Català tortosí

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El català tortosí, també anomenat valencià de transició, és un subdialecte del català nord-occidental.

Extensió geogràfica[modifica | modifica el codi]

Comprèn el Maestrat, els Ports de Morella (menys Olocau del Rei, de parla castellana), el Matarranya (incloent els municipis catalanòfons del Baix Aragó i Maella, Favara, Faió i Nonasp, del Baix Aragó-Casp), el Montsià, el Baix Ebre, la Terra Alta i la Ribera d'Ebre.

Filiació dialectal[modifica | modifica el codi]

La filiació dialectal ha estat variable. En el primer quart del segle XX diversos autors l'inclouen en el valencià.[1] Posteriorment, autors com Badia, Veny, Alcover[2] o Moll[3] l'inclouen en el català nord-occidental encara que posant èmfasi en la consideració de parlar de transició, cap al valencià. En canvi, Lluís Gimeno és contrari al caràcter de transició i el considera com el tercer dialecte del català occidental.[1]

Característiques lingüístiques[modifica | modifica el codi]

Respecte als trets característics generals del català nord-occidental i del valencià, el tortosí presenta les característiques següents.

Fonètica[modifica | modifica el codi]

Vocalisme[modifica | modifica el codi]

  • Manteniment de la /a/ etimològica en els infinitius traure, jaure, nàixer
  • Palatalització de /a/ tònica en contacte amb palatal = ['ʎɛrk], ['ɛjɣwa], ['jɛjo] (vegeu: palatalització)
  • Articulació de /a/ posttònica final = [a]: ['pɔrta], ['dɔna]; [ɛ]: ['pɔrtɛ], ['dɔnɛ], ['mesṯrɛ] (masculí: ['mesṯre]) (vegeu: harmonia vocàlica)
  • Tancament de /e/ àtona > [i] en contacte amb palatal (no és sistemàtic) = senyor [si'ɲo], genoll [d͡ʒi'noʎ] (vegeu: palatalització)

Consonantisme[modifica | modifica el codi]

  • DJ, I, BJ, GJ
    • Intervocàlics: CORRIGIA, PEIORE, MAIORE, BAUBIA = [jʒ]: [ko'rejʒa], [pi'ʒo], [maj'ʒo], ['bɔjʒa] (vegeu: palatalització)
    • Finals: RUBEU, PODIU = [ʧ]: ['rɔʧ], ['puʧ] (vegeu: palatalització)
  • /v/ vi, vaca = a Paüls i a Canet: [v]; a la resta: [b]/[β] (vegeu: betacisme)
  • Progressiva palatalització, en algunes zones, dels fonemes alveolars africats: dotze > ['dodʒe], pots > [pɔtʃ]
  • Segregació de iod davant de prepalatal fricativa sonora /ʒ/ i fricativa sorda /ʃ/: major [maj'ʒo], boja ['bɔjʒa], caixó > [kaj'ʃo], peix ['pejʃ]

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Morfologia nominal[modifica | modifica el codi]

  • Pronoms personals
    • Cas recte (cas nominatiu) (P1, P4, P5) = ['jɔ], natros/natres, vatros/vatres
    • Cas oblic (cas acusatiu, cas datiu...) = és per a mi, mos diuen que sí, los veuen vindre, vos/tos ho portaré
  • Demostratius = este (-a, -os, -es); eixe (-a, -os, -es); aquell (-a, -s, -es), tot i que a la comarca de la Ribera d'Ebre podem trobar les formes reforçades aquest, aquesta
  • Locatius = això, allò; aquí/ací, allí/allà
  • Preposicions i adverbis
    • per a = per a, pa
    • menys = menos
    • després = ancabat, adés, después
    • només que = so que (Terra Alta)
    • aviat = prompte, alego
    • doncs = pos, pus
    • fins a (lloc) = hasta

Morfologia verbal[modifica | modifica el codi]

  • P1 Indicatiu Present = canto, parlo, compro
  • P3 Indicatiu Present = canta (sobretot Montsià i Baix Ebre, al sud del Pas de l'Ase a la Ribera d'Ebre); cante (Matarranya, Terra Alta, nord del Pas de l'Ase a la Ribera d'Ebre).
  • P4, P5 Indicatiu Present = cantem/canteu; cantam/cantau, sobretot a la Terra Alta
  • P3 Indicatiu Imperfet: dir, caure, creure = dia, caïa, creïa
  • P1, P2, P3, P6 Subjuntiu Present 1a Cj = cante, cantes, cante/canta, canten; canto/canta, cantos, canto, cànton
  • P1, P2, P3, P6 Subjuntiu Present 2a Cj = córrega, corregues, correga/corregue, correguen
  • P1, P2, P3, P6 Subjuntiu Present 3a Cj = dòrmiga, dormigues, dormiga/dormigue, dormiguen
  • P4, P5 Subjuntiu Present = analogia amb el Subjuntiu Imperfet: ell vol que natros cantéssem/ell volia que natros cantéssem
  • Subjuntiu Imperfet: cantessa, dormiguessa
  • Indicatiu Present SER = sóc, ets/eres, és, som, sou, són
  • Imperatiu Futur = trauràs-te-ho tu mateixa, sentes?, baixaràs-me'l lo pot de l'armari?
  • Infinitiu + pron. feble = ascaufar-se, anar-mô'n, agarrar-les, minjar-vos (Ports, Baix Maestrat, Montsià i Baix Ebre); ascaufâ's, ana-mô'n, agarrâ-les/agafâ-les, minjâ-us (Matarranya, Terra Alta i Ribera d'Ebre)
  • Incoatius -ĪSC- = patixo/patisco, lleigixen, bullixo/bullisco, fugixo/fugisco

Lèxic[modifica | modifica el codi]

Paral·lelismes amb el valencià i el balear[modifica | modifica el codi]

Besada ('petó'), calces ('mitges'), faldetes ('faldilles'), torcar ('netejar')

Paral·lelismes amb el valencià[modifica | modifica el codi]

Debades ('gratuït'), galtada ('bufetada'), bancal ('feixa de terra'), xic/xica ('noi/noia'), xiquet/xiqueta ('nen/nena'), antrompessar ('ensopegar'), bajoca ('mongeta'), poal ('cubell'), granera ('escombra').

Mots genuïns[modifica | modifica el codi]

Certinitat ('certesa'), ado ('àdhuc'), lligallo ('camí ramader'), escuranda ('vaixella bruta'), vamà que ('pot ser que'), mano/mana ('germà'/'germana'), baldana ('botifarra'), maldar ('renyar'), pesteta ('bitxo'), xeic/xec/ec (vocatiu), dolent ('malalt'), bacó ('porc'), xompo/sompo ('feixuc'), panís ('moresc'), rabera ('ramat'), rendilla ('mosquín petit'), pataca ('patata'), abadejo ('bacallà'), estimar ('fer un petó'), raïl ('arrel').

Des del departament de filologia catalana de la URV s'han elaborat diverses tesis doctorals sobre la variació geogràfica de les Terres de l'Ebre. Els parlars de la Terra Alta han estat estudiats per Pere Navarro; els de la Ribera d'Ebre per Olga Cubells. Estan en curs d'elaboració les tesis sobre els parlars del Montsià a cura d'Àngela Buj; els del Baix Ebre a cura de Carles Castellà; els del Priorat a cura d'Emili Llamas.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Pradilla i Cardona, Miquel Àngel «El procés d'estandardització: A propòsit de l'especificitat del tortosí» (PDF). Raïls, núm. 8, 1996, p. 74. ISSN: 1133-4851 [Consulta: 16 gener 2009].
  2. Alcover, Antoni Maria. Per la llengua. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1983, p. 37 (Biblioteca Marian Aguiló). ISBN 9788472025448 [Consulta: 16 gener 2009]. 
  3. Moll, Francesc de B. Gramàtica catalana: Referida especialment a les Illes Balears. 13a ed.. Palma: Moll, 1997, p. 12-14. ISBN 84-273-0044-1.