Castellar de la Muntanya

Castellar de la Muntanya
	Santa Maria de Castellar de la Muntanya
Tipus	entitat singular de població i ens local històric de Catalunya
Lloc
	42° 14′ 15″ N, 2° 30′ 04″ E / 42.23749°N,2.50098°E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Girona
Comarca	Garrotxa
Municipi	la Vall de Bianya
Població humana
Població	13 (2025)
Geografia
Altitud	650 m
Codi INE	17208000300
Codi IDESCAT	1720820003800

Castellar de la Muntanya és un poble pertanyent al municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa), que l'any 2024 tenia 12 habitants. El seu terme és creuat pel la ribera de Carrera.^[1]

Hstòria

Aquest poble havia estat un ens local independent fins a la primera part del Segle XIX, pertanyent a l'Edat Mitjana primer al Comtat de Besalú, i després a la Vegueria de Besalú fins al Decret de Nova Planta. Posteriorment va formar part del Corregiment de Girona fins a la formació de municipis constitucionals. Per la política de fusió de municipis, va ser incorporat al terme de Capsec (actualment Vall de Bianya) el 1846, juntament amb d'altres pobles dels voltants.^[2]

Un fet rellevant va passar el juliol de 1809, quan el general francès Saint-Cyr va interceptar un convoi i forces espanyoles que pretenien ajudar Girona, assetjada per l'exèrcit francès.^[2]

Església de Santa Maria de Castellar de la Muntanya

L'església de Santa Maria és de nau rectangular i a la capçalera hi ha un absis semicircular. El campanar és de torre, i la porta d'entrada, adovellada. L'església també té una pica baptismal d'immersió. L'edifici és del segle xii, malgrat que es tenen referències de l'església des de l'any 1079. Estava subjecta al monestir de Sant Joan les Fonts, que fou donat, junt amb les esglésies que depenien d'aquest, al de Sant Víctor de Marsella.

Aquesta església és parroquial. La de Sant Martí de Toralles, malgrat estar ubicada en un terme difernt (actualment de Montagut i Oix), n'era sufragània.

Edificis singulars

A Castellar de la Muntanya hi destaca la masia d'El Prat, restaurada per diferents arquitectes rellevants. També hi destaca la Rectoria de l'església parroquial, feta a finals del Segle XVIII amb pedra menuda del país. A dalt del petit turó al nord de l'església, hi ha també les restes d'una Casa Forta.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castellar de la Muntanya

Pàgina web de la Rectoria de Santa Maria de Castellar de la Muntanya

Referències

↑ Botet i Sisó, Joaquim. Geografia General de Catalunya. Província de Gerona. (en català), 1915-1918.
1 2 Burgueño, Jesús; Gras, M. Mercè. Atles de la Catalunya Senyorial. Els ens locals en el canvi de règim (1800-1960) (en català). Barcelona: ICGC, 2014. ISBN 978-84-393-9138-8.

[1] Botet i Sisó, Joaquim. Geografia General de Catalunya. Província de Gerona. (en català), 1915-1918.

[:0-2] 1 2 Burgueño, Jesús; Gras, M. Mercè. Atles de la Catalunya Senyorial. Els ens locals en el canvi de règim (1800-1960) (en català). Barcelona: ICGC, 2014. ISBN 978-84-393-9138-8.

[1]

[2]