Vés al contingut

Castell de la Roca del Vallès

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Castell de la Roca del Vallès
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusCastell Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura gòtica Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativala Roca del Vallès (Vallès Oriental) Modifica el valor a Wikidata
LlocTuró del Castell Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 35′ 29″ N, 2° 19′ 41″ E / 41.591419°N,2.328037°E / 41.591419; 2.328037
Bé cultural d'interès nacional
Tipusmonument històric
Codi BCIN1376-MH Modifica el valor a Wikidata
Codi BICRI-51-0005616 Modifica el valor a Wikidata
Id. IPAC1548 Modifica el valor a Wikidata

El castell de la Roca del Vallès és un edifici del municipi homònim (Vallès Oriental), declarat bé cultural d'interès nacional.[1] Es troba al cim d'un turó des d'on domina la vall del riu Mogent i el pas de la Via Augusta, que travessava el Vallès.

Història

[modifica]

Les primeres referències documentals sobre la Roca són del 932, quan es va consagrar l'església de Sant Sadurní de la Roca.[2] Cap al 1023, el castlà era Arnau Mir de Tost, que abusà del seu poder, segons un queixa de Ramon Berenguer I. Posteriorment, el comte el donà a Guillem de Muntanyola o de Vacarisses, succeït pels seus fills Renard i Bernard Guillem, ardiaca, que el 1084 el tenien per meitat i en disposaven mig any cadascun, com a feudataris de Berenguer Ramon de Montcada.[2]

Al segle xii, la propietat passà al llinatge dels Bell-lloc mitjançant el casament de Sança, senyora de la Roca, amb Guillem de Bell-lloc. El seu fill homònim va fer testament el 1172 i deixà el castell al seu fill, en cas que fous un mascle, i en cas contrari, al seu germà Bernat. El 1261, la senyora del castell era la seva filla Guilleuma de Bell-lloc, que el cedí al seu espòs Guillem de Montclús amb la condició que el vengués i destinés els guanys a sufragis per la seva ànima, les ànimes dels pares i la d'ell mateix.[2] Uns anys més tard, el senyor del castell era Berenguer de Sant Lleïr, que el 1276 establí com a hereu el seu germà Bertran.[2]

Ruïnes del castell de la Roca del Vallès (1898)

El 1283, el senyor n'era Ramon de Cabrera, que tingué diversos litigis amb els seus vassalls a causa dels tributs, i el 1287 el vengué al notari reial Pere Marquès.[2] El 1336, el seu descendent Francesc Marquès va retre homenatge al rei Pere III, però el 1343 li comprà la jurisdicció omnímoda, i el 1357 el mer i mixt imperi i les jurisdiccions alta, baixa i criminal.[2] Segons els fogatges de 1365-1370, s'hi comptaven 205 focs. El 1374, els vassalls aconseguiren incorporar-se de nou a la corona, però el 1382, el rei tornà a vendre la jurisdicció a Francesc Marquès que, com que no li pagà els censos que li devia, el 1392 la perdé a favor de Pere Rovira.[2] El seu fill Pere Arnau Marquès, la recuperà de nou, però el 1405 la vengué a Ramon de Torrelles i de Blanes, que va retre homenatge al rei Martí l'Humà.[2]

Va ser succeït pel seu fill Martí Benet de Torrelles i de Fenollar (†1463), que lluità a favor de la Generalitat durant la Guerra Civil catalana.[3][4] El 1467, el seu fill Martí Joan de Torrelles i de Sentmenat (†1497)[5] fou nomenat baró de la Roca pel príncep de Girona Joan d'Anjou, en nom del seu pare, el rei Renat.[6] Fou succeït pel seu fill Martí de Joan de Torrelles i de Bell-lloc,[7] i aquest pel seu fill Jeroni Restitut de Torrelles i Hospital (†1550).[8] El seu fill Àngel Ramon de Torrells i de Llordat (†1464)[9] es carregà de deutes i els creditors li prengueren la jurisdicció civil i la hi vengueren als habitants de la localitat.[10][11]

El seu fill Pere Antoni de Torrelles i de Torrelles[12] morí sense descendència i fou succeït pel seu cosí Ramon Martí Joan de Torrelles i de Palou.[13][11] El 1587, la seva filla Elionor de Torrelles i de Gualbes-Santcliment[14] es va casar amb Joan Baptista de Sentmenat i d'Alentorn,[15] i l'hereu fou Ramon de Torrelles-Sentmenat,[16][11] succeït pel seu germà Francesc (1597-1621),[17] i aquest pel seu germà Miquel.[18][11] El succeí el seu nebot Pere de Sentmenat-Torrelles i de Perapertusa (1633-1717),[19] al que el 1714 li foren confiscats els bens, i el castell passà a mans la comunitat de preveres de Santa Maria del Mar.[11][2]

A partir del 1862, el castell tingué diversos propietaris: Jaume Miquel i Ferrer, Magí Porta i Rubió, Joaquim Alomar i Font, Francesc Rivière i Chavanay i Antoni Rivière i Manén,[11][2] que el 1952 el va fer restaurar.[20]

Arquitectura

[modifica]

El castell, que s'adapta al relleu del cim del turó, té una planta trapezoidal. Al costat occidental sembla que hi havia l'entrada principal i una massissa torre mestra, de planta rectangular, formant un talús molt inclinat, amb un pis més d'alçada. A la part de llevant hi ha una bestorre de planta triangular o relente i a l'angle nord-est una bestorre semicircular, que a causa de la seva forma troncocònica i del seu aparell constructiu, format per pedres sense treballar i maons, ha de ser com a mínim del segle xiii.[1][2]

No es conservava el mur de la banda de migdia, reconstruït durant la restauració. En aquesta zona es troba el nucli residencial, amb una gran estança amb finestres coronelles, i el seu mur està coronat per merlets.[2][1] Les sales estan decorades per grans finestrals on hi ha esculpit l'escut d'armes dels Torrelles esculpit.[1]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Castell de la Roca». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  2. ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 Bolòs i Masclans, Jordi; Piquer i Ferrer, Esperança. «Castell de la Roca del Vallès». Catalunya Romànica.
  3. ↑ «Martí Benet de TORRELLES». geneanet. Martín Rodríguez.
  4. ↑ «Torrelles i de Fenollar, Martí Benet de». Dades dels Països Catalans.
  5. ↑ «Martí Joan (I) de TORRELLES». geneanet. Martín Rodríguez.
  6. ↑ «Castell de la Roca del Vallès». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  7. ↑ «Martí Joan (II) de TORRELLES y de BELL-LLOC». geneanet. Martín Rodríguez.
  8. ↑ «Jeronim Restitut de TORRELLES y HOSPITAL». geneanet. Martín Rodríguez.
  9. ↑ «Angel Ramón de TORRELLES y de LLORDAT». geneanet. Martín Rodríguez.
  10. ↑ «Castell de la Roca del Vallès». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 11,5 Campoy, Alomar i Jurado, 2006, p. 129.
  12. ↑ «Pere Antoni de TORRELLES y de TORRELLES». geneanet. Martín Rodríguez.
  13. ↑ «Ramón de TORRELLES». geneanet. Martín Rodríguez.
  14. ↑ «Leonor de TORRELLES y de SANT CLIMENT». geneanet. Martín Rodríguez.
  15. ↑ «Joan Baptista de SENTMENAT y de ALENTORN». geneanet. Martín Rodríguez.
  16. ↑ «Ramon de TORRELLES». geneanet. Martín Rodríguez.
  17. ↑ «Francesc de TORRELLES». geneanet. Martín Rodríguez.
  18. ↑ «Miquel de TORRELLES». geneanet. Martín Rodríguez.
  19. ↑ «Pedro de SENTMENAT y de PERAPERTUSA». geneanet. Martín Rodríguez.
  20. ↑ «Antoni Rivière i Manén». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.

Vegeu també

[modifica]

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell de la Roca del Vallès
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Castell_de_la_Roca_del_Vallès&oldid=36671673»