Catàleg de les dones

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de llibreCatàleg de les dones
Γυναικῶν Κατάλογος
P.Oxy. XI 1359 fr. 2.jpg
Tipus poema
Fitxa tècnica
Autor Hesíode
Llengua grec eòlic
Sèrie
Part de mitologia grega
Modifica dades a Wikidata
Fragment d'un papir que conté el principi de la descripció de la família de l'heroïna Electra del llibre 3 o 4

El Catàleg de les dones (en grec: κατάλογος γυναικῶν, gynaikon katálogos), també conegut com a Ehoiai: en grec: Ἠοῖαι, en llatí: Eoeae o Ehoeae, derivat de la fórmula ἠ οἵη / Høie, 'o que...', que introdueix cada estrofa del poema, és un dels tres poemes d'Hesíode,[1] dividit en cinc llibres. Del Catàleg, només sobreviuen alguns papirs i en fragments citats per altres autors.[2] Així i tot, el Catàleg està molt millor esmentat que la majoria de les obres «perdudes», amb unes 1.300 línies parcials supervivents, segons una estimació: «entre un terç i una quarta part del poema original».[3]

El catàleg es va referir a la genealogia de les grans heroïnes de la mitologia grega, que es van unir als déus, i els herois i semidéus que van generar.

El primer llibre presentava el començament de la història de la humanitat, quan eren comunes «a les taules les reunions públiques per als déus immortals i per als humans de destí mortal». Tanmateix, aviat Zeus va enviar un diluvi que va donar fi a l'època d'or i va començar l'època heroica. En aquest punt, en què són recordats els fundadors de les tres estirps gregues (Doros, Aeolus i Xutos), el poeta canta les genealogies d'alguns herois del mite. El segon llibre contava la història de Io, segrestada per Zeus, de qui va tenir Èpaf, del llinatge dels quals descendeixen Dànau i Europa. També va parlar de les filles de Dànau i del rapte d'Europa, que va donar a llum a Radamant, Sarpedó i Minos. D'aquest últim i de la descendència de Pelasg es parlava en el tercer llibre, mentre que el tema del quart llibre eren les genealogies dels atlants, d'Atreu (pare d'Agamèmnon i Menelau) i Alcmena, mare d'Hèracles. Finalment, el llibre cinquè descrivia la història d'Helena, fins a l'esclat de la Guerra de Troia.

Segons un estudi de Richard Janko, el Catàleg de les dones data de prop del 700 aC, i és probablement contemporani de la Teogonia d'Hesíode.[4]

Referències[modifica]

  1. Rizzo, 1979, p. 32-33.
  2. «Hesiod, Catalogues» (en anglès). www.theoi.com. [Consulta: 7 gener 2014].
  3. Osborne, 2005, p. 6.
  4. Janko, 1982, p. 85-87.

Bibliografia[modifica]

  • Janko, R. Homer, Hesiod and the Hymns (en anglès), 1982. ISBN 0-521-23869-2. 
  • Osborne, R. Ordering Women in Hesiod's Catalogue (en anglès). Hunter, 2005. 
  • Rizzo, Salvatore. «Premessa al testo-Le opere». A: Le opere e i giorni (en italià). Milà: Biblioteca Universale Rizzoli, 1979. 

Enllaços externs[modifica]