Castell de les Pallargues

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

Infotaula d'edifici
Castell de les Pallargues
Castell de les Pallargues (Els Plans de Sió) - 1.jpg
Dades
Tipus castell
Part de Les Pallargues
Data de creació o fundació segle XI
Característica
Estil arquitectònic Arquitectura romànica i arquitectura gòtica
Altitud 414 m
Ubicació
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaPonent
ComarcaSegarra
Municipiels Plans de Sió
Localització Carrer Prat de la Riba, 5, les Pallargues
41° 45′ 45″ N, 1° 11′ 51″ E / 41.762528°N,1.197458°E / 41.762528; 1.197458Coord.: 41° 45′ 45″ N, 1° 11′ 51″ E / 41.762528°N,1.197458°E / 41.762528; 1.197458
Bé d'interès cultural
Data 8 novembre 1988
Identificador RI-51-0006433
Bé cultural d'interès nacional
Identificador 1258-MH
IPAC 1407
Modifica dades a Wikidata

El castell de les Pallargues, al terme municipal dels Plans de Sió, a la comarca de la Segarra, fou una fortalesa medieval, documentada des del segle XI com a Castellum Espalargi (mot equivalent a "pallers"). Actualment és un casal o palau quan, al segle XVI, el senyor de les Pallargues, Onofre d'Argençola, decidí reformar el castell. És un monument històric declarat bé cultural d'interès nacional.

Arquitectura[modifica]

El castell s'aixeca en el punt més alt del nucli de les Pallargues i està orientat al sud. Pertany a la tipologia dels castells-palau, amb una planta irregular, formada per tres cossos de mida diferent, fruit d'ampliacions successives. Té un cos central de planta quadrada, i dos cossos laterals rectangulars de menors dimensions. Està format per planta baixa, on es troben les dependències destinades als serveis, com ara les quadres, el celler o la presó, i dues plantes superiors amb els murs realitzats amb carreus regulars. A la façana principal, de gran llargada, destaca l'arc gòtic de 13 metres d'alt per 7,5 metres d'ample, en l'eix del qual es troba la finestra de la sala noble i la porta d'entrada, amb un arc de mig punt i grans dovelles, que queda enfonsada respecte al pla de la façana, avui només visible en part, a causa de l'afegit posterior del balcó i l'arc de mig punt sobreposat, igual que el contrafort que queda situat a la seva dreta. Les grans finestres, algunes d'elles amb reixes de ferro forjat, estan ordenades regularment al llarg de tota la façana, tot i que amb l'aparició dels balcons, la façana va canviar la seva imatge. S'aprofità el gran arc i es van rebaixar les finestres per convertir-les en balcons amb baranes de ferro forjat, i també es va construir una curiosa torreta en una de les balconades. Durant la guerra civil es va haver de refer la coberta i es va rebaixar en part aprofitant les pedres per a fer la tanca del corral.[1]

Vista lateral

Altres elements destacables són: la Capella dedicada a Sant Miquel, l'escala de cargol que comunica amb les antigues presons subterrànies i el pou de gel. Aquest castell està inclòs en la Ruta dels Castells de la Segarra i es pot visitar.

Història[modifica]

La primera referència d'aquesta fortalesa es remunta al 1040 amb motiu de la segona consagració de la Seu d’Urgell en què es fa esment de la possessió, per part de l'església del castell de Guissona, del «castellum Espalargi» esmentat abans, que formava part del seu territori. Diversos documents del s. XI esmenten el castell de les Pallargues. L'any 1061 Bernat bisbe d'Urgell, donà a la canònica de Solsona i als seus canonges els alous que tenia al terme del castell de les Pallargues.

El 1315 era senyor de les Pallargues Berenguer de Rajadell. Segons els fogatjaments de la segona meitat del segle XIV, era senyor de les Pallargues Joan de Concabella. El 1590 el terme havia passat als Argençola que conservaren el domini sobre el terme fins a l'abolició dels senyorius al s. XIX. .[2]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell de les Pallargues Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Castell de les Pallargues». Pat.mapa. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 22 gener 2013].
  2. Catalunya Romànica Vol. XXIV. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1997, p. 313. 

Enllaços externs[modifica]