Castlevania

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Video game controller icon designed by Maico Amorim.svgCastlevania
Castlevania logo.png Modifica el valor a Wikidata
Deveristriess.jpg Modifica el valor a Wikidata
Tipussèrie de videojocs Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsキャッスルヴァニア Modifica el valor a Wikidata
Gènerevideojoc de plataformes Modifica el valor a Wikidata
Característiques tècniques
PlataformaNintendo Entertainment System, Super Nintendo, Sega Mega Drive, TurboGrafx, PlayStation, Sega Saturn, Nintendo 64, PlayStation 2, Xbox, Game Boy, Game Boy Advance, Nintendo DS, Commodore 64, Sharp X68000 (en) Tradueix, Amiga, MS-DOS, Windows, PlayStation Portable, Xbox 360, PlayStation 3, Nintendo 3DS i Xbox One Modifica el valor a Wikidata
Equip
Desenvolupador(s)Konami Modifica el valor a Wikidata
Més informació
Lloc webWeb oficial Modifica el valor a Wikidata
Id. Subredditcastlevania Modifica el valor a Wikidata

Castlevania és una saga de videojocs d'acció i d'aventura de l'empresa nipona Konami, coneguda en japonés amb el nom d'Akumajō Dracula (悪魔城ドラキュラ , Akumajō Dorakyura?, castell demoníac de Dràcula), sovint traduït literalment a l'anglés com a Castle Demon Dracula:[1] iniciada el 1986 amb el joc homònim per a la videoconsola Nintendo Family Computer, la saga ha tingut continuïtat en altres plataformes com Game Boy, SNES, Megadrive, PC Engine, Playstation, GameBoy Advance, Nintendo 64 o Nintendo DS, amb més de cinquanta lliuraments diferents.[2] La saga també és notable per l'aspecte musical, amb moltes composicions reutilitzades al llarg de la saga.[3]

Cronologia[modifica]

Llista de jocs de la saga (Data de publicació · Títol japonés · Títol occidental · Sistema original · Tipus · Personatges jugables · Any de l'argument)[4] En gris fosc els jocs que no formen part de l'argument canònic
# A. 悪魔城ドラキュラ… Castlevania… Sist. Tipus Protagonistes
1 1986 Akumajō Dracula Castlevania NES acció 1: Simon Belmont 1691
2 1986 Akumajō Dracula Vampire Killer MSX2 acció 1: Simon 1691
3 1987 Dracula II: Noroi no Fūin II: Simon's Quest NES metroidvania 1: Simon 1698
4 1988 Akumajō Dracula Haunted Castle recreativa acció 1: Simon? 1704
5 1989 Densetsu The Adventure GB acció 1: Christopher Belmont 1591
6 1987 Densetsu III: Dracula's Curse NES acció 4: Trevor, Sypha, Grant, Alucard 1476
7 1991 Akumajō Dracula Super Castlevania IV SNES acció 1: Simon 1691
8 1991 Densetsu II II: Belmont's Revenge GB acció 1: Christopher 1606
9 1993 Akumajō Dracula Castlevania X68000 acció 1: Simon 1691
10 1993 X: Chi no Rondo Rondo of Blood PCE-CD acció 2: Richter Belmont, Maria 1792
11 1994 Akumajō Dracula Bloodlines MD acció 2: Eric Lecarde i John Morris 1911
12 1995 Dracula XX Dracula X/Vampire's Kiss SNES acció 1: Richter Belmont 1792
13 1991 Dark Night Prelude Legends GB acció 1: Sonia Belmont 1450
14 1998 X: Gekka no Yasōkyoku Symphony of the Night PS/Saturn metroidvania 3: Alucard, Richter, Axeman 1797
15 1999 Mokushiroku Castlevania N64 aventura 3D 2: Reinhardt, Carrie 1852
16 1999 Mokushiroku Gaiden Legend of Cornell Legacy of Darkness N64 aventura 3D 4: Reinhardt, Carrie, Cornell, Henry 1844
17 2001 Castlevania Chronicle Chronicles PS acció 1: Simon 1691
18 2001 Circle of the Moon Castlevania GBA metroidvania 1: Nathan Graves 1830
19 2002 Byakuya no Concerto Harmony of Dissonance GBA metroidvania 2: Juste, Maxim 1748
20 2003 Akatsuki no Menuetto Aria of Sorrow GBA metroidvania 2: Soma, Julius 2035
21 2003 Castlevania Lament of Innocence PS2 aventura 3D 1: Leon Belmont 1094
22 2005 Sōgetsu no Jūjika Dawn of Sorrow DS metroidvania 4: Soma, Julius, Yoko, Alucard 2036
23 2005 Yami no Juin Curse of Darkness PS2 aventura 3D 2: Hector i Trevor Belmont 1479
24 2006 Gyararī obu Rabirinsu Portrait of Ruin DS metroidvania 2: Jonathan Morris i Charlotte Aulin 1944
25 2008 Ubawareta Kokuin Order of Ecclesia DS aventura 2: Shanoa, Albus 1800
26 2008 Judgment Judgment Wii lluita 3D 14: Alucard, Maria, Simon, Trevor… 10000
27 2009 Densetsu: ReBirth The Adventure ReBirth WiiWare acció 1: Christopher 1576
28 2010 Lords of Shadow PS3 acció
# A. 悪魔城ドラキュラ… Castlevania… Sist. Tipus Protagonistes

Nintendo[modifica]

Il·lustració de portada
Article principal: Castlevania (videojoc)

El primer lliurament de la saga, Akumajo Dracula[5] —publicat al Japó en disquet de 3 polzades per a la Family Computer Disk System el 26 de setembre de 1986 i, quatre dies després, per a MSX 2—, presentà al protagoniste, Simon Belmont, enfrontat al comte Dràcula com a antagoniste:[6] encara que paregut al Ghosts 'n Goblins de Capcom (1985), el joc pretenia oferir un to més seriós, reforçat per la música de fons —entre les quals la tonadeta de "Vampire Killer"— i la dificultat del joc, producte de la seua simplicitat, la qual cosa fa que haja envellit pitjor que els lliuraments posteriors.[7]

Castlevania

L'adaptació en cartutx per a la Nintendo Entertainment System occidental fon rebatejada Castlevania (mot creuat de castell i Transsilvània, pàtria del comte Dràcula): el canvi de nom és atribuït al vicepresident de Konami of America en 1987, Emil Heidkamp, el qual entengué que la traducció del títol original era «el castell satànic de Dràcula», un títol massa problemàtic per al mercat nord-americà.[8]

Castlevania II: Simon's Quest
Castlevania II Simon's Quest Logo.jpg

La versió d'MSX, reanomenada Vampire Killer —nom del fuet (arma) del protagoniste— li afegí alguns elements d'aventura (exploració, diàlegs i nusca d'objectes) que serien explotats en el segon joc per a Nintendo, Akumajo Dracula II (ドラキュラII 呪いの封印 , Dràcula II: el segell de la maledicció?), un joc d'aventura de l'estil de The Legend of Zelda II: Link's Adventure en el qual Simon té de trobar cinc relíquies del cos de Dràcula per a accedir a noves fases i trencar la seua maledicció, amb punts d'experiència i diners, i evolució dels enemics segons si és de dia o de nit; la localització a l'anglés, Castlevania II: Simon's Quest, canvià el sistema d'alçat del disquet per contrasenya en cartutx i és notable per la mala traducció dels diàlegs, que compliquen un poc més la missió.[9]

Haunted Castle

Sis mesos després d'Akumajo Dracula II, al febrer de 1988 Konami publicà una adaptació per a recreativa del joc original, Akumajo Dracula, rebatejat Haunted Castle («castell maleït») en la localització occidental —realitzada mig any més tard—, encara que la baixa qualitat del joc fa que sovint siga considerat fora de la saga: la producció del joc s'hagué d'accelerar per a complir la data d'estrena prevista, raó per la qual hagueren d'afegir part de l'equip que treballava en un altre joc, Hot Chase, entre els quals el dissenyador Masaaki Kukino.[10]

Castlevania III: Dracula's Curse

Castlevania III: Dracula's Curse (1989) combinà l'opció de triar camins del segon capítol amb l'orientació clàssica del primer, amb un afegit: l'elecció d'un camí o un altre dóna la possibilitat de reclutar fins a tres coprotagonistes que, juntament amb el personatge inicial, Trevor Belmont —avantpassat del protagoniste dels jocs anteriors, per la qual cosa este és una preqüela—, sumen el major nombre de personatges jugables de tota la saga (amb l'excepció del joc de lluita Castlevania: Judgement); amb tot, Castlevania III manté els elements i la dificultat dels jocs precedents; l'any 2009 es publicà en la consola virtual de Wii.[11]

Game Boy[modifica]

Castlevania: The Adventure

El primer joc de la saga per a portàtil —sense comptar l'adaptació de Simon's Quest a maquineta LCD de Tiger Electronics— fon Dracula Densetsu (ドラキュラ伝説 , Dorakyura Densetsu?, «la llegenda de Dràcula») per a Game Boy, dissenyat al mateix temps que el Dracula's Curse de la NES per un altre equip de Konami que incloïa a Nobuya Nakazato i a Masato Maegawa: The Adventure, publicat l'abril de 1989 al Japó i al juliol als EUA com a Castlevania: The Adventure, compartia amb els quatre jocs ja existents el protagoniste —el nom del qual no esmenta ni el llibret d'instruccions— armat amb un fuet, alguns objectes i enemics i l'enfrontament final amb Dràcula, però eliminà les armes llancívoles —l'única, una bola de foc disparada pel fuet de segon nivell— i altres aspectes com les escales, substituïdes per cordes; això, afegit a la lentitud i la dificultat de control del personatge, i el fet que només tinga quatre fases, fan que siga considerat un dels pitjors lliuraments de la sèrie.[8]

Castlevania II: Belmont's Revenge

La continuació del 1991, Dracula Densetsu II (ドラキュラ伝説II , Dorakyura Densetsu Tsū?), millorà les deficiències de l'anterior quant a jugabilitat i l'arredoní amb el disseny de Kouichi Kimura i la música de Hidehiro Funauchi —que inclou un homenatge a Bach—, a més d'un rerefons argumental situat en 1591 que revelà el nom del Belmont protagoniste, Christopher, el fill del qual ha sigut segrestat per Dràcula, i la inclusió de les subarmes (entre les quals l'estral en substitució de la creu); set anys més tard, després de l'èxit del Symphony of the Night, Konami encara publicà un tercer joc per a la GB, Akumajō Dracula: Dark Night Prelude (悪魔城ドラキュラ 漆黒たる前奏曲 , Akumajō Dorakyura Dāku Naito Pureryūdo?), el primer protagonitzat per una dona, Sonia Belmont, i amb l'aparació d'Alucard, però amb una potència gràfica inferior.[12]

Article principal: Castlevania Legends

16 bits[modifica]

Michiru Yamane

El 1991, l'equip de Konami que més tard fundaria la companyia Treasure Co. Ltd. revisità el personatge de Simon Belmont en Super Castlevania IV, un dels primers títols per a la Super Nintendo, el qual feia ús de les possibilitats audiovisuals de la màquina:[13] la revista Hobby Consolas li atorgà una puntuació de 93 (sobre 100).[14]

El 1994 Konami publicà l'únic joc de la saga creat específicament per a Sega, intitulat Bloodlines a les Amèriques i The New Generation a Europa: ambientat durant la Primera Guerra Mundial, només la primera fase està ambientada a Transsilvània, mentre les altres cinc situen l'acció a Grècia, Pisa, Alemanya o Anglaterra; el joc és hereu dels primers lliuraments per a Nintendo, encara que cap dels dos protagonistes és un Belmont (John Morris, armat amb un fuet, i Eric Lecarde, amb una llança) ni tenen els mateixos moviments, i l'antagonista principal és la comtessa Elizabeth Barley; i encara que és la primera contribució musical de Michiru Yamane a la saga, no va ser reeditat oficialment en cap sistema posterior a la Megadrive fins a l'aparició de la versió Mini el 2019.[15]

Castlevania: Rondo of Blood, considerat un dels clàssics de la saga, eixí només al Japó per a PC Engine CD, per la qual cosa és ara objecte de col·leccioniste, com també la revisió per a la SNES, Dracula XX (anomenat Vampire's Kiss a Europa), amb la qual només compartix part de l'argument i llur protagoniste, Richter Belmont; Rondo of Blood fon redissenyat el 2007 en 3D per a PlayStation Portable com a Castlevania: The Dracula X Chronicles, el qual inclou també el joc original; el 2008 també s'inclogué en la consola virtual de Nintendo Wii.[16]

Koji Iga Igarashi (2007)

32 bits[modifica]

Castlevania: Symphony of the Night

El 1997, Konami reinventà la saga per a les consoles de 32 bits sense passar-se'n encara als gràfics poligonals, llavors en auge: Symphony of the Night continua l'argument del Rondo of Blood, però amb el personatge d'Alucard com a protagoniste en comptes de Richter, en una aventura d'exploració a l'estil Metroid a la qual li afegiren característiques dels joc de rol com els punts d'experiència i els diferents objectes, armadures i armes a recollir.[17] El joc va rebré una puntuació de 92 sobre 100 en la Hobby Consolas de l'època, on l'únic punt negatiu que li trobaren fon que els texts estigueren en anglés.[18]

Castlevania Chronicles

El 2001 revisitaren l'Akumajo Dracula del X68000, en un disc que inclou el joc original i una versió amb la musica i alguns sprites actualitzats, a més d'un mode contrarellotge, una galeria d'il·lustracions d'Ayami Kojima i una entrevista amb Iga en què anunciava que també reeditarien el Rondo of Blood per a PSX.[19]

Nintendo 64[modifica]

Article principal: Castlevania 64

El pas al 3D tingué lloc l'any 1999 amb el primer Castlevania per a Nintendo 64, Akumajo Dracula Mokushiroku (悪魔城ドラキュラ黙示録 , Akumajō Dorakyura Mokushiroku?, Castell demoníac de Dràcula: apocalipsi), conegut extraoficialment com Castlevania 64: malgrat tractar-se del primer treball de la divisió de Konami Computer Entertainment of Kobe, per a una consola amb limitacions de memòria i de so com la 64, el joc aprofita els recursos del maquinari, encara que quan eixí va ser criticat en comparança amb el Symphony of the Night.[20]

El nombre d'errors del joc anterior féu que Konami produïra una preqüela, Akumajo Dracula Mokushiroku Gaiden - Legend of Cornell (悪魔城ドラキュラ黙示録外伝 〜レジェンド オブ コーネル〜 , Akumajō Dorakyura Mokushiroku Gaiden ~Rejendo obu Kōneru~?, lit. Castell demoníac de Dràcula: una altra història de l'apocalipsi − Legend of Cornell), localitzat com a Legacy of Darkness («llegat de foscor»): situat cronològicament huit anys abans, la història avança fins al moment en què reprén l'argument de l'anterior, inclòs en la totalitat amb millores en la jugabilitat; no obstant això, l'ús d'Expansion Pack per a millorar els gràfics fa que la freqüència de mostratge baixe molt; la música, composta per Masahiko Kimura, inclou una adptació del tema The Sinking Old Sanctuary.[21]

Game Boy Advance[modifica]

Logotip dels jocs del 2002 i 2003
El sistema d'ànimes
Castlevania

Després de l'èxit de Symphony of the Night, Konami volgué repetir la fórmula amb Castlevania: Circle of the Moon (悪魔城ドラキュラ サークル オブ ザ ムーン , Akumajō Dorakyura: Sākuru obu za Mūn?, «El castell demoníac de Dràcula: la galdufa» en l'original japonés), un dels primers jocs per a la portàtil de 32 bits Game Boy Advance: comercialitzat en la versió PAL com a Castlevania (sense el subtítol), l'argument situa l'acció a un castell austríac l'any 1830, amb el matavampirs Nathan Graves com a protagoniste; a banda del fuet i de les armes habituals, el jugador compta amb un sistema de poders màgics batejat Dual Setup System (abreujat DSS) i consistent en dos desenes de cartes col·leccionables al llarg del joc que, combinades en dos vares diferents, conferixen un centenar d'habilitats diferents; l'apartat musical fa ús de peces clàssiques, però l'apartat gràfic, encara que detallat, fluixeja en les animacions dels personatges.[22]

Harmony of Dissonance

Les crítiques a la dificultat i l'aspecte gràfic fosc del joc anterior es tingueren en compte en la producció del segon Castlevania per a GBA, Castlevania: Harmony of Dissonance (キャッスルヴァニア 白夜の協コン奏チェ曲 , Castlevania: Byakuya no Concerto?, «Castlevania: concert del sol de mitjanit» en l'original japonés), més fàcil i amb els gràfics més luminosos i acolorits de tota la saga, on fins i tot l'sprite del protagoniste, Juste Belmont, apareix envoltat d'una aura; el joc fa ús de les possibilitats visuals de la consola en els decorats i l'aparença dels monstres, encara que la varietat d'armes i d'atacs és sensiblement inferior a la del sistema DSS, com també la música, menys èpica que de costum.[23]

Aria of Sorrow

Castlevania: Aria of Sorrow (キャッスルヴァニア ~暁月の円舞曲~ , Castlevania: Akatsuki no Menuetto?, «Castlevania: minuet del matí» en l'original japonés) és el tercer i últim joc publicat per a l'Advance, produït per Igarashi: és el primer argument que se situaen el futur (any 2035) i fora d'Europa (als Japons, encara que el joc transcorre dins del castell de Dràcula); la música, composta per Yamane, retorna a l'estil habitual de la saga amb la reutilització de peces com Can't Wait until Night i Heart of Fire;[24] Junichi Murakami dirigí la realització del joc, amb un nou mecanisme de poders consistent en col·leccionar les «ànimes» dels cent dotze enemics —classificades per colors segons el tipus d'ús— i altres necessàries per a avançar en l'argument o aconseguir el final bo; encara que els canelobres només donen cors o monedes i no hi ha armes secundàries, Soma Cruz —el protagoniste— pot atacar amb diferents armes, incloent armes de foc.[25]

Lament of Innocence en l'E3

Playstation 2[modifica]

Lament of Innocence

Igarashi mamprengué la producció d'un nou capítol de la saga en 3D per a Playstation 2, després de l'experiència amb els dos jocs de N64: Castlevania: Lament of Innocence (キャッスルヴァニア? Castlevania a seques en la versió japonesa) s'anuncià en l'Electronic Entertainment Expo de Las Vegas al començament del 2003 i eixí a acaballes d'any. Iga resituà l'origen de la intrahistòria —i, de retruc, condemnà el Legends de Game Boy a l'ostracisme— en el segle xi amb Leon Belmont com al primer matavampirs de la nissaga; el joc és de l'estil d'acció i aventura de Devil May Cry o Rygar, amb uns pocs elements de plataformes i la música de Yamane, que tornà a reutilitzar peces anteriors.[26]

Curse of Darkness

Castlevania: Curse of Darkness (悪魔城ドラキュラ 闇の呪印 , Akumajō Dorakyura Yami no Juin?) eixí a la venda el primer de novembre del 2005: sense relació argumental amb Lament of Innocence o cap altre joc de la saga, els personatges principals són Hector i l'antagoniste Isaac, enfrontats per interessos particulars més que per cap dicotomia entre bé i mal; encara que el mecanisme de lluita és més complet que el de l'anterior i els escenaris són aparentment més variats que el típic castell de Dràcula, el joc es fa lineal i repetitiu.[27]

Nintendo DS[modifica]

Dawn of Sorrow

El 2005, Iga produí una seqüela directa d'Aria of Sorrow per a Nintendo DS, Castlevania: Dawn of Sorrow (悪魔城ドラキュラ ~蒼月の十字架~ , Akumajō Dracula: Sōgetsu no Jūjika?, «castell demoníac de Dràcula: la creu de la lluna blava»): encara que el maquinari de la DS és més potent que el de la GBA, Konami optà per continuar la fórmula metroidvania en 2D, a més amb un argument que té lloc un any després dels fets del joc anterior, amb els mateixos personatges i el sistema d'ànimes, millorat amb la possibilitat d'alternar dos perfils guardats a imitació d'un altre joc de Konami, Shaman King; encara que l'ús de la segona pantalla i del punter és quasi anècdotic, no lleva mèrit a la qualitat del joc, del qual només li retreien el canvi de les il·lustracions a un estil anime.[28]

Portrait of Ruin

Gràcies a l'èxit de Dawn of Sorrow, Konami no tardà ni un any en produir un altre joc per a DS, el Castlevania: Portrait of Ruin (悪魔城ドラキュラ ギャラリー・オブ・ラビリンス , Akumajō Dracula: Gallery of Labyrinth?, «Castell demoníac de Dràcula: galeria del laberint»): situat en l'època de la Segona Guerra Mundial i desprovist de l'ambientació neogòtica de la saga, el joc té dos personatges protagonistes, Charlotte Aulin i Jonathan Morris —est últim descendent del John Morris del joc de Megadrive—, que s'han de controlar alhora en un mecanisme de joc inèdit; a més, hi han quatre personatges secrets, en dos parelles desblocables a la fi de l'argument, que presenta al comte Brauner, un pintor vampíric, com a nou antagoniste.[29]

Order of Ecclesia

El 2007, Konami registrà sengles patents de jocs de la saga amb els títols Order of Ecclesia i Judgment i, en una entrevista, el productor Koji Iga Igarashi desvelà que un dels dos seria per a Nintendo DS, fet pel mateix equip del Portrait of Ruin; encara que un any abans Igarashi habia rebutjat la idea de fer un joc per a la Wii, les pantalles del joc de DS mostraven l'opció «Wii» en un menú.[30] Order of Ecclesia (悪魔城ドラキュラ 奪われた刻印 , Akumajō Dracula: Ubawareta Kokuin?, «Castell demoníac de Dràcula: el segell robat»), publicat a les acaballes del 2008, retorna a la premisa dels jocs primerencs de fases autoconclusives i escenaris altres que l'interior d'un castell, encara que es poden revisitar per a obtindre ítems elusius o fer missions secundàries; Ecclesia també és un dels pocs jocs de la saga protagonitzat per una dona, Shanoa, que no pertany al clan Belmont i utilitza un sistema d'apropiació dels poders dels enemics per a ampliar el seu catàleg d'armes i màgies. Notable en l'apartat gràfic i musical, l'únic aspecte negatiu per a la crítica és la dificultat d'alguns monstres, que pot desencoratjar jugadors no avesats a la saga.[31]

Castlevania: Judgment[modifica]

El juny del 2008, les primeres imàtgens de Castlevania: Judgment eixiren a la llum de manera extraoficial, amb la sorpresa que es tractava d'un joc de lluita mà a mà en 3D: el joc es presentà oficialment l'1 de juliol en roda de premsa, en la qual Iga confirmà que era un one-on-one i que havien encarregat el redisseny dels personatges —ja coneguts com a Simon, Maria o Alucard— a un artiste consagrat (Takeshi Obata). El joc eixí a les acaballes de l'any a l'Amèrica del Nord i en gener del 2009 al Japó, on només aconseguí vendre tres mil set-centes unitats la primera setmana (poques en comparança amb les vora vint mil d'Ecclesia); la crítica i el públic en general afonaren el joc, no només pel canvi de subgènere, sinó més aïna per la baixa qualitat gràfica i de moviment en relació a altres jocs pareguts.[30]

Playstation 3[modifica]

Article principal: Castlevania: Lords of Shadow
Tercer logo, vigent des de 2003

Recopilacions[modifica]

Castlevania Requiem és una compilació del Rondo of Blood i el Symphony of the Night per a PlayStation 4 amb pocs afegitons, com la possibilitat de gravar una partida ràpida.[32] L'any 2019 Konami publicà tres títols recopilatoris per a commemorar llur cinquanté aniversari: Arcade Classics Collection (centrat en el Gradius i altres de marcianets, encara que inclou el Haunted Castle), Contra Anniversary Collection i Castlevania Anniversary Collection, que comprén els set primers jocs de la saga fins al Bloodlines junt amb el Kid Dracula de NES (1990), inèdit fora dels Japons; com en altres recopilacions de jocs clàssics, conté opcions d'imatge (filtres CRT i relacions d'aspecte), un espai de gravació per a cada joc i un llibre electrònic inèdit sobre la saga que inclou entrevistes inèdites amb creadors de la saga com Yamane.[33]

Música[modifica]

L'any 2019, Konami publicà en les plataformes d'escolta les bandes sonores de tots els jocs publicats d'ençà el Dracula X, encara que amb els títols japonesos tant dels jocs com de les pistes.[34]

Referències[modifica]

  1. «La saga Castlevania cumple 25 años» (en castellà). Fotogramas, 30-09-2011 [Consulta: 9 novembre 2018].
  2. «Juegos de Castlevania» (en castellà). 3Djuegos. [Consulta: 9 novembre 2018].
  3. Tony Ponce. «Sound Card 009: The top ten Castlevania songs OF ALL TIME» (en anglés). Destructoid, 31-10-2012. [Consulta: 15 novembre 2018].
  4. «Juegos de Castlevania saga» (en castellà). Vandal. [Consulta: 2 febrer 2019].
  5. Pau Garriga. «Castlevania – Netflix». Director frustrat, 10-07-2017. [Consulta: 2 novembre 2018].
  6. Jarkendia. «30 años de Castlevania en 30 momentazos irrepetibles» (en castellà). Vida Extra, 27-09-2016. [Consulta: 3 novembre 2018].
  7. Damien McFerran. «Castlevania Review (NES)» (en anglés). Nintendo Life, 24-03-2007. [Consulta: 11 novembre 2018].
  8. 8,0 8,1 Cassidy. «Castlevania: The Adventure» (en anglés). Bad Game Hall of Fame, 25-02-2016. [Consulta: 24 novembre 2018].
  9. «IGN presents the History of Castlevania» (en anglés). IGN, 24-02-2014. [Consulta: 17 novembre 2018].
  10. Cassidy. «Haunted Castle» (en anglés). Bad Game Hall of Fame, 09-01-2017. [Consulta: 23 novembre 2018].
  11. Lucas M. Thomas. «Castlevania III: Dracula's Curse Review» (en anglés). IGN, 12-01-2009. [Consulta: 21 novembre 2018].
  12. Tiex. «Castlevania II: Belmont’s Revenge, segunda entrega monocromática de Game Boy» (en castellà). Zehn Games, 06-09-2013. [Consulta: 27 novembre 2018].
  13. Jorge Martínez. «Retroanálisis: Super Castlevania IV» (en castellà). MeriStation. As, 05-03-2012. [Consulta: 12 març 2019].
  14. Marcos García The Elf. «Análisis de Super Castlevania IV antes de SNES Mini» (en castellà). Hobby Consolas, 06-09-2017. [Consulta: 12 març 2019].
  15. Jeremy Parish «Castlevania: Bloodlines, forsaken by Konami, is a masterpiece worth replaying» (en anglés). Polygon, 18-03-2018 [Consulta: 30 març 2019].
  16. Mike Minotti. «The RetroBeat — Get excited for Castlevania: Rondo of Blood» (en anglés). Venture Beat, 26-09-2018. [Consulta: 30 novembre 2018].
  17. Simon Parkin. «Castlevania: Symphony of the Night. Standing ovation» (en anglés). Eurogamer, 22-03-2007. [Consulta: 21 agost 2019].
  18. Rubén J. Navarro. «Análisis de Castlevania Symphony of the Night para PlayStation» (en castellà). Hobby Consolas, 07-03-2018. [Consulta: 25 agost 2019].
  19. Giancarlo Varanini. «Castlevania Chronicles Review» (en anglés). GameSpot, 18-10-2001. [Consulta: 13 febrer 2020].
  20. Leo Faria. «Castlevania 64, a Twenty Year Reunion» (en anglés). Way Too Many Games, 26-01-2019. [Consulta: 31 octubre 2019].
  21. BerenKaneda. «Retroanálisis: Castlevania: Legacy of Darkness» (en castellà). Análisis Atemporal, 07-11-2013. [Consulta: 3 gener 2020].
  22. Jeff Gerstmann. «Castlevania: Circle of the Moon Review» (en anglés). GameSpot, 07-06-2001. [Consulta: 22 gener 2020].
  23. Greg Kasavin. «Castlevania: Harmony of Dissonance Review» (en anglés). GameSpot, 19-09-2002. [Consulta: 5 març 2020].
  24. Christopher Holzworth. «Castlevania: Aria of Sorrow» (en anglés). RPG Fan, 21-09-2003. [Consulta: 10 març 2020].
  25. Jarkendia. «Retroanálisis de Castlevania: Aria of Sorrow, el metroidvania con más alma de Konami» (en castellà). Vida Extra, 21-11-2018. [Consulta: 20 març 2020].
  26. Jeremy Dunham. «Castlevania: Lament of Innocence» (en anglés). IGN, 21-10-2003. [Consulta: 12 març 2020].
  27. Greg Kasavin. «'Castlevania: Curse of Darkness Review» (en anglés). GameSpot, 01-11-2005. [Consulta: 4 abril 2020].
  28. Craig Harris. «Castlevania: Dawn of Sorrow» (en anglés). IGN, 05-10-2005. [Consulta: 28 març 2020].
  29. «Test : Castlevania : Portrait Of Ruin» (en francés). JeuxVideo.com, 02-03-2007. [Consulta: 10 abril 2020].
  30. 30,0 30,1 Cassidy. «Castlevania Judgment» (en anglés). Bad Game Hall of Fame, 17-03-2018. [Consulta: 26 novembre 2018].
  31. Tom Mc Shea. «Castlevania: Order of Ecclesia Review» (en anglés). GameSpot, 27-10-2008. [Consulta: 10 juny 2020].
  32. Francisco Alberto Serrano «Castlevania Requiem, Análisis: dos joyas, y poco más» (en castellà). Meristation, 05-11-2018 [Consulta: 7 novembre 2018].
  33. Samuel Claiborn. «Castlevania Anniversary Collection Review» (en anglés). IGN, 28-05-2019. [Consulta: 26 desembre 2019].
  34. Alina Escobedo. «'La música de Castlevania llega a Spotify» (en castellà). Código Espagueti, 09-05-2019. [Consulta: 27 octubre 2019].