Castellnou (Alt Palància)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaCastellnou
Castellnovo (an) Modifica el valor a Wikidata
Bandera de Castellnou Escut de Castellnou
Bandera de Castellnou Escut de Castellnou
VGeneral Castellnovo.JPG
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització de Castellnou de Sogorb respecte del País Valencià.png Modifica el valor a Wikidata
 39° 51′ 44″ N, 0° 27′ 27″ O / 39.8621°N,0.4575°O / 39.8621; -0.4575Coord.: 39° 51′ 44″ N, 0° 27′ 27″ O / 39.8621°N,0.4575°O / 39.8621; -0.4575
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaCastelló
ComarquesAlt Palància Modifica el valor a Wikidata

CapitalCastellnovo Modifica el valor a Wikidata
Població
Total918 (2020) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat47,81 hab/km²
GentiliciCastellnovenc, Castellnovenca Modifica el valor a Wikidata
Predomini lingüísticCastellà
Geografia
Part deMancomunitat Intermunicipal de l'Alt Palància Modifica el valor a Wikidata
Superfície19,2 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud347 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialSogorb
Dades històriques
Dia de mercatDivendres
Festa patronalCrist de la Misericòrdia
Setmana següent al 15 d'agost
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataMaría Teresa Gonzalvo Llop Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal12413 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi de municipi INE12039 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis12039 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webcastellnovo.es… Modifica el valor a Wikidata

Castellnou (en castellà i oficialment, Castellnovo) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.

Limita amb Almedíxer, Geldo, Sogorb, Soneixa i La Vall d'Almonesir.

Geografia[modifica]

El terme, inclòs en el parc natural de la Serra d'Espadà, és muntanyós, exceptuant la zona de la ribera del Palància. Les principals altures són el Sant Roc (571 m); el cim de Malara (564 m); el Pelao (551 m) i el Sant Cristòfol (428 m); el riu Pequeño o Aurín, els barrancs de Arguillo, Valdeavellanos i Almunia i la rambla d'Almedíxer aporten les aigües juntament amb les fonts de Huérpita, Peco, Marjalet, Pelao, Piojo, Pozuelo, Tano, Butreras i Lugar.

Història[modifica]

En el cim de la Torre del Mal Paso hi ha els primers indicis de poblament datats en l'eneolític; al mateix lloc hi ha un poblat ibèric; els romans edificaren el primers castell i els moros el reedificaren al fundar la població, a la qual donaren el nom de Castellnovo. En 1228 Jaume I (1208-1276) va conquistar el lloc juntament amb Sogorb, i el va donar en senyoriu a Bernat d'Entença. A finals del segle XIII la vila fon alienada a Guillem d'Esplugues; Roderic i Beatriu Llançol de Romaní, de la família Borja, crearen la baronia sobre el lloc, que estava poblat per cristians i moriscs. L'any 1610, després de l'expulsió dels moriscs, fon donat a repoblar a Beatriu de Borja, qui ho va fer amb cristians vinguts d'Aragó, Navarra i Catalunya. En el segle xvii, per extinció de via dinàstica es convertix en marquesat, i és Alfons Folc de Cardona qui va rebre, en 1634, el títol de primer marqués de Castellnovo. En 1786 pertanyia al duc de Montellano; l'historiador Bernardo Mundina assenyala que en 1836 «hi hagué en esta població una batalla molt sagnant entre lliberals i carlins».

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2007 2012
1.240 1.266 1.126 1.215 1.290 1.275 1.239 1.296 1.098 1.090 1.020 1.029 1.052 1.050

Economia[modifica]

Tradicionalment, l'economia de Castellnou s'ha basat en l'agricultura, el comerç i la xicoteta empresa. A causa de la proximitat al riu, és molt important el regadiu, a on es cultiven taronges, caquis, nispros i cireres. En el secà predominen les ametles, olives i garrofes.

Política i govern[modifica]

Composició de la Corporació Municipal[modifica]

El Ple de l'Ajuntament està format per 7 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 3 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 3 del Partit Popular (PP) i 1 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs).

Escut de Castellnou.svg
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Castellnou

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg Carmen Gil Sánchez 324 45,96% 3 (Red Arrow Down.svg-1)
Partit Popular Logo PP 2019.png Alejandro Selma Montagut 280 39,72% 3 (OOjs UI-like equal progressive.svg)
Ciutadans - Partit de la Ciutadania Logo oficial Ciudadanos.svg Ramón Vicente Herrero García 92 13,05% 1 (Green Arrow Up.svg+1)
Vots en blanc Transparent.gif 9 1,28%
Total vots vàlids i regidors 705 100 % 7
Vots nuls 15 2,08%
Participació (vots vàlids més nuls) 720 89,89%**
Abstenció 81* 10,11%**
Total cens electoral 801* 100 %**
Alcaldessa: Carmen Gil Sánchez (PSPV) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (4 vots: 3 de PSPV i 1 de Cs[1])
Fonts: JEC,[2] JEZ Sogorb,[3] M. Interior,[4] Periòdic Ara.[5]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldia[modifica]

Des de 2015 l'alcaldessa de Castellnou és Carmen Gil Sánchez, del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE).

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Francisco Llop Villalonga UCD 19/04/1979 --
1983–1987 Benjamín Piquer Sanchis AP-PDP-UL-UV 28/05/1983 --
1987–1991 Francisco Llop Villalonga AP 30/06/1987 --
1991–1995 Manuel Lorenzo Gil Morro PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995–1999 Manuel Lorenzo Gil Morro PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999–2003 Manuel Fernando López Gil PSPV-PSOE 03/07/1999 --
2003–2007 Manuel Fernando López Gil PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007–2011 Jorge Picó Sánchez PSPV-PSOE 16/06/2007 --
2011–2015 Teresa Gonzalvo Llop PP 11/06/2011 --
2015–2019 Carmen Gil Sánchez PSPV-PSOE 13/06/2015 --
Des de 2019 Carmen Gil Sánchez PSPV-PSOE 15/06/2019 --
Fonts: Generalitat Valenciana[6]

Monuments[modifica]

Monuments religiosos[modifica]

  • Calvari.

Està compost per catorze estacions, denominades creus, i una creu de ferro en el centre de la part més alta, a més de diversos ciprers que donen esplendor al paisatge. Se situa a la pujada de la muntanya de Sant Cristòfol.

  • Ermita de Sant Antoni de Pàdua. Del segle xviii.

A la muntanya de Sant Cristòfol, un petit edifici de maçoneria amb arrebossat que alberga una imatge del sant del segle xviii. És tradició pujar-hi tots els dimarts de l'any i almorzar el Dilluns de Pasqua.

  • Ermita de Sant Cristòfol. Del segle xv.

Situada en el tossal del mateix nom, a una altitud de 428 metres. És una sòlida construcció amb arcs fajons i sostre de fusta. Hi ha un mirador excepcional des d'on pot ser apreciada la bellesa de tota la comarca.

  • Església dels Sants Reis. Dels segles xvii i xviii.

Vegeu l'article principal Església dels Sants Reis

És un temple d'estil renaixentista amb planta de creu llatina, mig claustre i dues esveltes cúpules aparellades amb la torre i el castell. Està decorada amb pintures murals del segle xvii. Està situada en la Plaça de l'Om, anomenada així per l'Om de grans dimensions que la presidix, que fon plantat amb motiu de la constitució de Cadis, en 1812.

Monuments civils[modifica]

El castell
La cisterna àrab

Es considera que els orígens del castell són romans i que la fortalesa degué formar part de la xàrcia defensiva de Sogorb. En el període de dominació musulmana degué ser novament reconstruït, sobre les restes anteriors, i d'eixa època li deu vindre el nom de castell nou o Castellnou, orige de la toponímia actual.

A mitjan any 1233 va ser conquistat per les tropes de Jaume I i, posteriorment, fon cedit al noble Berenguer d'Entença, qui en fon el propietari fins a finals del segle xiii.

L'aspecte que el diferencia d'altres castells de la regió prové de les importants edificacions i reestructuracions que va sofrir a mitjan XV, quan va pertànyer a Beatriu de Borja, qui li va atorgar una bella empremta renaixentista amb les voltes i arcs apuntats, així com per les elaborades defenses del recinte exterior. Presenta un portal central amb una torre avançada a l'esquerra. Manca de portal d'arqueria, però conserva, al capdamunt, part d'un curiós matacà en pedra carreu.

Destaquen les sales d'arcs i voltes nervades que denoten el segell inconfusible dels Borja de Roma. Consta d'un pati més o menys quadrat i de quatre estances al voltant. Està construït en maçoneria i carreus i es conserven els murs a un nivell alt, però li falta la totalitat de les voltes i els carreus de portes i finestres. S'hi distingixen trams de muralla, encara que molts d'ells es troben confosos entre el caseriu existent. Un dels trams conserva els merlets.

La Cisterna de Castellnou és una construcció d'origen hispanoàrab que ha perdurat fins a l'actualitat. La Cisterna la formen una escala, una cambra subterrània i un depòsit circular situat en l'angle format per l'escala i la càmera.

La Cisterna de Castellnou és sens dubte un dels millors exemplars conservats d'enginyeria hidràulica islàmica en la comarca de l'Alt Palància.

  • Torre del Mal Paso.

Torre ibera de vigilància, declarada Bé d'Interés Cultural (BIC).

Les primeres dades que apunten a l'establiment de població en el terme de Castellnou es troben al costat de la torre del Mal Paso, a on es troben restes corresponents a l'edat del bronze. També s'han trobat en el mateix lloc restes iberes i romanes.

Se situa en un pujol pròxim al poble de Castellnou i sobre el camí que comunica la vila amb la veïna Sogorb. Segons Forcada Martí, és una de les mostres fonamentals ibèriques castrenses en terres castellonenques. És un clàssic exemple de torre vigia amb elements defensius.

La seua planta és redona i està construïda en maçoneria. Al costat hi ha les restes d'un poblat ibèric en el qual subsistixen murs d'habitació i restes d'una altra torre quadrada. S'han trobat en el poblat restes de ceràmica ibèrica, un pic de ferro, agulla de fíbula i pondus, allisador, anell de pedra, percussor i morter. La torre del Mal Paso servia d'enllaç amb el castell principal, que era el de Sogorb. Només en queda la part inferior i no es troben en ella restes ornamentals.

Llocs d'interés[modifica]

  • Pou de los Gitanos. Forma part del riu Aurín o Pequeño. Utilitzat pels jóvens de la zona per a prendre el bany en qualsevol època de l'any. És molt concorregut a l'estiu.
  • Om munumental. Data de 1812 i va ser plantat en el centre de la plaça que en l'actualitat du el seu nom com a commemoració de la Constitució de Cadis. Cap a mitjan segle xx l'om va sofrir la pèrdua de fusta del tronc a causa d'un incendi que els veïns van aconseguir apagar. L'arbre té una altura de 12,20 m, amb un perímetre de tronc de 5,75 m, sent el radi de la copa major amb 9 m, i ocupant una superfície de 240 metres quadrats.
  • Font de la Mina

Festes i celebracions[modifica]

  • Festes patronals. Se celebren a partir del 15 d'agost en honor del Crist de la Misericòrdia amb actes religiosos, bous al carrer i revetles.
  • Festes de la Mina. Se celebra el 10 de juliol amb sopar al paratge de la Mina.
  • Festa de las Mozas. Se celebra durant el segon diumenge d'octubre en honor de la Verge del Roser, amb una cavalcada de disfresses amb carrosses, revetla i processó.
  • Romiatge de la Santa Creu. Tradicional romiatge a l'Ermita de Sant Cristòfol, amb repartiment de vi i xocolate, activitats taurines i revetles durant el primer cap de setmana de maig.
  • Sant Antoni. El 17 de gener.
  • Mercat Medieval. Se celebra el 30 de juliol en el passeig de pujada al Castell, amb actuacions a l'aire lliure, degustacions de productes típics. Està ambientat en època medieval.

Referències[modifica]

  1. Monleón, Ana «Carmen Gil continua com a alcaldessa a Castellnovo». Levante-EMV, 16-06-2019.
  2. Junta Electoral Central «Resolución de 2 de julio de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Cantabria, Castellón, Ciudad Real, Córdoba, A Coruña, Cuenca, Gipuzkoa y Girona». Butlletí Oficial de l'Estat, 184, 02-08-2019, pàg. 84.161 [Consulta: 29 abril 2020].
  3. Junta Electoral de la Zona de Sogorb «Relación de candidaturas proclamadas para las elecciones municipales de 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de Castelló. Diputació Provincial de Castelló [Castelló], 56, 30 abril del 2019, pàg. 12-13. inserció 01869-2019-U [Consulta: 19 juny 2019].
  4. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». Arxivat de l'original el 25 de juny 2019. [Consulta: 25 juliol 2019].
  5. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Castellnovo», 26-05-2019. [Consulta: 25 juliol 2019].
  6. Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Castellnovo. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 10 juny 2020].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castellnou (Alt Palància)