Castell de la Trinitat
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Castell  | |||
| Arquitecte | Luis Pizaño | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Roses (Alt Empordà) | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Codi BCIN | 1314-MH | |||
| Codi BIC | RI-51-0006055 | |||
| Id. IPAC | 1482 | |||
El castell de la Trinitat corona la punta que tanca la badia interior del Golf de Roses. Situat a la punta de la Poncella, sobre el far, a uns 60 metres sobre el nivell del mar. El topònim prové d'una ermita bastida l'any 1508, que fou destruïda, juntament amb una torre de defensa que s'alçava a la zona, quan es construí el castell.
L’emperador Carles I va manar construir-lo amb anterioritat a la construcció de la Ciutadella de Roses. Les obres s’iniciaren el 2 de gener de 1544 i s’acabaren a mitjans 1551. L'autor del projecte fou l'enginyer castellà Luís de Pizaño.
Descripció
És un castell de reduïda extensió i la seva planta és molt irregular, té la forma d’una estrella de cinc puntes desiguals, amb les arestes molt angulades i un apèndix que en cobria la porta principal.
Era una construcció pensada per albergar una guarnició d’uns 350 homes. Disposava de dues cisternes i magatzems de reserves que podien contenir el que calgués per llargs períodes de temps.
La construcció era de murs robustos, tenien uns 5 metres de gruix i al parapet 2 metres; la seva alçada era d’uns 18 a 20 metres. A la part més alta del castell hi havia un espai trapezoïdal anomenat cavaller, capaç de contenir unes sis peces d’artilleria de calibre gros. A d’interior hi havia voltes a prova de bombes, destinades a l’allotjament de l’estat major. Al peu d’aquest cavaller hi havia un front de fortificació molt petit amb els seu revellí al davant. La part del nord la cobria una de les cases del baluard de Sant Francesc de Paula, i el flanc, que figurava una terrassa amb un gran espai intermedi, era ocupat per dos edificis: un per a provisió de pólvora i un altre (de tres pisos) que servia d’allotjament i per emmagatzemar-hi queviures.
Hi havia un altre baluard, anomenat de Santa Tecla, al qual seguia un mur de contenció que cobria la banda de migdia de l’esmentat cavaller. Davant d’aquest baluard, més baix que aquest hi havia una contraguàrdia amb un magatzem i al mateix nivell que aquesta es trobava un petit baluard anomenat de Santa Bàrbara.
En conjunt, el fort era dividit en tres pisos de plataformes, descobertes cap al mar, cobertes de les altures del Puig Rom, que el dominaven, per un mur molt gruixut que servia d’espigó a la més elevada; les altres, per la disposició en amfiteatre s’anaven cobrint cada una per la immediata superior. Aquestes plataformes, orientades cap al mar, servien d’assentament per als canons; eren, doncs, veritables bateries de costa. Els fossats eren oberts en la roca viva i la porta de la banda de muntanya era coberta per una rendent de maçoneria, tres rastells i un cos de guàrdia.
Aquests darrers anys el conjunt ha estat objecte d'una reconstrucció total que ha destruït bona part dels valors històrics i documentals del monument. L'actuació s'ha fet amb la connivència del consistori rosinc (durant les alcaldies del Sr. Carles Paramo i la Sra. Magda Casamitjana) i seguint un projecte de l'arquitecte olotí Miquel Capdevila i Bassols. Concretament, s'ha procedit a extreure tot l'enderroc, que ha estat llençat a un abocador (contravenint la Llei del patrimoni històric espanyol, que exigeix la seva utilització) i s'ha bastit un edifici de nova planta, atès que no s'ha respectat ni tan sols la seva fesomia original (només s'han refet dues de les tres plataformes originals i no s'ha recuperat la seva compartimentació interior). Alhora, la tria de materials utilitzats, majoritàriament ciment armat, casen poc amb les restes conservades, de forma que li donen una estètica més pròpia d'un búnquer que no pas d'un castell renaixentista.
Bibliografia
- C. Díaz, H. Palou i A. M. Puig, La Ciutadella de Roses, Quaderns de la revista de Girona, 2004.
- Pujol i Hamelink, Marcel, La vila de Roses (segles XIV i XVI), Roses: Ajuntament de Roses, 1997.
- De la Fuente, Pablo, Les fortificacions reials del golf de Roses a l'època moderna, Roses: Ajuntament de Roses, 1998.
- Buscató, Lluís, Per què es restaura un monument: La trinitat. http://www.rosesdigital.com/noticies/?ia=ca&idn=1304&dn=er
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell de la Trinitat |