Castell de la Ràpita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el castell de la Noguera. Si cerqueu el castell del Montsià, vegeu «Castell de la Ràpita (Montsià)».
Infotaula d'edifici
Castell de la Ràpita
Castell de la Ràpita.jpg
Castell de la Ràpita de Balaguer
Dades bàsiques
Tipus castell
Documentat 1091
Característiques
Altitud 274 msnm
Ubicació
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Província província de Lleida
Vegueria Ponent
Comarca Noguera
Municipi Vallfogona de Balaguer
Localització La Ràpita,(Noguera)

41° 47′ 15″ N, 0° 50′ 01″ E / 41.7875°N,0.833611°E / 41.7875; 0.833611
Bé cultural d'interès nacional
Declaració 22/04/1949
Identificador BCIN: 1711-MH (IPAC: 1916)
BIC: RI-51-0006532
Activitat
Modifica dades a Wikidata

Castell de la Ràpita és una edificació d'origen àrab situat al poble de La Ràpita, municipi de Vallfogona de Balaguer (Noguera).

Història[modifica | modifica el codi]

El topònim indica l'origen islàmic i el tipus d'assentament que s'hi va desenvolupar: una «ràbita», fortalesa militar amb funció de guaita que va evolucionar a un lloc de retir, una mena de monestir musulmà on es desenvolupava una vida austera dedicada a l'oració. La primera notícia escrita és de l'any 1090, al moment de la seva conquesta per part del comte d'Urgell Ermengol IV i la seva esposa Adelaida els quals atorgaren dues almúnies a la Ràpita assenyalant-ne les afrontacions. L'any següent els comtes cediren al monestir de Santa Maria de Ripoll «Rapitan que est ante Balaguer». L'any 1105, mentre assetjaven Balaguer, el comte regent Pedro Ansúrez i Guerau Ponç II de Cabrera signaren un conveni amb Ramon Berenguer III de Barcelona i, a canvi d'ajut, l'hi donaven la meitat del castell de la Suda de Balaguer i «ipsum castellum de Nummur vel de Rabita»... que es creu que s'ha d'identificar amb el castell de la Ràpita.

El 1375, Berenguer d'Erill, bisbe d'Urgell, donà la col·lació de la Ràpita a Arnau Seguí. El 1381 i el 1414, respectivament, el lloc era de la madona d'en Cervera i de Joan de Cervera. Segons el fogatjament de 1381, el castell pertanyia a la família Cervera. El 1414 Jaume II d'Urgell, darrer comte d'Urgell establí el seu centre d'activitats al castell de La Ràpita. Més tard, Ferran d'Antequera, cedí el lloc als Vega, qui entroncaria posteriorment amb els Copons, Oluja, Sentmenat i Casanova.

Castell de la Ràpita. L'aparell de grans carreus del basament pertany, segurament a una torre andalusina. (maig 2015)

El 1532, Llúcia i Jerònima d'Àger, filles de Tristany d'Àger, senyor de la Ràpita, vengueren el castell a la ciutat de Balaguer per 50.000 sous barcelonesos. Sembla que fou destruït i convertit en mas arran de la guerra de Successió. En l'actualitat el castell, que està habitat, pertany als Duc de Maqueda, que han restaurat el castell (1963-1965)i també la seva capella, antiga parròquia, de Santa Margarida.[1]

Arquitectura[modifica | modifica el codi]

La Ràpita és un edifici amb dos torres de planta rectangular de 10,60 m X 5,50 m, construïda a base de carreus de pedra sorrenca. De la construcció islàmica sols resta una torre que constitueix l'ala nord de l'edifici, situada a la dreta de la porta d'entrada. Del parament original es conserven onze filades a la cara nord i al tram visible de la cara oest que representen uns 7,6 m. En la cara est hi ha set filades, que representen uns 5,80 m. Gràcies al treball de camp arqueològic de Ll. Díez Coronel, se sap que la torre està assentada directament sobre la terrassa natural de graves quaternàries, no té fonamentació, i és completament massissa, a base de carreus disposats de manera idèntica que a l'exterior. Tots els carreus estan col·locats en sec fins a una alçada de 4,70 m on el mur té un gruix d'1,20 m. Les juntes de guix que avui es veuen són fruit d'una restauració dels anys seixanta. Malgrat l'erosió, encara es pot veure que la majoria d'ells tenien un encoixinat no gaire marcat. Del parament actualment visible, destaquen una majoria de carreus ben escairats, disposats a través i d'uns 30 i 60 cm d'ample per 70 cm d'alt, alternant-se amb alguns de mides més grans com el que arriba a 3,85 m.

La torre disposava d'una sabata lleugerament esglaonada formada per tres filades amb una alçada màxima d'1,90 m que era present en les quatre cares de la torre malgrat que avui sols es conserva intacta a la cara nord i el tram visible de l'oest.

Pel que fa a la datació i tenint en compte els paral·lels constructius propers (per exemple, les muralles de Balaguer i Osca), se situa en època islàmica, a la segona meitat del segle IX. [1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Alòs i Trepat, Carme; Giralt i Balagueró, Josep. «Castell de la Ràpita». A: La Noguera. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1994, p. 441-442 (Catalunya Romànica, XVII). ISBN 84-7739-811-9. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell de la Ràpita Modifica l'enllaç a Wikidata