Castellet de Banyoles

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Castellet de Banyoles
El Castellet de Banyoles (Tivissa) (8).jpg
Dades bàsiques
Tipus castell
Construït Medieval
Ubicació
Estat Espanya
Comunitat autònoma Catalunya
Vegueria Terres de l'Ebre
Comarca Ribera d'Ebre
Municipi Tivissa
Localització A 6 km al nord-oest del nucli de Tivissa. Tivissa (Ribera d'Ebre)

41° 03′ 43″ N, 0° 39′ 56″ E / 41.061926°N,0.665456°E / 41.061926; 0.665456
Bé cultural d'interès nacional
Identificador BCIN: 1443-MH-ZA
BIC: RI-51-0006741
IPAC: 1636
Modifica dades a Wikidata

El castellet de Banyoles, a la població de Tivissa, a la Ribera d'Ebre, és el poblat iber més extens de la Catalunya meridional[1] de les que en destaca una fortificació, que és una obra declarada bé cultural d'interès nacional.[2]

Fortificació[modifica | modifica el codi]

Les ruïnes de la fortificació estan situades dins un poblat ibèric excavat modernament. La construcció es troba en un lloc encimbellat, dominant la vall del riu Ebre. Es conserva un pany de paret de certa alçada, si bé la major part no arriba al metre d'alçada. És feta amb un encofrat de tàpia sobre una base de pedres irregulars disposades en filades. Queda envoltat per un fossat excavat a la roca, on hi ha forats que formen petits refugis.[2] L'indret de caput de Banyoles està documentat des del 1553, amb motiu d'una afrontació amb el castell de Miravet. Es trobava inclòs dins la jurisdicció del castell de Tivissa.[2]

Jaciment[modifica | modifica el codi]

Del jaciment, destaquen fortament les seves dues impressionants torres de defensa pentagonals de l'entrada, la seva estratègica situació a uns 115 metres sobre el curs del riu Ebre, els tresors que s'hi recuperaren i les seves dimensions (superfície màxima potencial propera als 42.000 m2). Dels estudis realitzats fins ara, sembla desprendre's la idea d'una ocupació perifèrica i d'un gran espai central públic.

Moltes de les peces arqueològiques més espectaculars, localitzades a l'assentament, es troben actualment al Museu d'Arqueologia de Catalunya a Barcelona. L'anomenat tresor de Tivissa fou descobert el 1927 i està format per quatre pàteres de plata daurada, diversos vasos d'argent i dos collarets. Anteriorment, el 1912, aparegueren un conjunt d'arracades, braçalets, anells i monedes i el 1925 un parell de bous de bronze.

De moment, les excavacions han fet palès només un únic nivell de destrucció corresponent a finals del segle III aC, tot i que sembla existir una certa reocupació a finals del segle II aC i durant el segle I aC. Sembla prou documentada la seva destrucció sobtada i violenta, probablement durant els darrers anys de la Segona Guerra púnica i en relació a les revoltes dels poblats indígenes esmentades per les fonts històriques.

A partir de diverses troballes realitzades entre el 1999 i el 2005, que demostren la presència d'un campament militar romà situat en un pla a uns 150 metres a l'est de l'entrada del jaciment i sobre el camí natural d'accés a l'antic poblat ibèric, s'ha començat el seu estudi i caracterització, amb importants troballes de material ceràmic i estris militars.[3]

El conjunt del jaciment ibèric del castellet de Banyoles està protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional per la seva declaració de Monument Historicoartístic i Arqueològic nacional el 1978 (Reial Decret 2.947 de 27 d'octubre i BOE del 15 de desembre).[4]

Imatges[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Gracià, Oriol «En el país dels ilercavons». Sàpiens [Barcelona], núm. 86 data = desembre 2009, p. 68-69. ISSN: 1695-2014.
  2. 2,0 2,1 2,2 «Castellet de Banyoles». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 1 setembre 2015].
  3. [1] Característiques bàsiques de les troballes fins a l'actualitat en les excavacions del campament militar romà
  4. [2] Declaració de Monument Histórico-Artístic Nacional

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Noguera, J. (2002). Ibers a l'Ebre (Primera edició). Flix: Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (Obra guanyadora del X Premi d'Assaig Artur Bladé Desumvila, 2001). ISBN 84-922946-2-0.
  • Pallarès, R. (1986). "Dos elements de filiació grega del segle IV aC a l'assentament ibèric del Castellet de Banyoles, Tivissa, Ribera d'Ebre". VI Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà, 281-290.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castellet de Banyoles Modifica l'enllaç a Wikidata