Catàfora

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Una catàfora (del grec kataphorá, 'caiguda') és el recurs literari oposat a l'anàfora que consisteix a enunciar primer una partícula que el seu referent.[1] Per exemple, això ocorre quan apareix primer un pronom o una frase amb subjecte el·líptic i després s'aclareix qui és l'agent de l'acció. La catàfora s'usa com un mecanisme de cohesió textual, per mantenir el suspens o per no incórrer en repeticions.

Els mecanismes per produir una catàfora poden ser:

  • Ús de pronoms i altres elements díctics
  • Sinònims o paràfrasis no evidents, dels quals s'aclareix l'abast amb el referent
  • Elisions

Exemples[modifica | modifica el codi]

En negreta, la partícula que introdueix la catàfora.

« S'ho emportà absolutament tot: els llibres d'història, els prototips d'avions de col·lecció, les màscares decoratives, etc. »
« A això em refereixo: que t'has portat malament. »
« Mira que t'ho vaig dir, que hi hauria problemes! »

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Catàfora». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]