Castell de la Solana

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Castell de la Solana
Castell d'Aixa o de la Solana.JPG
Restes del castell
Dades bàsiques
Tipus castell
Forma part de Patrimoni Cultural de la província d'Alacant
Característiques
Estat d'ús ruïnes
Altitud 606 msnm
Ubicació
Comarca Marina Alta
Municipi Xaló
Localització Beniquasi

38° 45′ 52″ N, 0° 00′ 04″ O / 38.764511111111°N,0.0011°O / 38.764511111111; -0.0011
Bé d'interès cultural
Modifica dades a Wikidata

El Castell de la Solana, a la Marina Alta rep el seu nom de la Costera de la Solana, que és la serra on està situat. El castell s'alça sobre el cim més elevat d'aquesta serra: el de Beniquasi, que fa una alçada de 606 m sobre el nivell del mar. També és conegut amb la denominació històrica de Castell d'Aixa. El seu terme castral comprenia els municipis d'Alcalalí, Xaló i Llíber. D'aquesta fortalesa, en resta com a únic vestigi el basament d'una torre rectangular de 12 x 4,50 m. Està catalogat com a Bé d'Interés Cultural número 03.30.006-008 en la tipologia d'edificis militars, castells.[1][2][3]

Evolució històrica[modifica | modifica el codi]

Època antiga[modifica | modifica el codi]

A finals del segle XIX, a l'alt de Beniquasi, uns veïns de Xaló van trobar restes de ceràmica que fan pensar en la possibilitat que hi haguera existit un assentament ibèric en aquest indret. Els ibers solien instal·lar-se en llocs elevats que els permetessen controlar visualment els accessos als seus poblats. En aquest sentit, l'alt de Beniquasi ofereix unes condicions ideals: des d'allà estant es poden contemplar, a més d'Alcalalí, Xaló i Llíber, les poblacions de la Llosa de Camatxo, Benissa, Gata de Gorgos i la línia costanera que va des del Castell de Cullera fins a Altea. És de suposar que, acabades les lluites entre romans i ibers, aquests s'establirien definitivament al pla, on la terra fou dividida en parcel·les dites "quintae" o "pagi" (una d'elles fou el "Pagus Salonii", origen de Xaló).

Època àrab[modifica | modifica el codi]

La importància estratègica d'aquest indret també la van saber valorar els musulmans, a qui devem la construcció del castell i el topònim amb què és conegut: Aixa. Van escollir aquest nom en memòria d'Aixa, l'esposa del profeta Mahoma, que era venerada per dos virtuts que va posseir en vida: la saviesa i el coratge. Abans de ser incorporat als dominis de Jaume I, el castell d'Aixa va pertànyer al valí Hudäyl Al-Sähuir fins a l'any 1230, en què va morir i el castell el va heretar el seu fill, Habu Abdala Ibn Hudäyl, dit també "Al-Azraq".

Època moderna[modifica | modifica el codi]

L'any 1561 el rei Felip II va encomanar a l'enginyer italià Giovanni Battista Antonelli la inspecció de tots els castells de La Marina, i a l'informe que va elaborar no hi cap referència a aquest castell. La manca de menció podria respondre a un oblit, però és més raonable pensar que l'enginyer no el va incloure perquè aleshores ja era una ruïna.

Alqueries i rahals d'Aixa a l'època medieval[modifica | modifica el codi]

Muntanya on està el castell d'Aixa.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Dirección General de Patrimonio Cultural». eduwp.edu.gva.es. [Consulta: 27 desembre 2016].
  2. «Castillo de Aixa - CastillosNet». www.castillosnet.org. [Consulta: 27 desembre 2016].
  3. «Castillo Aixa (Alcalalí) - Turismo en La Marina - Costa Blanca - Alicante». laguiadelturista.es. [Consulta: 27 desembre 2016].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell de la Solana Modifica l'enllaç a Wikidata