Castellà d'Amposta
| Residència | Suda de Saragossa i Castell d'Amposta  |
|---|---|
| Jurisdicció | Llengua d'Espanya i Llengua d'Aragó |
| Institució | Castellania d'Amposta |
| Llista | llista de castellans d'Amposta |
El castellà d'Amposta era una de les dues dignitats més altes de l'orde de Sant Joan de Jerusalem que hi havia a la Corona d'Aragó, juntament amb el Prior de Catalunya.[1]
Història[modifica]
De tota manera, no sempre va ser així, ja que fins al 1312, amb la integració dels béns de l'orde del Temple a l'orde de l'Hospital, només existia la Castellania d'Amposta, fou a partir d'aquesta incorporació quan es dividí el patrimoni hospitaler en dos priorats, malgrat que el d'Amposta tingués el nom de Castellania.[2][3]
Tot i titular-se castellà d'Amposta, ja que el castell d'Amposta fou cedit per Ramon Berenguer IV als hospitalers, i que el 1280 aquest castell tornés a ser recuperat pel rei, el castellà no residia a Amposta sinó que ho feia a Saragossa, concretament al convent de San Juan de los Panetes, al costat de la basílica del Pilar o bé en alguna comanda que els era pròpia.
Els castellans d'Amposta foren sovint homes de confiança del monarca i s'encarregaren de funcions culturals, com ara fra Johan Ferrández d'Heredia (1346-1376), home de confiança de Pere III el Cerimoniós.[4]
També foren militars i diplomàtics al servei del rei com ara fra Joan de Vilagut (1428-1444), fra Pere Ramon Sacosta (1446-1461) o fra Bernat Hug de Rocabertí (1461-1485).
El darrer castellà d'Amposta fou l'infant Francesc de Paula de Borbó, fill de Carles IV, tot i que les males veus deien que era fill del ministre Manuel Godoy i la reina. A causa d'aquests rumors les Corts de Cadis l'inhabilitaren en la successió a la corona. L'any 1851 renuncià als seus drets com a castellà a causa de l'establiment de l'estat liberal i modern i no s'elegí cap successor.
Referències[modifica]
- ↑ «castellania d’Amposta | enciclopedia.cat». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 14 maig 2023].
- ↑ Santandreu Soler, M. Dolors «L'Orde Militar de San Joan de l'Hospital de Jerusalem». l'Erol, 15, 1986, pàg. 24–27. ISSN: 2385-3492.
- ↑ Llombart, M. Teresa «Aportacions a la història d'Orta (II)». Butlletí del Centre d'Estudis de la Terra Alta, 1984, pàg. 7–9. ISSN: 2385-3166.
- ↑ Nagore Laín, Francho; Giralt Latorre, Javier. ARAGONÉS Y CATALÁN EN LA LITERATURA DE ARAGÓN. Prensas de la Universidad de Zaragoza, 2022-09-07, p. 40. ISBN 978-84-1340-537-7.