Castell de l'Espluga Calba

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

Infotaula d'edifici
Castell de l'Espluga Calba
Castell Principal Espluga Calba.JPG
Dades bàsiques
Tipus castell
Començament segle XV
Característiques
Estil arquitectura gòtica
Altitud 435 m
Ubicació
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaPonent
ComarcaGarrigues
Municipil'Espluga Calba
Localització Carrer Major, 19, l'Espluga Calba

41° 29′ 42″ N, 1° 00′ 17″ E / 41.4949°N,1.00479°E / 41.4949; 1.00479
Bé d'interès cultural
Data 8 novembre 1988
Identificador RI-51-0006318
Bé cultural d'interès nacional
Modifica dades a Wikidata

El Castell de l'Espluga Calba és un edifici situat a l'Espluga Calba documentat des de 1148.[1] El seu nom prové del llatí spelunca, que fa referència a les coves excavades en la roca que es poden veure en diversos indrets de la vila. El castell va pertànyer a l'Orde dels Hospitalers durant 4 segles.[2] És un edifici declarat bé cultural d'interès nacional.

L'edifici actual data de la reforma dels hospitalers del segle XV. El pati d'armes fou reformat al segle XVIII quan hi introduïren una capella de guix. Al segle XIX es va reformar la sala capitular per transformar-la en capella per l'Encomanada de l'Espluga Calba de l'Ordre de Sant Joan, i més endavant, l'edifici fou adaptat per fer de col·legi.[3]

Història[modifica]

El lloc de l'Espluga Calba va ser una fortalesa àrab avançada, del valiat de Siurana, i la seva església de Santa Maria era una mesquita durant la dominació musulmana.[2] Ramon Berenguer IV va atorgar la carta de població de la vila el 22 de desembre de 1148, durant el setge de Tortosa, quan LLeida era encara en mans dels sarraïns.[1] Aquest fet donà impuls a la seva repoblació, i féu donació del castell i de la vila closa a cinc famílies, les del batlle Porcell de Cervera, Vives de Cruzillada, Guillem Bertran, Arnau Bosquet i Mir de Fluvià.[2]

En el segle XIII, sota domini cristià, la vila passà a la vegueria de Montblanc.[2] L'any 1251 Jaume I donà el castell a Eldiarda d'Anglesola, abadessa del monestir de Vallbona de les Monges.[2] Va pertànyer al monestir fins al 1350, quan fou venut per 115.000 sous barcelonesos a Pere de Carcassona.[4] Pere i la seva muller Constança el vengueren l'any 1368 a Jaume Conesa, conseller i protonotari reial.[4] Passà per diverses mans fins a arribar a Antoni de Maçanet, diputat de Catalunya el 1375.[2] Un descendent seu, Nicolau de Maçanet, el deixà en herència al seu nebot, Antoni de Montsuar, senyor de Torregrossa.[4][3]

L'any 1405 l'Orde de Sant Joan de Jerusalem, també coneguda com a Orde els Hospitalers o Orde de Malta, va comprar l'Espluga i el seu castell a Antoni de Montsuar i el seu germà Vicenç, per un import de 140.000 sous,[4] i tot seguit el papa Benet XIII va establir-hi la comanda de l'Espluga Calba, que comprenia els municipis de Sidamon, el Palau d'Anglesola, el Portell i Torrelavit.[2] Els hospitalaris van reedificar el castell. La comanda va perdurar fins a l'any 1797 i els hospitalers abandonaren el castell l'any 1836 a conseqüència de la desamortització de Mendizábal.[2] Des que els Hospitalers abandonaren el castell, s'hi instal·là una comunitat de monges dominicanes terciàries que hi fundaren una escola que perdurà fins al 1963.[3]

L'apotecari Joan Cendra comprà el castell. Posteriorment el castell ha estat rehabilitat i és visitable. Disposa d'una sala dedicada a l'Orde de Malta i d'un museu de la pagesia.[2]

Edifici[modifica]

El castell, casal gòtic de planta quadrangular construït o refet totalment quan els hospitalers s'instal·laren a l'Espluga, té planta baixa, pis i golfes, i és format per diversos cossos al voltant d'un pati central que servia com a pati d'armes, amb l'escala d'accés al pis.[3]

A la façana principal hi ha dos portals d'arc de mig punt adovellats a la planta baixa. Al primer pis hi ha finestres geminades per totes les façanes i a les golfes una galeria d'arcs de mig punt fetes amb llosetes de pedra sense picar. La façana del costat és coronada amb merlets.[2] Té dos portals d'entrada, un dóna accés directament a les dependències, i l'altre comunica amb la capella.[1]

A l'interior, el pati d'armes és de planta rectangular i té unes grans mènsules que possiblement aguantaven unes galeries. Actualment hi ha l'aula magna, i al pati hi ha una gran pica de pedra que s'usava per guardar oli.[2] La primera planta de la part posterior del castell es va reformar totalment quan es van instal·lar les escoles.[3]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell de l'Espluga Calba Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 1,2 Salillas.net. Castell de l'Espluga Calba (Les Garrigues). Salillas.net. 
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 La Vanguardia, suplement "Que Fem", 2 de juny de 2011, pàg. 30
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «Castell de l'Espluga Calba». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 15 setembre 2016].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 castellsmedievals.com, Castell de l'Espluga Calba

Enllaços externs[modifica]