de Cubelles». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 29 agost 2014].
  2. Castellano i Tresserra, Anna. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental,10. "Història del Castell de Cubelles. Les relacions entre els senyors i la vila".Diputació de Barcelona.1998

Bibliografia[modifica]

  • Catalunya Romànica,vol. XIX El Penedès L'Anoia. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992, p. 43. ISBN 84-7739-402-4. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell de Cubelles Modifica l'enllaç a Wikidata