Catàleg de les dones

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de llibreCatàleg de les dones
Γυναικῶν Κατάλογος
Tipus poema
Fitxa tècnica
Autor Hesíode
Llengua Grec eòlic
Sèrie
Part de mitologia grega
Modifica dades a Wikidata
Fragment d'un papir que conté el principi de la descripció de la família de l'heroïna Electra del llibre 3 o 4

El Catàleg de les dones (en grec: κατάλογος γυναικῶν, gynaikon katálogos), també conegut com a Ehoiai: en grec: Ἠοῖαι, en llatí: Eoeae o Ehoeae, derivat de la fórmula ἠ οἵη / Høie, 'o que...', que introdueix cada estrofa del poema, és un dels tres poemes d'Hesíode,[1] dividit en cinc llibres. Del Catàleg, només sobreviuen alguns papirs i en fragments citats per altres autors.[2] Així i tot, el Catàleg està molt millor esmentat que la majoria de les obres «perdudes», amb unes 1.300 línies parcials supervivents, segons una estimació: «entre un terç i una quarta part del poema original».[3]

El catàleg es va referir a la genealogia de les grans heroïnes de la mitologia grega, que es van unir als déus i els herois i semidéus que van generar.

El primer llibre presentava el començament de la història de la humanitat, quan eren comuns «a les taules les reunions públiques per als déus immortals i per als humans de destí mortal». Tanmateix, aviat Zeus va enviar un diluvi que va donar fi a l'època d'or i va començar l'època heroica. En aquest punt, que són recordats els fundadors de les tres estirps gregues (Doros, Aeolus i Xutos), el poeta canta les genealogies d'alguns herois del mite. El segon llibre, contava la història d'Io, segrestada per Zeus, de qui va tenir Èpaf, del llinatge dels quals descendeixen Dànau i Europa. També va parlar de les filles de Dànau i del rapte d'Europa, que va donar a llum a Radamant, Sarpedó i Minos. D'aquest últim i de la descendència de Pelasg, es parlava en el tercer llibre, mentre que el tema del quart llibre eren les genealogies dels atlants, d'Atreu (pare d'Agamèmnon i Menelau) i Alcmena, mare d'Hèracles. Finalment, el llibre cinquè descrivia la història d'Helena, fins a l'esclat de la Guerra de Troia.

Segons un estudi de Richard Janko, el Catàleg de les dones data de prop del 700 aC, i és probablement contemporani de la Teogonia d'Hesíode.[4]

Referències[modifica]

  1. Rizzo, 1979, p. 32-33.
  2. «Hesiod, Catalogues» (en anglès). www.theoi.com. [Consulta: 7 gener 2014].
  3. Osborne, 2005, p. 6.
  4. Janko, 1982, p. 85-87.

Bibliografia[modifica]

  • Janko, R. Homer, Hesiod and the Hymns (en anglès), 1982. ISBN 0-521-23869-2. 
  • Osborne, R. Ordering Women in Hesiod's Catalogue (en anglès). Hunter, 2005. 
  • Rizzo, Salvatore. «Premessa al testo-Le opere». A: Le opere e i giorni (en italià). Milà: Biblioteca Universale Rizzoli, 1979. 

Enllaços externs[modifica]