Castlevania

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de videojocCastlevania
Castlevania logo.png
Gènerevideojoc de plataformes
Característiques tècniques
PlataformaNintendo Entertainment System, Super Nintendo, Sega Mega Drive, TurboGrafx, PlayStation, Sega Saturn, Nintendo 64, PlayStation 2, Xbox, Game Boy, Game Boy Advance, Nintendo DS, Commodore 64, Sharp X68000 (en) Tradueix, Amiga, MS-DOS, Microsoft Windows, PlayStation Portable, Xbox 360, PlayStation 3, Nintendo 3DS i Xbox One
Equip
DesenvolupadorKonami
Més informació
Web oficial
Modifica les dades a Wikidata

Castlevania és una saga de videojocs d'acció i d'aventura de l'empresa nipona Konami, coneguda en japonés amb el nom d'Akumajō Dorakyura, sovint traduït literalment a l'anglés com a Castle Demon Dracula:[1] iniciada el 1986 amb el joc homònim per a la videoconsola Nintendo Family Computer, la saga ha tingut continuïtat en altres plataformes com Game Boy, SNES, Megadrive, PC Engine, Playstation, GameBoy Advance, Nintendo 64 o Nintendo DS, amb més de cinquanta lliuraments diferents.[2] La saga també és notable per l'aspecte musical, amb moltes composicions reutilitzades al llarg de la saga.[3]

Cronologia[modifica]

Llista de jocs de la saga (Data de publicació · Títol japonés · Títol occidental · Sistema original · Tipus · Personatges jugables · Any de l'argument)[4] En gris fosc els jocs que no formen part de l'argument canònic
# A. Akumajo Dracula… Castlevania… Sis. Tipus Protagonistes
1 1986 Akumajo Dracula Castlevania NES acció 1: Simon Belmont
2 1986 Vampire Killer MSX2 acció 1: Simon
3 1987 II: Simon's Quest NES metroidvania 1: Simon
4 Haunted Castle recreativa acció 1: Simon?
5 1989 Densetsu The Adventure GB acció 1: Christopher Belmont 1591
6 1991 Akumajō Dracula Super Castlevania IV SNES acció 1: Simon 1691
7 1991 Densetsu II II: Belmont's Revenge GB acció 1: Christopher 1606
8 1993 Akumajō Dracula X68000 acció 1: Simon 1691
9 1994 Akumajō Dracula Bloodlines MD acció 2: Eric Lecarde i John Morris 1911
10 1995 Dracula XX Dracula X/Vampire's Kiss SNES acció 1: Richter Belmont
11 1998 X: Gekka no Yasōkyoku Symphony of the Night PS/Saturn metroidvania 3: Alucard, Richter, Axeman
12 1999 Mokushiroku Castlevania N64 aventura 3D 2: Reinhardt, Carrie
13 1999 Mokushiroku Gaiden Legend of Cornell Legacy of Darkness N64 aventura 3D 4: Reinhardt, Carrie, Cornell, Henry 1844
14 2001 Castlevania Chronicle Chronicles PS acció 1: Simon 1691
15 2001 Circle of the Moon Circle of the Moon (A) GBA metroidvania 1: Nathan Graves 1830
16 2002 Byakuya no Concerto Harmony of Dissonance GBA metroidvania 2: Juste, Maxim 1748
17 2003 Akatsuki no Menuetto Aria of Sorrow GBA metroidvania 2: Soma, Julius 2035
18 2003 Castlevania Lament of Innocence PS2 aventura 3D 1: Leon Belmont 1094
19 2005 Sōgetsu no Jūjika Dawn of Sorrow DS metroidvania 4: Soma, Julius, Yoko, Alucard 2036
20 2005 Yami no Juin Curse of Darkness PS2 aventura 3D 2: Hector i Trevor Belmont 1479
21 2006 Gyararī obu Rabirinsu Portrait of Ruin DS metroidvania 2: Jonathan Morris i Charlotte Aulin
22 2008 Judgment Judgment Wii lluita 3D Alucard, Maria, Simon, Trevor…
23 2009 Densetsu: ReBirth The Adventure ReBirth WiiWare acció 1: Christopher
# A. Akumajo Dracula… Castlevania… Sis. Tipus Protagonistes

Nintendo[modifica]

Article principal: Castlevania (videojoc)

El primer lliurament de la saga, Akumajo Dracula[5] —publicat al Japó en disquet de 3 polzades per a la Famicom Disk System el 26 de setembre de 1986 i, quatre dies després, per a MSX 2—, presentà al protagoniste, Simon Belmont, enfrontat al comte Dràcula com a antagoniste:[6] encara que paregut al Ghosts 'n Goblins de Capcom (1985), el joc pretenia oferir un to més seriós, reforçat per la música de fons —entre les quals la tonadeta de "Vampire Killer"— i la dificultat del joc, producte de la seua simplicitat, la qual cosa fa que haja envellit pitjor que els lliuraments posteriors.[7]

Castlevania

L'adaptació en cartutx per a la Nintendo Entertainment System occidental fon rebatejada Castlevania (mot creuat de castell i Transsilvània, pàtria del comte Dràcula): el canvi de nom és atribuït al vicepresident de Konami of America en 1987, Emil Heidkamp, el qual entengué que la traducció del títol original era «el castell satànic de Dràcula», un títol massa problemàtic per al mercat nord-americà.[8]

Castlevania II: Simon's Quest
Castlevania II Simon's Quest Logo.jpg

La versió d'MSX, reanomenada Vampire Killer —nom del fuet (arma) del protagoniste— li afegí alguns elements d'aventura (exploració, diàlegs i nusca d'objectes) que serien explotats en el segon joc per a Nintendo, Akumajo Dracula II (ドラキュラII 呪いの封印 , Dràcula II: el segell de la maledicció?), un joc d'aventura de l'estil de The Legend of Zelda II: Link's Adventure en el qual Simon té de trobar cinc relíquies del cos de Dràcula per a accedir a noves fases i trencar la seua maledicció, amb punts d'experiència i diners, i evolució dels enemics segons si és de dia o de nit; la localització a l'anglés, Castlevania II: Simon's Quest, canvià el sistema d'alçat del disquet per contrasenya en cartutx i és notable per la mala traducció dels diàlegs, que compliquen un poc més la missió.[9]

Haunted Castle

Sis mesos després d'Akumajo Dracula II, al febrer de 1988 Konami publicà una adaptació per a recreativa del joc original, Akumajo Dracula, rebatejat Haunted Castle («castell maleït») en la localització occidental —realitzada mig any més tard—, encara que la baixa qualitat del joc fa que sovint siga considerat fora de la saga: la producció del joc s'hagué d'accelerar per a complir la data d'estrena prevista, raó per la qual hagueren d'afegir part de l'equip que treballava en un altre joc, Hot Chase, entre els quals el dissenyador Masaaki Kukino.[10]

Castlevania III: Dracula's Curse

Castlevania III: Dracula's Curse (1989) combinà l'opció de triar camins del segon capítol amb l'orientació clàssica del primer, amb un afegit: l'elecció d'un camí o un altre dóna la possibilitat de reclutar fins a tres coprotagonistes que, juntament amb el personatge inicial, Trevor Belmont —avantpassat del protagoniste dels jocs anteriors, per la qual cosa este és una preqüela—, sumen el major nombre de personatges jugables de tota la saga (amb l'excepció del joc de lluita Castlevania: Judgement); amb tot, Castlevania III manté els elements i la dificultat dels jocs precedents; l'any 2009 es publicà en la consola virtual de Wii.[11]

Game Boy[modifica]

Castlevania: The Adventure

El primer joc de la saga per a portàtil —sense comptar l'adaptació de Simon's Quest a maquineta LCD de Tiger Electronics— fon Dracula Densetsu (ドラキュラ伝説 , Dorakyura Densetsu?, «la llegenda de Dràcula») per a Game Boy, dissenyat al mateix temps que el Dracula's Curse de la NES per un altre equip de Konami que incloïa a Nobuya Nakazato i a Masato Maegawa: The Adventure, publicat l'abril de 1989 al Japó i al juliol als EUA com a Castlevania: The Adventure, compartia amb els quatre jocs ja existents el protagoniste —el nom del qual no esmenta ni el llibret d'instruccions— armat amb un fuet, alguns objectes i enemics i l'enfrontament final amb Dràcula, però eliminà les armes llancívoles —l'única, una bola de foc disparada pel fuet de segon nivell— i altres aspectes com les escales, subsituïdes per cordes; això, afegit a la lentitud i la dificultat de control del personatge, i el fet que només tinga quatre fases, fan que siga considerat un dels pitjors lliuraments de la sèrie.[8]

Castlevania II: Belmont's Revenge

La continuació del 1991, Dracula Densetsu II (ドラキュラ伝説II , Dorakyura Densetsu Tsū?), millorà les deficiències de l'anterior quant a jugabilitat i l'arredoní amb el disseny de Kouichi Kimura i la música de Hidehiro Funauchi —que inclou un homenatge a Bach—, a més d'un rerefons argumental situat en 1591 que revelà el nom del Belmont protagoniste, Christopher, el fill del qual ha sigut segrestat per Dràcula, i la inclusió de les subarmes (entre les quals l'estral en substitució de la creu); set anys més tard, després de l'èxit del Symphony of the Night, Konami encara publicà un tercer joc per a la GB, Akumajō Dracula: Dark Night Prelude (悪魔城ドラキュラ 漆黒たる前奏曲 , Akumajō Dorakyura Dāku Naito Pureryūdo?), el primer protagonitzat per una dona, Sonia Belmont, i amb l'aparació d'Alucard, però amb una potència gràfica inferior.[12]

Article principal: Castlevania Legends

16 bits[modifica]

El 1991, l'equip de Konami que més tard fundaria la companyia Treasure Co. Ltd. revisità el personatge de Simon Belmont en Super Castlevania IV, un dels primers títols per a la Super Nintendo, el qual feia ús de les possibilitats audiovisuals de la màquina:[13] la revista Hobby Consolas li atorgà una puntuació de 93 (sobre 100).[14]

Michiru Yamane

El 1994 Konami publicà l'únic joc de la saga creat específicament per a Sega, intitulat Bloodlines a les Amèriques i The New Generation a Europa: ambientat durant la Primera Guerra Mundial, només la primera fase està ambientada a Transsilvània, mentre les altres cinc situen l'acció a Grècia, Pisa, Alemanya o Anglaterra; el joc és hereu dels primers lliuraments per a Nintendo, encara que cap dels dos protagonistes és un Belmont (John Morris, armat amb un fuet, i Eric Lecarde, amb una llança) ni tenen els mateixos moviments, i l'antagonista principal és la comtessa Elizabeth Barley; i encara que és la primera contribució musical de Michiru Yamane a la saga, no ha sigut reeditat oficialment en cap sistema posterior a la Megadrive fins a l'aparició de la versió Mini el 2019.[15]

Article principal: Castlevania: Dracula X

Castlevania: Rondo of Blood, considerat un dels clàssics de la saga, eixí només al Japó per a PC Engine CD, per la qual cosa és ara objecte de col·leccioniste, com també la revisió per a la SNES, Dracula XX (anomenat Vampire's Kiss a Europa), amb la qual només compartix part de l'argument i llur protagoniste, Richter Belmont; Rondo of Blood fon redissenyat el 2007 en 3D per a PlayStation Portable com a Castlevania: The Dracula X Chronicles, el qual inclou també el joc original; el 2008 també s'inclogué en la consola virtual de Nintendo Wii.[16]

32 bits[modifica]

Castlevania: Symphony of the Night

El 1997, Konami reinventà la saga per a les consoles de 32 bits sense passar-se'n encara als gràfics poligonals, llavors en auge: Symphony of the Night continua l'argument del Rondo of Blood, però amb el personatge d'Alucard com a protagoniste en comptes de Richter, en una aventura d'exploració a l'estil Metroid a la qual li afegiren característiques dels joc de rol com els punts d'experiència i els diferents objectes, armadures i armes a recollir.[17] El joc va rebré una puntuació de 92 sobre 100 en la Hobby Consolas de l'època, on l'únic punt negatiu que li trobaren fon que els texts estigueren en anglés.[18]

Castlevania Chronicles

Nintendo 64[modifica]

Akumajo Dracula Mokushiroku (悪魔城あくまじょうドラキュラ黙示録もくしろく , Akumajō Dorakyura Mokushiroku?, Castell demoníac de Dràcula: apocalipsi)

Article principal: Castlevania 64

El pas al 3D tingué lloc l'any 1999 amb el primer Castlevania per a Nintendo 64, conegut extraoficialment com Castlevania 64: malgrat tractar-se del primer treball de la divisió de Konami Computer Entertainment of Kobe, per a una consola amb limitacions de memòria i de so com la 64, el joc aprofita els recursos del maquinari, encara que quan eixí va ser criticat en comparança amb el Symphony of the Night.[19]

Akumajo Dracula Mokushiroku Gaiden - Legend of Cornell (悪あく魔ま城じょうドラキュラ黙もく示し録ろく 外がい伝でん 〜レジェンド オブ コーネル〜 , Akumajō Dorakyura Mokushiroku Gaiden ~Rejendo obu Kōneru~?, lit. Castell demoníac de Dràcula: una altra història de l'apocalipsi − Legend of Cornell)

El nombre d'errors del joc anterior féu que Konami produïra una preqüela, Legacy of Darkness («llegat de foscor»): situat cronològicament huit anys abans, la història avança fins al moment en què reprén l'argument de Castlevania 64, inclòs en la totalitat amb millores en la jugabilitat; no obstant això, l'ús d'Expansion Pack per a millorar els gràfics fa que la freqüència de mostratge baixe molt; la música, composta per Masahiko Kimura, inclou una adptació del tema The Sinking Old Sanctuary.[20]

Game Boy Advance[modifica]

Castlevania Aria of Sorrow logo.png

Playstation 3[modifica]

Article principal: Castlevania: Lords of Shadow
Castlevania Lords of Shadow logo.png

Castlevania: Judgment[modifica]

El 2007, Konami registrà sengles patents de jocs de la saga amb els títols Order of Ecclesia i Judgment i, en una entrevista, el productor Koji Iga Igarashi desvelà que un dels dos seria per a Nintendo DS, fet pel mateix equip del Portrait of Ruin; encara que un any abans Igarashi habia rebutjat la idea de fer un joc per a la Wii, les pantalles del joc de DS mostraven l'opció Wii en un menú i, el juny del 2008, les primeres imàtgens de Castlevania: Judgment eixiren a la llum de manera extraoficial, amb la sorpresa que es tractava d'un joc de lluita mà a mà en 3D: el joc es presentà oficialment l'1 de juliol en roda de premsa, en la qual Iga confirmà que era un one-on-one i que havien encarregat el redisseny dels personatges —ja coneguts com a Simon, Maria o Alucard— a un artiste consagrat (Takeshi Obata). El joc eixí a les acaballes de l'any a l'Amèrica del Nord i en gener del 2009 al Japó, on només aconseguí vendre tres mil set-centes unitats la primera setmana (poques en comparança amb les vora vint mil d'Ecclesia); la crítica i el públic en general afonaren el joc, no només pel canvi de subgènere, sinó més aïna per la baixa qualitat gràfica i de moviment en relació a altres jocs pareguts.[21]

Recopilacions[modifica]

Castlevania Requiem és una compilació del Rondo of Blood i el Symphony of the Night per a PlayStation 4 amb pocs afegitons, com la possibilitat de gravar una partida ràpida.[22] L'any 2019 Konami publicà tres títols recopilatoris per a commemorar llur cinquanté aniversari: Arcade Classics Collection (centrat en el Gradius i altres de marcianets, encara que inclou el Haunted Castle), Contra Anniversary Collection i Castlevania Anniversary Collection, que comprén els set primers jocs de la saga fins al Bloodlines junt amb el Kid Dracula de NES (1990), inèdit fora dels Japons; com en altres recopilacions de jocs clàssics, conté opcions d'imatge (filtres CRT i relacions d'aspecte), un espai de gravació per a cada joc i un llibre electrònic inèdit sobre la saga que inclou entrevistes inèdites amb creadors de la saga com Yamane.[23]

Música[modifica]

L'any 2019, Konami publicà en les plataformes d'escolta les bandes sonores de tots els jocs publicats d'ençà el Dracula X, encara que amb els títols japonesos tant dels jocs com de les pistes.[24]

Referències[modifica]

  1. «La saga Castlevania cumple 25 años» (en castellà). Fotogramas, 30-09-2011 [Consulta: 9 novembre 2018].
  2. «Juegos de Castlevania» (en castellà). 3Djuegos. [Consulta: 9 novembre 2018].
  3. Tony Ponce. «Sound Card 009: The top ten Castlevania songs OF ALL TIME» (en anglés). Destructoid, 31-10-2012. [Consulta: 15 novembre 2018].
  4. «Juegos de Castlevania saga» (en castellà). Vandal. [Consulta: 2 febrer 2019].
  5. Pau Garriga. «Castlevania – Netflix». Director frustrat, 10-07-2017. [Consulta: 2 novembre 2018].
  6. Jarkendia. «30 años de Castlevania en 30 momentazos irrepetibles» (en castellà). Vida Extra, 27-09-2016. [Consulta: 3 novembre 2018].
  7. Damien McFerran. «Castlevania Review (NES)» (en anglés). Nintendo Life, 24-03-2007. [Consulta: 11 novembre 2018].
  8. 8,0 8,1 Cassidy. «Castlevania: The Adventure» (en anglés). Bad Game Hall of Fame, 25-02-2016. [Consulta: 24 novembre 2018].
  9. «IGN presents the History of Castlevania» (en anglés). IGN, 24-02-2014. [Consulta: 17 novembre 2018].
  10. Cassidy. «Haunted Castle» (en anglés). Bad Game Hall of Fame, 09-01-2017. [Consulta: 23 novembre 2018].
  11. Lucas M. Thomas. «Castlevania III: Dracula's Curse Review» (en anglés). IGN, 12-01-2009. [Consulta: 21 novembre 2018].
  12. Tiex. «Castlevania II: Belmont’s Revenge, segunda entrega monocromática de Game Boy» (en castellà). Zehn Games, 06-09-2013. [Consulta: 27 novembre 2018].
  13. Jorge Martínez. «Retroanálisis: Super Castlevania IV» (en castellà). MeriStation. As, 05-03-2012. [Consulta: 12 març 2019].
  14. Marcos García The Elf. «Análisis de Super Castlevania IV antes de SNES Mini» (en castellà). Hobby Consolas, 06-09-2017. [Consulta: 12 març 2019].
  15. Jeremy Parish «Castlevania: Bloodlines, forsaken by Konami, is a masterpiece worth replaying» (en anglés). Polygon, 18-03-2018 [Consulta: 30 març 2019].
  16. Mike Minotti. «The RetroBeat — Get excited for Castlevania: Rondo of Blood» (en anglés). Venture Beat, 26-09-2018. [Consulta: 30 novembre 2018].
  17. Simon Parkin. «Castlevania: Symphony of the Night. Standing ovation» (en anglés). Eurogamer, 22-03-2007. [Consulta: 21 agost 2019].
  18. Rubén J. Navarro. «Análisis de Castlevania Symphony of the Night para PlayStation» (en castellà). Hobby Consolas, 07-03-2018. [Consulta: 25 agost 2019].
  19. Leo Faria. «Castlevania 64, a Twenty Year Reunion» (en anglés). Way Too Many Games, 26-01-2019. [Consulta: 31 octubre 2019].
  20. BerenKaneda. «Retroanálisis: Castlevania: Legacy of Darkness» (en castellà). Análisis Atemporal, 07-11-2013. [Consulta: 3 gener 2020].
  21. Cassidy. «Castlevania Judgment» (en anglés). Bad Game Hall of Fame, 17-03-2018. [Consulta: 26 novembre 2018].
  22. Francisco Alberto Serrano «Castlevania Requiem, Análisis: dos joyas, y poco más» (en castellà). Meristation, 05-11-2018 [Consulta: 7 novembre 2018].
  23. Samuel Claiborn. «Castlevania Anniversary Collection Review» (en anglés). IGN, 28-05-2019. [Consulta: 26 desembre 2019].
  24. Alina Escobedo. «'La música de Castlevania llega a Spotify» (en castellà). Código Espagueti, 09-05-2019. [Consulta: 27 octubre 2019].